Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Abans de res definim la paraula sort i aquesta té dos significats diferents, segons li assignem el locus de control extern o intern. Per part del primer, es defineix com un esdeveniment o situació que ens apareix del no-res. No requereix cap esforç per part nostra, amb la qual cosa, serà interpretat com a bona o mala sort depenent de si ens beneficia o ens perjudica. Per la seva banda, l’intern ho explica des de l’actitud i la determinació, afirma que si ens esforcem, actuem i creem les ocasions, la sort té moltes probabilitats d’aparèixer perquè és el resultat d’haver preparat el terreny per a això mateix. Ara, veient totes dues definicions, la primera indueix a l’abandó de qualsevol objectiu que requereixi un mínim de dedicació pel fet que interpretem que per molt que ens esforcem, no ho aconseguirem, ja que no depèn de nosaltres mateixos. No obstant això, si entenem la sort com la combinació entre la nostra actitud i la determinació, la interpretació dels esdeveniments serà diferent perquè ho percebem com una cosa interna a nosaltres, entenem que si ens esforcem podem decantar la sort cap al nostre costat. 

No estic dient que voler sigui poder, però si més no, augmentem les probabilitats d’aconseguir-ho. És estar preparat per a treure-li profit a l’esdeveniment perquè si no hi ha preparació anterior, mai hi haurà ocasió. Per exemple: puc trobar feina de camioner però si no tinc el carnet de camió, no em serveix de res. És més, aquesta situació ni tan sols la consideraré, veuré l’oferta de treball i no li prestaré atenció. Amb això vull dir que es tracta de visualitzar-se i centrar l’atenció en l’objectiu a aconseguir, i a partir d’aquí tot serà possible, ja que estarem creant els escenaris perquè apareguin les oportunitats o, dit d’una altra manera, perquè aparegui la sort. Ara, per a poder augmentar les probabilitats d’èxit cal tenir una actitud optimista i, paral·lelament, identificar el nostre patró de pensament: creiem que el nostre comportament pot influir en el resultat final o, per contra, creiem que és qüestió de l’atzar o de factors externs a nosaltres? Després, un altre aspecte a tenir en compte per a no frustrar-se cada vegada que fracassem en l’intent i, per tant, el percebem com a mala sort és tenir la capacitat de canviar-li el sentit a la interpretació. 

Igual que al principi sembla una cosa dolenta perquè ens limita o impedeix l’accés al nostre objectiu, veient-lo com un aprenentatge li canviem el sentiment. Perquè s’entengui millor això últim ho exposo amb un exemple: diguem que en la feina els companys es burlen sovint de nosaltres i volem canviar la situació, doncs, la primera cosa que farem és analitzar el nostre comportament, què estem fent per a generar aquestes burles i una vegada tinguem la resposta, utilitzarem les seves burles com a motivació per a millorar i canviar. Encara més, aquesta és la forma de comportar-se per a canviar qualsevol situació on considerem que tenim mala sort, utilitzar aquest malestar com a motor per al canvi, alguns exemples són l’amor, el joc, l’esport i buscar feina. Diguem que tenim mala sort en l’amor, però en comptes d’estar tristos, hem de capgirar la situació i interpretar-la com que encara no és el moment per a estar amb algú més i hem d’aprofitar la solitud per a estudiar, llegir, entrenar, viatjar, etc. i així aprendre i/o ampliar la nostra cultura general i, d’aquesta manera, si apareix la persona adequada estarem preparats per a parlar amb ella sobre qualsevol tema. Un altre exemple és el joc, si no tenim sort en ell, cal interpretar-lo com una cosa bona i allunyar-nos d’ell, sortim a celebrar-ho en comptes d’estar tristos per això, busquem altres maneres de passar l’estona o intentar fer fortuna. 

Dediquem tots aquests diners que ens estalviarem en fer coses diferents, com per exemple: comprar llibres, pagar la quota del gimnàs i fins i tot viatjar. Sembla una bogeria, però amb un simple canvi d’hàbits, la nostra percepció de bona o mala sort es veu modificada per complet. És el que ha passat amb aquest últim exemple, hem passat de tenir mala sort en l'amor a ser esportistes, viatgers, intel·lectuals i tenir una visió de la vida més àmplia. En qüestió d’uns 20 mesos hem transformat la nostra vida per complet i amb ella, la interpretació de la realitat. De fet, a banda de canviar de costums, també hem modificat el nostre locus de control, ara s’ha tornat intern i veiem que amb determinació, constància i no dramatitzant les situacions, la sort s’interpreta de diverses formes i no sols com a bona o dolenta, ara li hem afegit la neutralitat. Ens adonem que quan una cosa no surt, potser és perquè encara no és el seu moment i és millor deixar-la per a més endavant. Amb aquesta actitud deixem d’etiquetar tant les situacions com a bones o dolentes, simplement les acceptem com a part del procés. 

Deixen de generar-nos sentiments desagradables i encara millor, ens provoquen indiferència perquè acceptem que no tot depèn de nosaltres i moltes vegades per molt que ens esforcem, no aconseguim el que volem. Però lluny de veure-ho com a mala sort, ho interpretem més aviat com un aprenentatge i ja sabem què fer per a no tornar a equivocar-nos. Així mateix, i tornant a l’exemple del malestar en la feina, a banda d’estar motivats per a fer el canvi, també hem après noves maneres d’interactuar amb els companys i gràcies al fet que ens hem tornat proactius, els seus comentaris han deixat d’afectar-nos. Dit breument, la situació que al principi s’interpretava com a mala sort i era una font d’ansietat, ara és una situació neutra i fins i tot ens ha reforçat la personalitat. En definitiva, la mala o bona sort depèn en gran part de com interpretem les situacions i sobretot, del valor emocional que li assignem, si de dolent, molt dolent, fatal o, per contra, si fins i tot sent horrorós es podria fer alguna cosa per canviar-ho.