Realitats paral·leles
Les realitats paral·leles s’han ensenyorit de l’esfera pública. Aquest fenomen, que es tradueix també en mil i una formes de negacionisme, s’ha vist agreujat per la dinàmica de les xarxes socials, una dinàmica digna de ser analitzada. La polarització provocada per aquestes eines aparentment lúdiques i innòcues ha acabat nodrint la creació d’uns espais ideològics completament estancs que fan sovint una lectura de la realitat amb una objectivitat més que dubtosa. Aquesta tendència s’ha escampat arreu i es pot percebre el seu rastre per exemple en l’intent de cop d’estat al Brasil per part dels seguidors de Bolsonaro, un calc del que havia succeït fa dos anys en els Estats Units amb l’assalt al Capitoli.
Tot i que la tecnologia digital no és nociva per si mateixa, la forma com es fa servir comença a estar en dubte, ja que perjudica la salut social
Un es pot formular moltes preguntes davant d’aquest fet i malgrat que la tecnologia digital per ella mateixa no resulta nociva, la forma en com s’utilitza comença a estar en dubte, ja que està perjudicant la salut del conjunt de la societat. Ho subratlla molt bé Jaron Lanier, un dels pioners de Silicon Valley, enginyer, músic i escriptor. Els seus llibres reflecteixen el que molts pensen, però a més ho fa des del seu coneixement profund de la tecnologia i del funcionament dels algoritmes, un dels elements clau de tot aquest entramat. Lanier és considerat com el creador oficial de la realitat virtual i el seu currículum, envejable, el fa una veu a tenir molt en compte. El seu darrer llibre s’intitula 'Deu raons per esborrar les teves xarxes socials de seguida' i el va publicar el 2018. Aquest teòric ha encunyat fins i tot un terme, que és un acrònim, Bummer, sobre el que ell anomena «Comportaments dels usuaris modificats i convertits en imperis de lloguer». Bummer és, segons ell, una «màquina estadística que viu en els núvols», i és així com defineix a les quatre o cinc empreses de xarxes socials que gairebé monopolitzen l’oferta. Per obtenir sucosos guanys econòmics aquestes empreses recopilen dades dels usuaris amb els quals no tenen cap responsabilitat i després utilitzen tota aquesta informació per a manipular aquests mateixos usuaris. Lanier sosté que els algoritmes del Big data han creat un nou model en el qual el comportament dels usuaris és el producte. I a partir d’aquí les grans corporacions estan utilitzant els avenços més punters en el sector per mirar de canviar o modelar la conducta dels usuaris en benefici propi o en el de tercers, és a dir per a qualsevol client que vulgui induir certs tipus de comportaments i d’idees en els individus, sigui perquè comprin un producte o bé perquè votin un determinat partit.
Per tant, no es pot obviar l’evidència que aquesta forma d’aplicar la tecnologia representa un gran perill, i ja estem començant a veure’n les conseqüències. S’ha descobert, a més, que a les xarxes l’odi es canalitza molt millor que les emocions més positives i això explica en part la gran facilitat amb la qual tot un seguit d’emocions negatives com la ira o la indignació inunden l’àgora pública dia rere dia i enverinen la convivència. Les emocions negatives duren més en línia i les plataformes ho saben i ho exploten. D’aquesta manera, els algoritmes es van ajustant per a aconseguir captar l’atenció dels usuaris i fer que aquests es vagin comportant d’una forma que resulti rendible per les grans corporacions. Malgrat aquest panorama preocupant, Lanier es mostra esperançat, creu que si les persones exerceixen el seu criteri i no es deixen manipular la situació es revertirà. Qui sap, potser per a molts les realitats paral·leles fetes a mida dels propis desitjos ja s’estan erigint en zona de confort i haurem fet tard.