Higini Martínez-Illescas

A les darreres sessions al Consell General s’ha reivindicat el posicionament de les principals forces polítiques. El conservacionisme més pur ha quedat retractat amb l’aferrada crítica a l’augment dels salaris per causa de la inflació, menyspreant a totes aquelles famílies que han vist reduït d’una manera substancial el seu poder adquisitiu.

Els partits conservadors tampoc han vist amb bon ull totes les mesures temporals de protecció de l’habitatge de lloguer, que l’actual Govern de coalició ha anat implementant després de la crisi pandèmica. És obvi que encara que els partits de la coalició governamental siguin liberals, s’ha de protegir a les famílies dins de l’escenari de la crisi de l’habitatge actual, que sumada a l’increment dels productes bàsics posen en risc a gran part de la societat. Altres partits també han criticat amb l’intervencionisme insuficient de l’Executiu, demanant mesures que poden tensar la fràgil estructura empresarial del país o bé intervenir el mercat de l’habitatge d’una manera tan agressiva que el posi en risc. 

Des d’Acció volem ser la força política que doni resposta efectiva als treballadors i famílies amb risc d’exclusió social, i a la vegada protegir al teixit empresarial d’una pujada severa dels costos d’exploració posant en risc a gran part del mateix teixit. Tanmateix, ponderar, per una part un intervencionisme extrem que allunyi a l’inversor privat del mercat de lloguer de l’habitatge, i per l’altra part un liberalisme extrem que no apliqui suficients mesures per protegir l’habitatge com un bé bàsic per a tota la població. Dins del programa d’Acció de les eleccions generals 2023, hem tractat, investigat i debatut tots els punts que creiem els més adients per futur del nostre país. El tema que més ens preocupa és l’habitatge, tant el mercat de lloguer com també el de compra. Entenem que si volem solucions a curt termini, hem d’aplicar mesures correctores del mercat de lloguer que protegeixin d’una manera sostinguda en el temps a la part més vulnerable, les famílies. 

Tot i això, com a partit amb un ideari liberal que cerca la continuïtat de la inversió privada en l’habitatge dins del mercat de lloguer, aquest mercat ha de donar una renda suficient i amb garanties però en cap cas abusiva.

Si estudiem a països occidentals amb la mateixa problemàtica, tenim dos exemples clars d’intervencionisme, ambdós amb governs liberals. Per una part, Holanda obliga a tots els estrangers compradors d’un habitatge a residir un mínim de quatre anys, impedint que els fons d’inversions voltors inverteixin dins del mercat de l’habitatge. Per altra part, el Canadà directament impedeix la compra d’un habitatge a estrangers no residents al país. Són dos exemples clars d’haver esperat massa en la protecció i regulació del mercat de l’habitatge, que han acabat intervenint d’una manera molt més agressiva i amb conseqüències incertes del teixit econòmic immobiliari.
Per tant, des d’Acció pensem que s’ha d’intervenir el mercat de l’habitatge d’una manera sostinguda i efectiva en el temps, protegint als arrendataris, però donant confiança als arrendadors.