Adeu 2022
Doncs sí, ja han passat novament 365 dies, que quan estàs brindant amb el raïm i el cava semblen una eternitat, però que no saps com han transcorregut volant; i així, una vegada més, ens reunim per acomiadar una època que ja no tornarà. Toca fer balanç i analitzar com han anat les coses en el terreny personal i professional, però també en l’àmbit econòmic, polític i social. És a dir, que el món ha continuat girant en l’espai infinit, malgrat que molts dels successos que s’han produït han estat bastant aclaparadors i aberrants; no obstant això, la vida té els seus contrapesos, de manera que també hi hagut episodis positius. Per això en aquest article, si m’ho permeteu, m’agradaria compartir amb tots vosaltres un resum de quins han estat els fets més importants que han marcat un 2022 que ha tingut de tot i força, i que en unes hores ja serà historia.
Vam estrenar la temporada d’hivern amb un incident impensable: el 24 de febrer ens despertàvem sacsejats per l’anunci del president de Rússia, Vladímir Putin, d’una operació militar per defensar els separatistes de l’est d’aquest país a Ucraïna. Aquesta decisió s’ha traduït en el pitjor conflicte a Europa des de la guerra del Balcans, a la dècada de 1990. 11 mesos després, no hi ha aparença d’una sortida ni fàcil ni ràpida a aquesta situació.
La crisi logística global, l’herència de la pandèmia i l’hostilitat creixent entre russos i ucraïnesos han impactat durament en l’economia del planeta provocant una inflació mundial al límit que ha registrat augments no coneguts en quatre dècades. Ha pujat pràcticament tot: matèries primeres, petroli, llum, gas, hipoteques... El que ha copejat les butxaques d’una ciutadania que ha vist com el seu poder adquisitiu s’ha anat empobrint sense gaires o nul·les possibilitats de fer-hi res.
Un altre capítol històric ha estat la mort de la reina Isabel II, i la posterior coronació del seu successor, Carles III. A aquests esdeveniments s’hi ha sumat la crisi política que ha portat el Regne Unit a tenir tres primers ministres en un any, ja que pressionat pels escàndols, Boris Johnson va haver de deixar el càrrec per donar pas a la conservadora Liz Truss, qui s’ha convertit en la premier més fugaç, amb tan sols 45 dies al poder. La seva sortida ha permès l’ascens de Rishi Sunak, el primer mandatari provinent d’una minoria ètnica.
La tràgica defunció de Mahsa Amini, una jove kurd-iraniana de tan sols 22 anys, detinguda per la policia de la moral per no portar ben posat el vel islàmic, ha desencadenat una onada de protestes sense precedents a l’Iran. D’altra banda, hem estat testimonis de xifres rècord pel que fa a la migració de persones, assumpte que no està ni molt menys resolt i que els estats intenten gestionar sense èxit de forma humanitària, deixant al descobert el drama i la misèria que pateixen els més desafortunats, fet que evidencia una problemàtica social que als països avançats els costa de justificar sense passar una certa pertorbació ètica i de consciencia.
La climatologia també ha volgut tenir el seu protagonisme en una era marcada pel canvi mediambiental: les sequeres o les inundacions extremes en diferents parts de la Terra han estat una constant que reflecteix les conseqüències de la transformació atmosfèrica que s’està produint a causa d’un desgast inevitable i imparable del globus terraqüi.
En l’àmbit de l’esport han destacat dos grans competicions: els Jocs Olímpics d’hivern a Pequín i el polèmic mundial de la vergonya al Qatar, on hem exhibit un cinisme col·lectiu en majúscules que demostra un cop més que els principis estan sobrevalorats i que els diners són el déu que impera en els nostres dies. Una pèrdua notable ha estat la de Pelé; la pilota ha plorat el rei del fútbol que ens abandonava el passat dijous als 82 anys amb un llegat indiscutible per aquesta activitat. En aquest apartat no puc oblidar-me de dues figures del tennis que han penjat la raqueta, la retirada de la nord-americana Selena Williams i del suïs Roger Federer que han posat fi a la seva carrera deixant una empremta admirable per als amants d’aquest esport, i que han dut aquesta disciplina a un altre nivell augmentant la seva popularitat. Una pèrdua notable ha estat la de Pelé; la pilota ha plorat el rei del fútbol que ens abandonava el passat dijous als 82 anys amb un llegat indiscutible per aquesta activitat.
Pel que fa a l’esfera artística, ens han deixat noms tan mítics com Olivia Newton-John o Kirstie Alley, actrius que han compartit amistat i pel·lícules amb John Travolta i que formaran part de la memòria cinematogràfica com a grans estrelles del setè art.
El daltabaix de les tecnològiques tampoc ha passat desapercebut: acomiadaments massius, davallades en borsa, pèrdues milionàries, juntament amb la cara de babau que se li ha quedat a més d’un en veure esfumar-se els seus estalvis amb el desgavell de les criptomonedes, han fet trontollar la realitat virtual i fer posar els peus a terra a alguns magnats que es creien invencibles.
Els avenços científics aporten una mica de llum a tot aquest caos. El president dels Estats Units, Joe Biden, a l’estiu va donar a conèixer la imatge infraroja més profunda i nítida de l’univers llunyà capturada pel telescopi espacial James Webb, una col·laboració de la NASA, l’Agència Espacial Europea i l’Agència Espacial Canadenca. Tanmateix, els nord-americans aquest més de desembre han aconseguit una fita èpica per l’energia infinita amb fusió nuclear, el sant grial de la producció elèctrica.
En particular, les preocupacions al Principat han estat l’habitatge, el descontrol urbanístic, la política salarial, la reforma de les pensions, l’acord amb Europa i, sobretot, pel que fa al Govern, encarar els propers plebiscits amb garanties per la seva reelecció.
Segurament trobareu a faltar qüestions rellevants, ja sabeu que un any dona per a molt, però en un diari les paraules estan comptades, per la qual cosa no puc estendre’m massa, així que per concloure aquest modest repàs als moments més representatius que hem viscut al llarg del 2022 no puc deixar de senyalar l’emotiu comiat del cantautor Joan Manel Serrat recordant la lletra d’una de les seves cançons més simbòliques i que fa referència al pas del temps: Temps era temps, que més que bons o dolents, eren els meus i han estat els únics... Temps era temps, que d’hora i malament ho vam saber tot, qui eren els reis, d’on venen els nens, i què menja el llop.
Feliç 2023!