Noemí García de Marina Coach de família i escola. Intel·ligència emocional

Acomiadar-nos d’una manera d’educar que ens és molt familiar de vegades és difícil. L’autoritarisme en moltes famílies ha estat l’estil d’educació i criança que hem viscut quan érem petits. La conseqüència és que moltes vegades acabem per normalitzar-les i passen a formar part del nostre escenari familiar. Tornar a qüestionar-les per poder canviar de paradigma és una tasca que comporta feina, però alhora grans satisfaccions.

Els càstigs són abusos de poder, del teu poder com a pare o mare. Quan els teus fills no fan el que vols, i exerceixes el teu poder coercitiu amb un càstig, sigui físic o psicològic, l’únic que aconseguiràs és que facin el que els imposes, per por, alhora els nostres fills se sentiran malament i aquí és on poden començar a desenvolupar estratègies com les mentides per por a com reaccionarem nosaltres en certes ocasions.

Si ho pensem fredament, castigar és mostrar la nostra impotència davant d’una situació. En el fons, quan fas servir aquest tipus d’estratègies, estàs mostrant la teva impotència, la teva incapacitat, la teva falta d’eines per obtenir que el teu fill prengui consciència i modifiqui el comportament. 

Els càstigs i premis ajuden a fer que els teus fills tinguin alguns dels valors que vols: nens i nenes amb criteri, amb capacitat per a prendre les seves pròpies decisions, amb opinió. El que assoleixes és just el contrari, que per por que t’enfadis amb ells, es comportin de la manera que vols.

Tant els premis com els càstigs procedeixen d’un mateix paradigma, d’una mateixa manera de pensar, una manera que, per no ser efectiva, hauríem de qüestionar.

Els càstigs també fomenten la mentida perquè, per por, negarà haver fet allò que ha fet. I fomenten que continuïn fent el mateix, ja que una nena castigada se sent malament i, en sentir-se així, continuarà amb la mateixa conducta.
Quan els nostres fills se senten bé, no necessiten portar-se malament. Darrere dels càstigs s’amaga la manca de confiança i d’empatia cap als nostres fills.  

Si poguessis pensar un moment en la teva infància i en com et senties quan et castigaven o et cridaven, podríem connectar millor amb els nostres fills i veure realment què passa darrere de la seva conducta.

Els comportaments tenen una causa i és millor que esbrinis el motiu d’aquest comportament, què ha portat la teva filla, al teu fill, a comportar-se així, per poder ajudar-los a ser conscients del que passa i a gestionar les seves emocions respecte al problema que hagi tingut.

I si parlem dels premis, dir-te que tenen un efecte nociu, ja que traslladen el valor de l’acció sobre el premi. Ja no es tracta d’honrar el valor de l’acció en si, que és el que hauria de ser més important, sinó que instal·les una mentalitat utilitarista i els teus fills acaben funcionant només per obtenir la recompensa. De fora a dins, i no a la inversa, que és com hauríem d’educar. 

‘Guanyar-se la pastanaga’ genera el mateix comportament que els gossos de Pàvlov, o sigui, salivant en escoltar la campaneta. S’entra al bucle de: «Si no hi ha premi, no val la pena fer res».

És com si res no tingués el valor que té per si mateix. És com si qualsevol cosa que facin hagi de portar el missatge: «Ara t’has guanyat la teva llaminadura, el teu gelat, el teu videojoc o el que sigui...».

El premi, en realitat, hauria de ser la satisfacció que comporta estar en sintonia amb el teu interior i els teus valors. No hi ha premi més bonic que aquest.

El millor premi és ensenyar-los a assaborir i gaudir de cada activitat, de cada moment. El plaer d’un passeig a la muntanya, el plaer d’escoltar el mar, de passar temps amb la família, riure, abraçar-nos o jugar. 

Quan això forma part del nostre dia a dia, no cal anar prometent res per aconseguir que es dutxin, es rentin les dents, estudiïn, facin els deures, o el que sigui. 

Les motivacions externes el que fan és silenciar les motivacions internes, que són les més potents i coherents.
En el fons, tant els premis com els càstigs són abusos de poder. Un: «jo sobre tu». Per aquest 2023 et desitjo un any conscient i respectuós on diguem adeu als càstigs i als premis.