L’alimentació i les noves generacions
Des de l’inici d’any tinc la gran oportunitat de realitzar multitud de tallers de dietètica i nutrició a totes les escoles i els diferents sistemes del país en el marc de les Activitats del catàleg de la Francofonia.
Es tracta d’ensenyar i explicar diferents conceptes relacionats amb una alimentació equilibrada i tot això en la llengua de Molière per fer practicar als alumnes el francès i treballar els seus coneixements en nutrició. I quina gran sorpresa la meva! Realitzant aquesta activitat tan diferent del meu dia a dia a la consulta, lluny de la meva zona de confort amb els meus a priori! I és que sense saber-ho estic fent un estudi dels coneixements, de les necessitats i de les futures problemàtiques dels pacients del futur! Unes problemàtiques molt diferents de les que ens imaginem. D’aquests tallers ben segur els alumnes en trauran alguna cosa, els pares de rebot i jo clarament també!
Primer he pogut observar la gran sort de tenir aquest bilingüisme en tots els sistemes, redescobrir unes instal·lacions que no recordava, un personal atent i disposat també a actualitzar els seus coneixements en nutrició. L’interès dels alumnes per aquest tema i el més important el seu nivell. I és que actualment els nens es coneixen molt bé la teoria, només us dic que en una de les pràctiques on es tracta de recrear la piràmide dels aliments no saben reconèixer el sucre, la qual cosa em fa pensar que en moltes llars el sucre blanc es fa servir cada cop menys. I no només això! Col·loquen a la base de la piràmide els vegetals i molts em confessen a l’orella que el bròquil és el seu aliment preferit! A la pregunta de «Què mengeu abans d’una activitat física o d’una competició esportiva, tinc un quòrum de respostes de futurs atletes, la qual cosa em fa feliç perquè penso que alguna cosa està canviant. Els llegums han tornat per quedar-se (esperem!) en la seva alimentació com noves tendències inevitables, tot i que no ens convencin per què s’allunyen de la nostra dieta mediterrània, el plat preferit ja no són els macarrons sinó el sushi, ja no berenem pa amb melmelada sinó amb alvocat o crema de cacauet. La Coca-Cola ha perdut pistonada per deixar lloc a begudes sense gas com ara les begudes isotòniques no gaire més saludables. El binomi «alimentació saludable» i «cuidem el planeta» també està ben arrelat en el caparró d’aquests nens que saben distingir la fruita de temporada i la que no ho és i perquè és important consumir aquesta darrera.
En aquests tallers la teoria del què hem de menjar en general queda molt clara, però també parlem del com. Aquí podríem dir que és en un futur no massa llunyà on haurem d'incidir. Sempre parlo de la importància de fer de l’àpat un moment conscient, convivencial, social, i aquí és on em trobo que molts nens sopen sols o davant d’una pantalla. L’únic àpat que fan en companyia és el de l’escola i els hi encanta. Així doncs, potser haurem de treballar més a ensenyar com menjar en un futur i no tant en el què. També he pogut observar la bona praxi a l’hora de descriure un esmorzar o un berenar saludable, de fet una de les activitats és organitzar una festa d’aniversari amb aliments saludables i apareixen les xips de verdures, els fruits secs, el guacamole, l'olivada i la fondue de xocolata amb fruita!
Una altra de les activitats és crear un menú escolar d’una setmana. Aquí també denoto que tenen cura de la peculiaritat dels companys, com ara adaptar-los per si n’hi ha de vegetarians o intolerants/al·lèrgics o els qui per creences religioses s’han de modificar, uns futurs dietistes en potència! I és que en un recent estudi a nivell mundial ('Dream Jobs Around The World', a remitly.com) s’ha vist que la professió de dietista, com les professions relacionades amb el benestar físic i la salut, estan a l’alça sobretot en països nous com la Xina, que fins ara tenia una de les taxes més baixes d’obesitat. Alguna cosa està canviant, ja que actualment la taxa d’obesitat s’ha triplicat (40% de la seva població pateix sobrepès o obesitat).
Per concloure només diré que les noves generacions són el vehicle cap als canvis i, si hem pogut aconseguir tot això amb alimentació, també podem aconseguir-ho en molts altres aspectes. Gràcies a aquesta experiència la meva motivació també s’ha triplicat, transmetre un missatge positiu per ajudar a les noves generacions a nodrir-se millor i veure que aquests donen els seus fruits només em fa sentir més orgullosa de la meva professió i de les noves generacions! L’educació és l’ingredient principal que obre totes les portes. Seguim, que no ho estem fent tan malament!