Josep Martinez Analista

Diu la publicista Natalia Mena Samper que «un bon mandatari és aquell que governa per tots acompanyat de la seva soledat». Del que segueix sembla, més aviat, que, en lloc de bons mandataris, ens governa una colla de trepes. I sols no estan, que fan pinya.
Avui segurament hi haurà algú que pensarà que me n’he anat de l’olla. Segur. Però avui, també, cal que tots ens fem una pregunta important: aquí, què coi passa?

Intentaré, si no donar una resposta, exposar, gràcies a l’hemeroteca, una petita mostra de crua realitat. Perquè, com deia Oscar Wilde, quan es deixa de parlar de quelcom és com si mai hagués succeït. Resumint, recupero alguns, només alguns, i desordenats en el temps, titulars de premsa que han anat apareixent d’ençà que El govern dels millors va agafar les regnes del nostre país. No m’invento res. Tot està als mitjans i va entre cometes:

«El ministre Jover s’oblida de fer la declaració de l’impost de societats des de fa tres anys d’una de les seves empreses». El paradigma del fes el que jo dic, però no el que jo faig. Ha saltat el fusible i amunt que no ha estat res!

«Tres acadèmies d’idiomes presenten una querella criminal per un presumpte delicte de tràfic d’influències sobre les adjudicacions per part del Govern a les empreses del conseller Costa». Desestimació a la vista.

«Corts investigarà Montaner per revelació de secrets perquè la consellera general va donar a conèixer la remuneració de Ferran Costa». Un salari públic és secret? Els que paguen no poden saber què s’hi fa amb els seus diners?

«El PS denuncia l’adjudicació de l’heliport d’Andorra per ús dubtós de diners públics per part del ministeri d’Economia». El ministre diu al PS que insinua «'chanchullos' que no toquen i no pot demostrar». Senyor ministre, li recordo allò de la dona del César...

«Les factures impagades per part del Govern sumen 3 milions d’euros». Cal demanar-se què s’hi fa amb els diners públics, perquè, a sobre, queden 800 i escaig de comptes pendents, tal com afirma el nou ministre de Finances.

«Crítiques per la designació d’Imma Jiménez com a directora d’RTVA». L’associació de periodistes considera que hauria de tenir titulació i experiència en la gestió de mitjans de comunicació. Doncs potser sí, no? Això em recorda l’acudit del mico pilotant l’avió...

«Marc Ballestà va concórrer als comicis el 2015 a la llista nacional demòcrata ostentant la doble nacionalitat. I no hi va renunciar fins unes hores després de jurar el càrrec de conseller l’octubre d’aquell any». De moment, l’article 7 de la Constitució és ben clar, però tothom sap quin pa s’hi dona amb els passaports. I si no que ho demanin als coprínceps, que són andorrans i el que convingui alhora, com altres prebosts andorrans. Ara ves tu a veure què passa i si també t’apliquen l’argument que «Una situació de fa més de set anys no ha de perjudicar ni ha de posar en dubte la vàlua i la competència del secretari d’Estat».

«Benazet renuncia al càrrec per un criteri de responsabilitat» i «Benazet: «Ni jo ni ningú de la meva família hem rebut, rebem o rebrà cap benefici de Grifols» i «Benazet plega de ministre de Sanitat i passa a ser conseller del projecte de Grifols». No sé si cal afegir alguna cosa aquí, la veritat.

«Andorra: de paradís fiscal a paradís dels ventres de lloguer». El Parlament Europeu s’ha pronunciat amb contundència contra la pràctica dels ventres de lloguer, que assimila al «comerç d’éssers humans amb fins d’explotació sexual».

Malgrat tot, aquí s’ha legalitzat judicialment la filiació d’una nena comprada als Estats Units pel conseller general de DA, Enseñat. Un alt diplomàtic andorrà, ara a l’estranger, ha fet el mateix.

«L’Operació Marsol encén les alarmes a la Batllia i a la Fiscalia». És sabut que DA la vol fora de la candidatura nacional, i es preveu un fort vot de càstig a DA si la coneguda popularment com La faraona encapçala la territorial d’Andorra la Vella.
S’ha filtrat que el cap de Govern ha ofert a Marsol la presidència del CSJ, un mandat de sis anys amb poder i sou extraordinaris, i renovable, el que ha causat gran emprenyamenta en l’entorn judicial.

«Espot, enxampat en un cotxe amb drogues». La matinada del 6 de febrer del 2011, la Policia va confiscar cocaïna i amfetamines en un cotxe en el qual estava el batlle Xavier Espot, que mesos després va ser secretari d’Estat, ministre l’any següent i, des de l’any 2019, cap de Govern. Inconcebible i inversemblant. Això és tenir un superpoder, sens dubte.

«El Constitucional tomba la demanda sobre les possibles incompatibilitats de Magallón». El conseller general incorre en una causa d’incompatibilitat, ja que cobra dos sous públics, però el TC diu que el demandant no està legitimat per presentar el recurs, ja que no hi ha vulneració de drets personals. Es repeteix el mateix que el 2014 amb el conseller Armengol i el ministre Cinca. Cobrar dos sous amb diners públics tot infringint la llei no vulnera drets personals? WTF?

«Dolsa portarà l’afer de Grifols a Estrasburg». El TC ha rebutjat el recurs d’empara per anul·lar el pacte de socis entre el Govern i la farmacèutica. Senyors, un pacte és un pacte, no?

«L’advocat que exerceix l’acusació del Govern contra la BPA és accionista del Diari d’Andorra». Aquest advocat cobra 30.000 euros mensuals de les arques públiques i és sospitós de ser un important 'deep throat'.

Tot plegat, això és 'una merienda de negros', o sigui, un berenar de negres... i cal recordar que ara fa tot just una dècada, va aparèixer la sèrie 'Orange is the new black', o sigui, el taronja és el nou negre. Qui ho havia de dir!

Aviat arribarà, però, el moment de poder fer un canvi i deixar de ser negres, o taronges, i empènyer Andorra, sempre endavant.