Francesc Guillaumet Periodista

Des que el govern tripartit de la Generalitat va anunciar que faria un aeroport a Lleida (no podien triar un lloc més adequat perquè fins i tot el garrotín de Lleida diu allò de «aire, aire, aire, la festa major d’Alguaire») en vaig ser un ferm defensor. Tothom se’n fotia que Lleida tingués un aeroport, però eren temps de vaques grasses. Si les finances no eren tantes, hi havia capacitat d’endeutament i la cosa prometia. Passada una dècada, però, Alguaire no acaba de remuntar el vol i sí que ho fa l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, que des que va implementar la ruta d’Air Nostrum cap a Madrid ha fet créixer el número de passatgers fins a duplicar-ne la xifra.

Encara recordo ara les notícies que hem arribat a escriure sobre el sistema d’aterratge amb GPS que va tardar en arribar. No sé ben bé per què, però el govern d’Espanya es feia el ronso malgrat la demanda de l’empresariat, que en una de les Trobades Empresarials al Pirineu que se celebren a la Seu d’Urgell en va fer una ferma defensa. Un cop l’aeroport ha començat a enlairar el vol, doncs, la cosa ha remuntat. És evident que en això hi ajuda l’aposta del Govern d’Andorra de contribuir a tenir en actiu aquesta línia. De fet, el ministre Jordi Gallardo havia anunciat que també hi hauria un enllaç amb altres ciutats europees, com Lisboa (important pel número de residents portuguesos que hi ha al Principat) i París. Ara desconec si tardaran més o menys en arribar, però el cert és que la primera línia que ha començat a funcionar, la de Madrid, ha impulsat a l’alça l’aeroport. 

Els que som de Lleida i ens agrada defensar la nostra catalanitat ponentina més enllà del centralisme de tota capital, tenim dos aeroports que ens porten a Mallorca (el d’Alguaire) i a Madrid (el de la Seu). Cal dir que a Lleida ciutat i rodalies ja estem molt ben connectats amb la villa y corte perquè l’AVE ens deixa en dos hores i mitja a l’Estació d’Atocha. Ara bé, per la gent de mitja demarcació de Lleida cap amunt i del Pirineu, ja sigui el de Lleida, part del de Girona o el Principat d’Andorra, tenir un aeroport com el de la Seu amb un enllaç a Madrid està més que bé. Si finalment, com deia Gallardo, s’amplien els vols cap a Lisboa i París serem molts els lleidatans que optarem per pujar cap a la Seu per agafar l’avió. Ens estalviarem l’entrada a Barcelona i els pàrquings mastodòntics i, a més, podrem gaudir una estona de l’Alt Urgell. Mentre això no passi, però, des de casa estant només podem agafar l’avió cap a Mallorca (durant l’estiu també a Menorca i Eivissa, que com a destins turítics no estan gens malament). 

Quan es va fer aquest aeroport es va dir que serviria bàsicament per a l’exportació, una cosa que finalment no ha passat. D’entrada, sembla que els usos comercials de l’aeroport no tenen massa futur. Deia que només hi ha connexió amb Mallorca i els vols dels esquiadors britànics i suecs que feien servir Alguaire com a porta d’entrada a les estacions d’esquí (generalment a les del Principat d’Andorra) s’han acabat o no passen pel seu millor moment. L’exportació tampoc no funciona, tot i ser Lleida una potència agroalimentària que ven a mig món. Fa uns anys, el geògraf Germà Bel em va comentar que perquè l’exportació aèria fos viable s’havia de basar en productes no massa grans i amb molt valor afegit i em citava explícitament una varietat de cireres que es fan a la zona d’Almacelles. Sense voluntat d’esmenar Germà Bel, que és una autoritat en la matèria, em penso que el món de l’oli, amb una DO Garrigues que és de referència, també hauria pogut explorar l’exportació amb avió. Ja no m’atreveixo a citar la fruita perquè la qüestió del fred industrial i de les càmares d’emmagatzamatge que necessita la producció lleidatana potser ho farien inviable, que no ho sé (per això dic potser).

El cas és que des d’Alguaire no s’exporta, però sí que aquest aeroport és la base de diverses escoles de vol i de formació de pilots, entre elles la lituana BB Training. El de Lleida també acull molts hangars en el que es reparen i s’aparquen avions. Des de Boing fins a altres aeronaus més petites. Per tant, de tenir un aeroport a no tenir-lo hi ha un bon tros. I si Alguaire no serveix ara per fer turisme (quan el van estrenar ens permetia anar a Mallorca, París, Frankfurt i Milà) sí que té funcionalitat per altres usos. Qui sap si algun dia fins i tot pot servir perquè la Universitat de Lleida capti la carrera d’Enginyeria Aeronàutica o si algú es decideix finalment a exportar. Qui sap… De moment, i mentre això no passi, els lleidatans podran triar entre anar a Mallorca des d’Alguaire o decidir si volem anar a Madrid amb l’AVE o des de la Seu (a l’espera que es vagin ampliant els destins). I això ja és un punt de partida prou important perquè Roma no es va fer en dos dies.