Meditació prop de Benet XVI
tot just retornat de Roma, de l’enterrament del Papa Benet XVI, i a punt de presidir el funeral que al Principat d’Andorra farem per l’etern repòs de la seva ànima, escric aquestes ratlles per compartir alguns pensaments i algunes vivències d’aquests darrers dies, viscuts amb tristesa però sobretot amb acció de gràcies per la persona i la vida del Papa emèrit, que marxà cap a la casa del Pare el darrer dia de l’any 2022. A manera de meditació, fluïen amb emoció els pensaments, fets pregària, agenollat davant el seu cos ja disposat per a la sepultura, als peus de l’altar de la confessió de Sant Pere del Vaticà. Una corrua inesperada de gent del món sencer, de totes classes i edats, anava passant davant el Papa i li oferia un signe de reverència, un petó, una senzilla pregària, o unes llàgrimes de consol i d’amor agraït. Jo m’hi unia, com un fill més, acompanyat pels meus fidels col·laboradors. Un dens silenci ho embolcallava tot i la grandesa de la cúpula de Miquel Àngel ens aixoplugava i alhora ens mostrava la petitesa de tota vida humana, sempre feble i mortal.
La mort d’un Papa sempre és un esdeveniment històric, però la del Papa Benet ha significat una novetat mai vista, ja que havent renunciat feia anys, era enterrat pel seu successor, el Papa Francesc, qui ja feia 10 anys que estava elegit. Els ritus s’han adaptat, però l’esperit és el mateix. Ha marxat cap a l’eternitat de Déu un pare i un germà gran dels catòlics del món. Un gran creient, un teòleg eminent i un pastor bondadós preocupat pel seu ramat, que quan no ha pogut guiar-lo perquè les forces l’havien abandonat, va tenir la humil gosadia de dimitir, i fer que un altre més jove el succeís. Una gran prova de la seva confiança en Déu que, en darrer terme, és qui guia i porta l’Església, i tot ho proveeix amb saviesa i amor.
Es va definir en ser elegit Successor de l’apòstol Pere, com «un humil servidor de la vinya del Senyor», i va haver de passar de ser un treballador amagat al servei de la doctrina de la fe i la tradició de l’Església, a ser pastor universal i catequista viatger, a ser un governant que ha d’urgir el canvi i la penitència de la comunitat quan descobreix abusos o corrupció, i ha d’enfortir l’esperança predicant l’Evangeli i mantenint encontres multitudinaris, ell que era tímid i retret però coratjós en la seva fe i en la recerca de la veritat. Fou espectacular el seu primer viatge a Colònia, al seu país natal, on jo també hi vaig participar, en una trobada festiva amb centenars de milers de joves. Després vingueren altres viatges i discursos famosos: Anglaterra, Estats Units, París, Berlín, Auschwitz, Turquia, Àfrica, Amèrica... I també Santiago i Barcelona. La seva vinguda entre nosaltres per a la dedicació de la Sagrada Família marcà una fita en el seu ministeri. Ell mateix va revelar que havia estat la missa més impactant de la seva vida.
Ens ha ajudat en els seus anys de pontificat de moltes maneres. Com a pastor i mestre de la fe, com a humil servidor dels servidors de Déu (el bell títol que porten els Papes des de Sant Gregori el gran) i com a il·luminador i continuador del camí emprès per l’Església després del Concili Vaticà II, on ja havia participat com a jove assessor dels pares conciliars. Nomenat per Pau VIè. Arquebisbe de Múnic i Cardenal, fou cridat per Joan Pau II a servir la doctrina de la fe, i tingué un paper definitiu en la gran obra del Catecisme de l’Església Catòlica, extraordinari compendi de la fe catòlica.
Nosaltres, els andorrans, li estem en deute. Afavorí la signatura de l’Acord (Concordat) entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra, distingí el Bisbe d’Urgell amb el títol d’arquebisbe i beatificà el primer grup dels nostres preveres diocesans màrtirs de la persecució religiosa del segle XX, Mn. Josep Tàpies i companys. Ell encensà emotivament les seves relíquies a Sant Pere del Vaticà i saludà per primer cop, en llengua catalana, el nostre ambaixador davant la Santa Seu a la plaça de Sant Pere. Molts motius d’acció de gràcies i de reconeixement agraït. Preguem per ell i que el seu exemple i intercessió ens ajudin a nosaltres.