Si hi ha algú que no pot estar descontent d'aquests dos anys de curta legislatura, són els accionistes dels mitjans de comunicació. Durant aquest temps hem tingut material de portada dia rere dia. No em refereixo als fets ocasionals com els accidents al Dos Valires, ni tampoc als moments històrics país com les visites de Sarkozy o de Cavaco Silva, les signatures dels convenis internacionals per l'intercanvi d'informació amb 18 països, la sortida de la llista grisa de la OCDE.

Els mitjans han recorregut una curta però intensa legislatura, perquè ha estat contínuament saltejada per un cert desordre histriònic que anava molt més enllà de la creació de suspens per reclamar l'atenció del ciutadà. Així els periodistes i fotògrafs han anat de corcoll amunt i avall fent fotografies de portada i intentant entendre les innumerables reunions dels pactes frustrats, les sessions dels pressupostos rebutjats, i els Consells sense fi dels crèdits extraordinaris.

D'aquí, amb tot el rebombori creat i amb tota l'energia canalitzada per impedir l'efectivitat en l'acció del Govern i la del parlament, resulta estrany com encara hi hagi gent que s'hagi sorprès per aquest final de legislatura. No entenc com s'ha insistit tant en que el cap de Govern premi el botó vermell de l'off, i ara que ja el tenim en funcions, encara no se sàpiga si hi haurà un o més d'un partit que es presenti enfront del partit socialdemòcrata. És curiós com després de tant d'empènyer, a la fi torna a passar el mateix que a l'abril de 2009. Fins al darrer moment, no sabrem res de res.

Com deia, els mitjans de comunicació estaran contents i els lectors distrets. Notícia a notícia veurem el de sempre, és a dir, a l'igual que l'ocell Fènix, molts dels partits estan renaixent constantment, per mostrar-se com a nous i diferents quan al darrere sempre hi ha el mateix. La pregunta però és fins a quin punt aquest desconcert no mostra quin és el grau de maduresa de l'activitat política d'aquest país. ¿És aquesta la manera de procedir? ¿Pactar un programa electoral al darrer moment? Tancar un llista de noms que han de treballar plegats en un cap de setmana? ¿És així com es podrà convèncer l'electorat? Sens dubte que en part sí que ho aconseguiran, com sinó es guanyarien la vida els assessors polítics... En tot cas però, desitjo que a la majoria dels ciutadans no els agafin a contrapeu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.