Pol Forcada Quevedo

Mai està de més recordar els temps universitaris, quins bons records... Doncs ahir pensant en aquella època em va venir al cap els comentaris dels meus companys. I és que, la gran majoria, per no dir tots, creien que a Andorra, o si més no tots els que som andorrans, tenim molts diners. Encara me’n recordo de la cara que van posar quan els vaig dir que no és així. Tots bocabadats. Almenys puc dir que, gràcies a un reportatge que vam venir a fer aquí, vaig tenir la sort de poder demostrar a tots els que tenien aquell pensament que la situació del país no era la que creien, que som gent corrent i no ens passegem tirant diners per allà on passem.

Ara més que mai em sembla terrible que es doni aquesta imatge de nosaltres, sobretot quan cada cop més famílies tenen dificultats per arribar a final de mes, per emplenar una cistella de la compra, per poder donar una vida digna als seus fills, o perquè joves com jo ens puguem independitzar. Que amb quasi 23 anys ja tingui assumit que viuré a casa dels meus pares almenys fins als 28 és per fer-s’ho mirar. De veritat, on anem a parar. I és clar que hi ha gent que és rica i té molts diners, i que cada cop en fa més, però quin mal ha aportat aquest luxe a la imatge general de les persones del Principat.

L’arribada de youtubers, empresaris, traders, esportistes d’elit, i una llista que podria anar ampliant potser han estat els culpables. Llavors els turistes arriben aquí i es troben cotxes d’alta gamma que el 90% d’habitants no ens podem permetre, un ferrariman fent ‘trompos’ al mig de la carretera, xalets de luxe que la gran majoria tampoc trepitjarem mai, i tot un seguit de construccions a les muntanyes que gent estrangera s’està fent. 

Per això, la gent amb més raó marxa d’aquí amb el pensament de què tots tenim diners. I sembla que els costa adonar-se de la realitat, o si la saben, no la volen veure. 

Només cal sortir al carrer o parlar amb la gent, però la gent corrent, si us plau. Ens trobem que el preu dels lloguers cada cop apugen més, dels aliments, per agafar el cotxe, en conclusió, de la vida. I pretenem que amb un increment dels salaris se solucioni? La gent s’ha de posar les piles, i òbviament no parlo de la població general.

No m’agrada veure el meu país cada cop pitjor, però en els darrers anys sembla que no ha seguit una tendència diferent. El pobre cada cop més pobre, i el ric cada cop més ric. Ja va sent hora de pensar una mica més en els que som d’aquí i d’intentar, per molt difícil que sigui, redreçar la situació. 

Parlant l’altre dia amb un familiar vam arribar a la conclusió que el món sencer acabarà com Brasil, o tens diners i vius en una casa, o te’n vas a una fabel·la. I això ja es comença a donar a Andorra, on al final només quedaran quatre milionaris que han vingut de fora, i tots els que som d’aquí haurem marxat per buscar una vida digna.

Perquè no, no tots els andorrans som rics ni tenim diners.