De què pot anar el 2023
Comença l’any 2023 i entre els gurús més sol·licitats i les persones més planeres, tothom diu la seva, sobre com serà aquest any 2023. Segurament, seguint la inèrcia del que ha estat l’any 2022 (sobretot la darrera part), es pot preveure què passarà els primers mesos del 2023. Això és fàcil. Però, i després?
Segurament hi ha departaments de prospectiva de grans institucions que tenen informació privilegiada i que, amb altes probabilitats, poden intuir que passarà després. Climatologia, economia, petroli, geopolítica, impostos o imprevistos són variables que, a hores d’ara, pensant, per exemple, en la primavera del 2023, és molt difícil de preveure. El que sí que és clar és que, en l’àmbit mundial, qui talla el bacallà són els Estats Units i la Xina.
En tots els sentits. Europa és, com es pot comprovar, un actor secundari en el gran teatre del món. Aquí, a Europa, malgrat la Unió Europea, són la suma de països (és veritat, alguns d’importants, com Alemanya, França o Itàlia), però difícilment amb una sola veu en temes internacionals.
En canvi, els Estats Units tenen una sola veu i objectius purament nacionals, amb un sol director d’orquestra. Això els hi dona avantatges evidents en el context internacional. Divisa pròpia més indústria militar més nacionalisme encobert dona per molt. Aquí, a Europa, com a continent amb multitud d’estats, és més difícil coordinar accions que afectarien de manera diferent a diferents estats.
I a Andorra? Què esperem de l’any 2023? Primer i més rellevant: eleccions generals primer i el desembre les comunals. Malgrat haver-se avançat molt, en el sentit que, almenys ara hi ha partits polítics més o menys estructurats, encara hi ha un pòsit important de parroquialisme.
Els que han manat durant els darrers quatre anys –almenys– voldran vendre el que han fet (evidentment no el que han deixat de fer) malgrat que la crua realitat sigui molt tossuda i ho contradigui. Els que aspiren a alguna cosa voldran magnificar el que no s’ha fet i ells podrien fer si els deixessin. Però la veritat és que està tot inventat.
Estem molt condicionats pel que es fa al nostre entorn. En positiu i en negatiu. Anem i anirem seguint els passos francesos i espanyols, no ho dubteu. Pensar que Andorra pot ser una mena d’oasi en el mig d’Europa és una utopia.
Una idea que freqüentment em ve al cap (i que no arribaré a veure personalment) és com serà Andorra d’aquí a quaranta anys. Per exemple: existirà Caldea? Existirà Grans Magatzems Pyrénées? De què viuran els que arribin? Us desitjo un venturós any 2023. Moltes gràcies.