Joana Gràcia Responsable d’Andbank Assegurances

L’Estat del Benestar ha estat sempre un model polític perseguit per molts països, però que no gaires han aconseguit amb èxit la seva implementació. L’objectiu d’aquest estat és formular i executar, per part d’un govern, un conjunt de decisions o accions que puguin satisfer les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. El pilar base d’aquest model és la gratuïtat dels serveis públics, sobretot la salut i l’educació.

L’aparició del primer estat del benestar sorgeix a l’Alemanya del segle xix, pel sistema d’assegurament social, bàsicament com una mesura per reivindicar les condicions laborals dels treballadors. Però va ser després dels conflictes bèl·lics del segle xx quan realment aquest model es va aplicar, sobretot als països europeus, on molts van quedar destrossats.

En aquests països es va establir un sistema d’assegurança nacional per fer front a les necessitats socials de tota la població, especialment en matèria de salut. En aquest sentit, el que coneixem nosaltres com a Seguretat Social en aquest model de l’Estat del Benestar té un paper preponderant ja que a través d’aquest servei el govern assegura als seus ciutadans un nivell de vida digna i protegir-los de l’exclusió i la pobresa.

No obstant això, els drets dels ciutadans també comporta unes obligacions que els fan participar en aquest estat i contribuir amb una cotització a la Seguretat Social, per tal de poder distribuir els recursos entre tota la societat.

A Andorra, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) es va crear el 1968. Ja el 1962, com a afany per equiparar-se als seus països socialment més avançats, es va posar en pràctica un sistema d’assegurances que cobria la malaltia, vida, farmàcia, accidents i jubilació. L’1 d’abril de 1969 es posava en marxa la seguretat social a Andorra.

Actualment, la sanitat a Andorra funciona per copagament, la qual cosa significa que la cobertura pública de la sanitat no cobreix el 100% de la prestació mèdica i gestiona entre el 75% dels costos de visites i medicaments i el 90% de les despeses d’hospitalització. Així doncs, el pacient és qui ha de fer front al pagament de la resta de la despesa no retornada.

Per cobrir aquest buit, les companyies d’assegurances andorranes van crear una assegurança per complementar la despesa que el pacient no rep de fins al 100% de les prestacions mèdiques i d’aquesta manera recuperar tot la despesa sanitària efectuada.

Tots els residents al país afiliats a la CASS poden accedir al sistema sanitari. No obstant això, cal saber quin son els centres concertats per la Caixa Andorra de Seguretat Social, ja que no tots ho estan i en aquests la cobertura és bastant menys, per la qual cosa el pacient, segons l’assegurança que tingui contractada, seria possible que no estigués cobert al 100%.

Amb el creixement del país i la demanda d’especialitats, cada vegada hi ha més centres mèdics que no estan adherits al sistema sanitari andorrà i que es gestionen de manera privada. Per aquest motiu, cal buscar una assegurança que doni suport a aquestes cobertures per què cobreixi el 100% de la despesa mèdica.

Abans de contractar una assegurança de salut és molt important conèixer tots els detalls i les característiques dels productes, i valorar els avantatges des dels dos aspectes, el positiu i negatiu, per comparar les millors prestacions de cada assegurança. Cal comprovar bé totes les opcions ja que és molt fàcil comprar una assegurança, però el més difícil es obtenir una pla que s’ajusti a les necessitats de cada persona.

A Andbank Assegurances tenim un objectiu clar, i és el d’ajudar i assessorar amb les millors opcions als nostres clients i futurs usuaris de les nostres pòlisses. La millor opció que els podem donar és la d’informar-los de totes les prestacions, avantatges i novetats que anem afegint amb el millor servei i el millor tracte.

No ho dubtis, la vida no té preu, cal aleshores protegir-la molt bé.