Úbeda
Doncs, com ja us he dit, en aquest article seguiré explicant-vos les meves vacances. El dia 1 de gener vam sortir d’Albacete i ens vam dirigir cap a Jaén. Allà ens vam allotjar a l’Hotel Infanta Cristina on vam arribar a la tarda. Vam descansar una estona i, aquella mateixa nit, vam anar a sopar al Parador de Jaén on, a més de l’aperitiu que ens van servir, vam menjar crema de carruecano, ou camperol i cecina de cérvol, unes mongetes estofades i, finalment, bolets, orella ibèrica arrebossada i ali oli d’all negre. No us parlo mai de la beguda, perquè ara ja no prenc vi amb els menjars especials, ja que he deixat l’alcohol.
Al matí següent, vam decidir que la primera ciutat que visitaríem seria Úbeda. En arribar, ens vam dirigir a la Sacra Capella del Salvador del Món que és el temple més ambiciós de l’arquitectura renaixentista religiosa privada a Espanya.
Va ser construïda el 1536 sota el patrocini de Francesc dels Cobos, secretari personal de l’emperador Carles V. La seva idea era la d’un panteó annex al seu palau particular, ubicat a la mateixa plaça.
Inicialment, el projecte de la Sacra Capella del Salvador es va encarregar a Diego de Siloé (1536), però va ser realitzat per Andrés de Vandelvira des de l’any 1540. La seva església és d’una sola nau, amb una gran capçalera centralitzada, on es troba el altar major. Fou consagrada el 1559.
La decoració escultòrica va ser duta a terme per l’imatger francès Esteba Jamete. També hi van participar altres artistes destacats de l’època, com Berruguete (autor del primitiu retaule de l’altar major), el reixer Villalpando o el pintor italià Julio de Aquiles.
Just a la plaça, que es trobava al davant de la façana principal, hi havia una exposició de còpies d’algunes de les pintures més emblemàtiques del Prado col·locades en grans panells i que havia organitzat el mateix museu.
D’allà, ens vam dirigir a veure l’Església de Sant Pau de la qual només vam poder veure la façana i el mateix ens va passar al Palau de les Cadenes, ja que era dilluns i estava tancat.
I, finalment, el que em va agradar més de tot, la Sinagoga de l’Aigua. Aquesta es troba a pocs metres del Palau de Vela dels Cobos, que només vam poder admirar des de fora i és l’única sinagoga a Espanya que conserva als soterranis el Mikveh, on es realitzava el bany ritual de purificació, tan habitual a la cultura jueva. Una altra de les sales més interessants és la Galeria de les dones, un espai reservat perquè les dones i els nens poguessin assistir a les cerimònies religioses. Aquesta sinagoga va ser construïda a l’Edat Mitjana i descoberta per casualitat durant unes obres el 2007.
En acabar vam menjar a la taverna El Santo un plat típic d’Úbeda: botifarra negra de caldera. I aquí es va acabar la nostra visita a Úbeda.