la política andorrana està evolucionant amb els pas dels anys, però fa la sensació que no al mateix ritme que la societat. Andorra sempre s’havia caracteritzat per practicar una política honesta i molt arrelada al territori pel seu pragmatisme. Però els darrers anys això ha canviat. No només a casa nostra sinó també als països del nostre entorn continental. Andorra lamentablement no ha estat una excepció i també ha aterrat el populisme a la Casa de la Vall.

Sovint podem escoltar diferents declaracions d’alguns consellers generals que recullen els mitjans de comunicació, que podríem titllar de populistes. Però per posar el fil a l’agulla, què s’entén per populisme?

Els corrents ideològics populistes acostumen a defensar els interessos i aspiracions del poble des d’un vessant demagog. És a dir, aprofiten les aspiracions de la ciutadania per obtenir un benefici. Sovint aquests s’aconsegueixen per mitjà de prometre fets que són irrealitzables. 

Lamentablement, la demagògia s’ha instal·lat a la política andorrana aquests darrers anys i es fonamenta en la utilització de mètodes irracionals, com la creació d’un enemic. Parlem d’aquells polítics que aprofiten qualsevol notícia d’impacte nacional per generar temor. Per exemple, algú s’imagina una empresa multinacional venint a experimentar amb l’espècia humana en territori andorrà? Demagògia és parlar com si les vacunes i medicaments que salven vides diàriament no fossin un avenç de la investigació científica. Algú creu que han caigut del cel o directament ometen la seva existència.

Per combatre el populisme hem de fomentar el criteri propi. Cada vegada hi ha menys anàlisi crítica sustentada per la recerca d’arguments. L’ésser humà està dissenyat per pensar, avaluar i cercar la veracitat de la informació. No pas per pitjar el botó de reenviar un titular sense llegir el cos de la notícia o qüestionar els seus arguments.

No existeixen receptes màgiques. Algú pensa que si aquestes receptes màgiques del populisme existissin, no s’haurien aplicat ja? Doncs això precisament. Les dificultats són complexes, tenen múltiples variants i no se solucionen amb idees màgiques. Penseu en els problemes que teniu vosaltres en el vostre dia a dia. Doncs multipliqueu-los per 80.000. Aquest és l’escenari que afronta un dirigent polític al llarg de la legislatura. Per tant, per afrontar-los, convindrem que cal rigor en l’elaboració de propostes i responsabilitat en la seva aplicació.

Des d’Acció, volem transmetre el nostre missatge a la població amb un llenguatge proper. No defugim de parlar dels problemes reals de la societat i estem treballant en propostes per solucionar-los, sempre des dels nostres ideals liberals i progressistes. L’habitatge és una dificultat real en el qual s’ha d’intervenir ja amb propostes disruptives que aportin solucions immediates. També ho és la manca de poder adquisitiu, que aquestes setmanes s’ha volgut minvar amb l’aprovació de l’augment dels salaris amb base a l’IPC. No és una solució definitiva, però sí que ha d’ajudar en bona part a curt termini. 

Entre molts altres temes seriosos, que per solucionar volen rigor i responsabilitat política. Per això és essencial escoltar la població i us convido que vingueu el demà, 1 de febrer, a les 19.30 hores a l’Hotel La Planada d’Ordino. Allà estarem els membres d’Acció per escoltar-vos i pensar, entre tots, solucions reals per a tot el país.