Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Actualment, qui no viatja és perquè no vol, donat que els preus són molt assequibles per a la gran majoria de la societat. No entraré en els deutes de cadascun perquè una vegada són majors d’edat tots tenim l’opció d’escollir el nostre estil de vida. Hi ha qui prefereix endeutar-se de per vida en un habitatge o en altres préstecs, però, tot i això, ha estat decisió seva i és respectable. L’objectiu d’aquest article és explicar que si volem, podem viatjar al voltant del planeta sense haver de gastar una fortuna, perquè programant el viatge amb una antelació d’uns quatre mesos trobem unes ofertes increïbles i adaptades a les butxaques de tots. Fins i tot, pot sortir més a compte que viatjar amb el mateix vehicle, vist com està el preu del combustible, a més a més potser també s’han de sumar els peatges de les autopistes i el fet de pagar per aparcar, que depenent del lloc supera els 30 euros diaris. Vist com estar el panorama i les ofertes que ens plantegen algunes agències de viatge o les mateixes empreses de transport és un condicionant a tenir en compte abans de decidir el lloc a on volem anar de vacances. 

Ara, la cosa no acaba aquí, a aquestes ofertes també s’afegeix la indústria de l’hostalatge, establiments que ens permeten dormir en els seus llits, per no gaires diners. La qüestió és ser previsor i reservar amb antelació, és a dir, una vegada tinguem clar a on volem anar, hem de fer el pas i assegurar el viatge, tant el transport com l’hostalatge i, d’aquesta manera, podrem viatjar 'lowcost'. Però, abans de continuar, vull definir aquesta paraula i és que simplement significa baix preu i no té res a veure amb la qualitat, ni amb l’estatus social de la persona i un bon exemple ho tenim en la ciutat de Las Vegas. És la meca del joc i dels casinos i ens podem allotjar en hotels de luxe per no gaires diners. Ho puc assegurar perquè hi he estat i em van sorprendre moltíssim tant els preus dels allotjaments com del menjar. Puc dir que és una de les ciutats més barates dels Estats Units en aquest sentit, és un destí 'lowcost', un lloc on podem anar a divertir-nos per no molts diners. Amb això vull dir que podem viatjar en 'modus lowcost' a qualsevol part del món, perquè és una manera d’interpretar les situacions diàries, és un estil de vida. Es tracta de ser minimalista i no dependre de moltes coses per a gaudir del benestar o fins i tot, de ser feliços. 

Aquesta fase minimalista és essencial per trobar i, paral·lelament, gaudir dels viatges, donat què en moltes ocasions és més car facturar l’equipatge que el mateix bitllet d’avió, és innexplicable, però és una realitat. Podem volar de Barcelona a Roma, per només 15 euros, però si li afegim l’equipatge se’ns dispara a 35 euros i així amb molts altres vols. Però, igualment, també podem viatjar en tren o autobús en 'modus lowcost', buscant amb calma podem trobar trajectes de més de 500 quilòmetres per només 25 eurosi amb l’equipatge inclòs. Alguns exemples són: Sant Francisco-Los Angeles; Nova York-Boston; Barcelona-València; Brussel·les-Amsterdam; L’Hospitalet-París, etc. Tot dependrà de les preferències de cadascun i del temps que vulgui invertir en el trajecte. Respecte a l’equipatge, el viatger minimalista només transporta roba per a passar dos, tres dies i després la renta, la porta a una bugaderia o en el mateix establiment on s’allotja moltes vegades també s’ofereix aquest servei i, d’aquesta manera, pot viatjar sense massa equipatge. Normalment, no supera els sis quilos i d’aquesta manera pot transportar-ho amb ell, en cabina. 

Això per part del transport, però és que per la banda de l’hostalatge és similar, es troben establiments magnífics a un preu immillorable si es busca amb temps, però igualment, la gent que viatja 'lowcost', és gent que busca on descansar còmodament, i amb això vull dir que no busca luxes. Moltes vegades s’allotja en albergs o en hotels d’una o dues estrelles, la qüestió és que no estiguin molt allunyats del centre, per poder moure’s a peu i no haver d’utilitzar el transport públic. Aquesta ha de ser una elecció, una comoditat, no una obligació per anar a visitar els punts interessants de la ciutat o del lloc que es vol conèixer. Com he dit al principi, és un estil de vida, és una manera de ser i de fer, es tracta de ser auster, no pel fet de tenir diners s’han de malgastar o gastar-los indiscriminadament. Per què pagar 3.000 euros per un viatge al Carib de deu dies, si se’n poden gastar només 1.300 euros? 

La persona que viatja 'lowcost' és com ho veu, però, per un altre costat, també està la que només pot viatjar d’aquesta manera i li seria impossible fer-ho de manera convencional. Com estem veient, estan les dues vessants, la que ho fa per convicció perquè és la seva manera de ser i la que ho fa per necessitat, però, tot i això, ambdós comparteixen la mateixa il·lusió de viatjar i conèixer món. Totes dos donen preferència als viatges, a gastar o, millor dit, invertir el seu temps i diners en adquirir i/o millorar la seva cultura. Això es pot entendre perquè donat que es vol estalviar diners, en el moment de menjar es farà igual i un bon lloc per a fer-ho a bon preu, és menjant en el mateix lloc que els mateixos residents. Allà segur que es menja bé i a un preu més reduït que en qualsevol altre lloc i simultàniament, es poden intercanviar idees i aprendre sobre els seus costums i hàbits. 

A més, un altre afegit és que quan viatgem en 'lowcost' ens trobem gent igual que nosaltres, amb les mateixes inquietuds i la mateixa actitud optimista i que, gràcies a ella, som proactius i resilients. Amb el primer concepte tenim la capacitat de decidir sobre el nostre estat anímic i amb el segon ens adaptem més ràpid a ell. Hem de tenir en compte que no sempre trobem bons preus a la primera i malauradament, si no sabem controlar-nos emocionalment, ens frustrarem i deixarem de buscar, donant com a resultat els preus convencionals i condicionant així els viatges, tant en la seva durada com en la seva freqüència i els seus destins.