Marc Gil Dietista i nutricionista

Com serà el futur? El fet d’imposar-nos l’exercici de projectar i reflexionar sobre els canvis que s’aveïnen i jugar a endevinar-los és gairebé una obligació ètica.

I és que si volem que l’avenir sigui millor que el present cal proveir-lo des d’ara mateix d’un entorn i uns recursos que l’ajudin a progressar i donar suport a aquelles iniciatives valentes que apostin pel canvi i la innovació.

El 10% de les cases noves que es construeixen actualment als Estats Units no tenen cuina, en el futur, ens diuen els experts, la gent no voldran cuinar tant.

El consum alimentari, tant a casa com en el sector de la restauració, està a punt de canviar i serà completament diferent.
A hores d’ara, ja es pot veure un canvi de tendències molt significatiu a causa de la pandèmia. Quedar-se a casa s’ha transformat en una nova forma de vida i ja fa temps que aquest fet no és motiu per no gaudir del nostre menjar predilecte cuinat al nostre restaurant preferit.

No haurem d’esperar gaire perquè sigui possible demanar menjar en qualsevol lloc i a qualsevol hora mitjançant la localització del mòbil. A més, amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial podrem realitzar accions de compra a través d’assistents de veu o recollir una comanda feta en línia en un punt concret que escollim sense fer cues.

En alguns països es comença a desenvolupar el que s’ha anomenat model Netflix aplicat a l’alimentació, on es poden rebre kits de menjar preparat a domicili a través d’una subscripció.

Un exemple d’èxit en aquest sentit és la britànica 'Pret a manjer', que ha instal·lat un sistema de subscripció a les ciutats de Nova York i Washington que permet gaudir de fins a cinc cafès o tes al dia lliurats a casa o al lloc de treball i on s’inclouen gairebé totes les especialitats.

Seguint aquesta tendència és possible que en un futur no molt llunyà gran part de la població deixem la nostra alimentació en mans de Food Deliveris (empreses especialitzades en la producció i entrega d’aliments), que ens lliuraran a les portes de casa nostra les nostres menges.

Amb el temps, és presumible que aquesta mena de subscripcions siguin monitorades per nutricionistes, de tal manera que s’enfocaran més a mantenir i millorar la nostra salut oferint solucions integrals a la nostra alimentació diària, tenint presents els nostres gustos, però també les nostres necessitats nutricionals especifiques, com per exemple al·lèrgies i intoleràncies alimentàries o aquelles racions i gramatges que més s’adeqüin a nosaltres, o la tècnica culinària més adient.

L’objectiu seria que cada persona tingués disponible el seu menjar saludable sense que aquest fet signifiqui perdre hores en anar a comprar ni en la seva preparació.

Aquest concepte nou obre noves perspectives, menjar a la feina, per exemple, permetrà reduir els temps de desplaçaments, de tal manera que els àpats al lloc de treball és una idea fantàstica en termes de rendibilitat, però també d’eficiència i comoditat pel comensal.

Podrem també aprofitar el nostre temps d’oci molt millor, i no serà necessari emmagatzemar gran quantitat d’aliments a les nostres cases.

El paper de les xarxes socials també serà cabdal tant en la implantació com en la consolidació d’aquest model. Penso principalment en Twitter, Facebook o Instagram, que compten amb grans comunitats que agrupen gran quantitat de gent. Serà possible, per exemple, adaptar campanyes en temps real, com en esdeveniments de gran interès global, com la recent final del Mundial de futbol de Qatar del mes de desembre passat. Mitjançant la comunicació en xarxes socials els usuaris rebran ofertes alimentàries adaptades específicament a ells durant l’esdeveniment.

I la distribució? Podem imaginar drons pels cels d’Andorra fent el repartiment. És indubtable que comptar amb aquests aparells per a food delivery ha de tenir avantatges com l’augment de la rapidesa en el lliurament. Sent molt pràctic, el fet que ara com ara no estan subjectes a les normes de trànsit. Els drons-repartidors han estat instal·lats amb èxit en certes zones d’Austràlia, on no és necessari ni tan sols que aterrin per recollir el menjar.

Actualment, s’està abandonant a poc a poc el model tradicional de cuinar a les nostres llars, les noves generacions cada cop s'interessen menys per la cuina i valoren molt més disposar de temps lliure per desenvolupar altres activitats. En contrast, cada cop creix més la sensibilitat poblacional perquè la futura innovació alimentària respecti la salut i tinguin en compte la poca predisposició a cuinar.

Qui sap si el futur ens oferirà un escenari en què definitivament tindrem el menjar a un 'click' i les cuines a casa formaran part definitivament del passat.