De pas per Albacete
Aquestes vacances, abans d’anar a Jaén, que era el destí que havíem triat, vam estar a Albacete tot just dos dies. Prou, ja que ja havíem estat abans en aquesta ciutat diverses vegades. El divendres 30 al matí vam visitar el Museu de la Cuchillería, un itinerari històric i geogràfic per la història de la ganiveteria d’Albacete, la considerada com de més prestigi i fama a escala universal des de ja fa segles. Hi ha navalles de tots els temps, des de l’Edat del Ferro, passant per la de Roma a Hispània i la dels visigots, fins a arribar a les peces actuals. A més, també hi ha unes 500 peces europees dels segles XVII, XVIII i XIX. I, finalment, un espai reservat a les tisores, que es van utilitzar des de l’Edat del Bronze i que ja a l’Edat Mitjana van prendre un cos i una forma idèntics a les de l’actualitat. Ja arribats al segle XV van començar a fabricar-se en acer. A la tarda, abans d’anar a sopar, vam prendre alguna cosa i vam passejar una mica per la ciutat gaudint de l’ambient nadalenc i dels llums. Més tard, vam sopar a la cafeteria de l’hotel Beatriz & Spa d’Albacete unes llenties amb xoriço i una sopa castellana, i de segon costelletes de xai. En acabar, vam anar a un karaoke, on vaig poder cantar algunes cançons.
El dissabte al matí vam visitar la catedral i també vam passejar una miqueta pels carrers i pel mercat de Nadal, que tenia moltes paradetes amb embotits, castanyes, cotó de sucre, formatges, frankfurts, torreznos o crestes argentines. Jo no vaig poder deixar de comprar-me un bon tros de cecina de vaca. També hi havia uns cavallets, unes cadires voladores i altres atraccions per als més petits de casa. Ja al migdia, vam anar a dinar al restaurant El callejón de los gatos. Un restaurant tradicional de menjar manxec amb un marcat ambient taurí. Nosaltres vam menjar al saló Mestres. Un saló ple de fotos, capots, programes de curses de toros, etc., dedicat a tots els mestres del toreig. Vam demanar dues torrades: una d’alvocat amb anxoves i l’altra de sardina amb formatge ricota. De segon, un plat manxec molt típic: gaspatxos manxecs. Per a les postres, una torrija de coco amb crema de pinya colada. Tot riquíssim.
Per descomptat, a la tarda, després de descansar una estoneta, ens vam preparar per acomiadar l’any 2022 i rebre el 2023 a l’hotel. El sopar va començar a dos quarts de nou amb un aperitiu abans d’entrar al menjador. Tot el sopar va ser acompanyat de música en directe i ens vam quedar fins a les 4 de la matinada quan van servir el ressopó: molles manxegues amb ou ferrat, brou, entrepans d’ibèrics, pebrots i patates fregides, pastissets, blinis de crema i bescuits amb xocolata. Una nit molt especial i divertida. Al meu proper article us explicaré com ens va anar per Jaén.