Jaén
Al meu darrer article us vaig parlar sobre la meva visita al Santuari de la Verge de la Cabeza a Andújar. A més d’aquest santuari, també vam visitar la ciutat, la catedral i les restes de la muralla. Però, encara que no m’agrada la caça, el que més em va cridar l’atenció va ser veure un local ple de tórtores en gàbies que estava arreglant un senyor. Es tractava de mascles i, segons ens va explicar l’home, actuaven com a reclams mitjançant el seu cant per atraure altres tórtores per tal de poder caçar-les.
Bé, doncs un cop us he comentat aquesta petita experiència tornaré als meus dies passats a la ciutat de Jaén. En aquesta ciutat vam visitar el Palau de Villardompardo, el qual conté nombroses col·leccions, entre elles una d’eines de treball per a oficis, alguns dels quals ja s’han perdut, mentre que d’altres perduren en algunes zones. També hi havia a la planta baixa un safareig antic i als soterranis del palau es troben els banys àrabs. Aquests banys compten amb una extensió de 450 metres quadrats, cosa que els converteix probablement en els més grans de tots els que es poden visitar a Espanya. A jutjar per les restes de decoració almohade que es conserven en algunes de les seves sales, degueren ser restaurats cap a finals del segle XII. I a la terrassa de dalt es podien observar unes meravelloses vistes que abastaven tota la ciutat de Jaén, incloent-hi les cúpules de la catedral.
Després, vam anar a veure l’estàtua del llangardaix de la Magdalena sobre el qual hi ha diverses llegendes, però n’hi ha una que podria ser certa. S’hi explica que un fuster de Jaén viatjava en una de les caravel·les que va portar Colom en el seu viatge a Amèrica. Un cop allà i entusiasmat per la nova terra es va deixar meravellar per un llangardaix una mica més gran del que és habitual en comparació als que acostumem a tenir aquí. Així que el va agafar i se’l va emportar de tornada a la seva ciutat, Jaén.
Un cop a Jaén, l’animal va començar a créixer cada cop més i les seves ànsies per menjar eren insaciables. Per això, el mateix fuster era qui robava les ovelles per poder alimentar-lo. Però va arribar el moment en què el fuster, cansat d’haver de robar ovelles, va decidir alliberar el llangardaix. L’animal era tan gran que la gent va pensar que es tractava d’un monstre, però no era altra cosa sinó un cocodril.
A la nit, vam recórrer els carrers de la ciutat gaudint de les llums nadalenques i vam sortir algun dia de festa, encara que tot estava de gom a gom i no és exactament el tipus d’ambient que a mi m’agrada.
Per últim, vam visitar el museu Iber i el de Jaén, que contenen peces de temps passats. En el cas del museu de Jaén, conté peces arqueològiques procedents de la província des de l’època prehistòrica fins a l’era hispanomusulmana: col·leccions de terrisseria i metall, escultures i joies procedents d’aquestes èpoques. A més, té una altra col·lecció d’obres pictòriques des del segle XIII fins al XX. I aquí ho deixo fins al proper article en què us parlaré del final de la meva visita a Jaén.