CBDC, arriben els diners programables
Ens els darrers anys la societat s’ha anat familiaritzant amb el concepte de les criptodivises. Tots hem escoltat parlar de bitcoin, blockchain o smart contracts, ja sigui per les fortes fluctuacions en els preus dels criptoactius o per les possibilitats a futur de la tecnologia de cadena de blocs. Paulatinament, aquesta innovació es comença a filtrar en la nostra economia a mesura que cada cop més empreses i usuaris descobreixen noves possibilitats d’ús, generant noves idees i productes per aplicar la tecnologia blockchain, oferint solucions als problemes del dia a dia.
Evolucionant aquest concepte, una gran revolució en política monetària està en marxa, on el futur dels diners fiats es juga en el terreny digital. Les CBDC (Central Bank Digital Currency) representen l’evolució digital i criptogràfica de les monedes fiat actuals, com poden ser l’euro, dòlar o el iuan. Precisament, són els propis bancs centrals els que lideren la prova d’aquest concepte. Actualment, el 80% dels bancs centrals a nivell mundial tenen projectes d’estudi e implementació a futur de CBDC, on la Xina amb el seu criptó-iuan lidera la implementació d’aquesta tecnologia a la seva economia. Bancs centrals no estan sols, i també grans conglomerats financers acompanyen aquesta revolució, participant del projecte i ajudant en el disseny de la prova pilot a futur (aquí trobaríem grans bancs com BNY Mellon, Citigroup o Wells Fargo). La interacció i bona entesa entre sector públic i privat es imprescindible a l’hora d’implementar el major canvi en política monetària que s’haurà vist en el darrer segle. Però, quines son les característiques que fan diferents les CBDC dels diners fiats que fem servir avui dia?
Les CBDC són una forma híbrida de criptodivisa que estan emeses i controlades per el banc central. A diferencia del bitcoin, que està descentralitzat, el banc central es col·loca enmig com la entitat que les controla, recolza i regula, sent aquesta la gran diferencia respecte les criptodivises «tradicionals». A la vegada, la capacitat tècnica d’aquesta tecnologia permet fer de les CBDC un diner programable, on aquesta és una característica clau i amb fortes e importants implicacions en la política monetària que poden dur a terme els bancs centrals. Així, mitjançant la tecnologia smart contract imbuïda dins el criptoactiu i un cop donades les condicions definides per el algoritme programat, els diners es poden crear, destruir o restringir. Això permet un grau de control en els diners fins ara inèdit, doncs crea la condició de diners mutables, on es poden programar que certes accions es puguin donar un cop donades certes condicions. Per exemple, imaginem que el govern concedeix a un grup de persones una subvenció per gastar en reformar les seves llars i millorar l’eficiència energètica. Doncs, es podria programar la condició que únicament es puguin gastar aquests diners en un determinat territori, en uns determinats comerços o un espai temporal acotat. Aquesta última característica és molt important, doncs introdueix el concepte dels diners que pot arribar a caducar. Òbviament, una altre aspecte clau i polèmic es la falta de privacitat de les CBDC, doncs al estar necessàriament lligades al wallet digital de cada persona, el banc central pot conèixer i controlar les transaccions realitzades en les carteres digitals de cada individu.
Finalment, la futura implementació de les CBDC representa un pas endavant en la desaparició dels diners en efectiu. A Suècia, on ja menys del 5% de les operacions al comerç minorista es fa en efectiu, està molt avançat el projecte de divisa digital e-krona. La ironia és que Suècia, el primer país del món en emetre un bitllet físic (1661) i banc central modern (1668), pot ser el primer país del món en posar fi als diners en efectiu en circulació, implementant un projecte de moneda 100% digital i evolucionat a les característiques de les CBDC. La desaparició dels diners en efectiu genera controvèrsia, doncs als evidents beneficis potencials (millora en la lluita contra el frau fiscal, blanqueig de capitals, etc.) es contraposa la pèrdua del anonimat personal e individualitat.
La realitat és que les CBDC poden arribar a ser un arma de doble fil en mans de governs i bancs centrals. Els diners programables permeten la implementació d’una política monetària de precisió dirigida i controlada amb paràmetres definits que poden seguir determinades agendes polítiques e ideològiques en funció del seu disseny. L’alternativa que representa Bitcoin i el seu anonimat seran l’única possibilitat valida per esquivar el control de les CBDC un cop desapareguts els diners en efectiu. La tecnologia està a punt, resta per veure què decideixen fer els nostres polítics i banquers centrals.