La Nit de Nadal
La celebració de la Nit de Nadal, el 24 de desembre, significa el començament de les festes del Nadal. Aquesta nit les famílies acostumen a reunir-se per rebre el Nadal en companyia dels seus éssers estimats i a fer un sopar especial, amb receptes típiques de l’època. A Alacant, a casa dels meus pares ens ajuntàvem més o menys una cinquantena de persones i la festa durava fins al dinar de Nadal, moment en què començava novament una altra celebració que acabava cap a les 22.00 hores i, durant aquests dos dies, gairebé ningú s’anava a dormir i no deixàvem de cantar i ballar. Tampoc deixava de sortir menjar, beguda, dolços... Així, és aquesta festa per nosaltres. A Andorra, per exemple, mengem escudella de Nadal amb galets, però hi ha altres moltes alternatives també molt exquisides: marisc, gall dindi farcit, garrí rostit, bacallà... Més tard, a les 00.00 hores, en alguns llocs, es fa un brindis i s’intercanvien els regals. En altres, s’espera el 25 del matí per obrir els regals, però sempre després de l’inici del Nadal.
A més, molts creients acostumen a assistir aquesta nit a la Missa del Gall, que comença a la mitjanit, just quan comença el Nadal, per tal d’anunciar el naixement de Jesús al començament del dia 25. També, és comú que en alguns països la Nit de Nadal i el Nadal se celebrin amb pirotècnia i focs artificials, a més de música nadalenca o nadales.
Hi ha diverses versions sobre l’origen de la Missa del Gall. Entre elles n’assenyalaré algunes:
La primera ens porta fins al segle V, concretament al papat de Sixt III, i afirma que aquest va decidir establir una missa de vigília nocturna de mitjanit del dia de la celebració de Jesús en un petit oratori darrere de l’altar major de la Basílica de Santa Maria la Major, en el moment ad galli cantus, és a dir, amb el cant del gall, per això el seu nom.
La segona ens condueix una mica més lluny, fins a Jerusalem, on sembla que es tenia el costum de celebrar una missa a mitjanit. Una vegada acabada aquesta, sortien en processó per Jerusalem i, finalment, arribaven al temple més important de la ciutat al clarejar, just en el mateix moment en què canta el gall, i celebraven la darrera missa.
I la tercera, ens aproxima a una llegenda popular que diu que el primer ésser viu del pessebre a anunciar el naixement de Jesús va ser un gall que hi havia allà, i que en adonar-se de tan magne esdeveniment no va dubtar a pregonar-ho perquè tothom ho sabés, de manera que es va posar a cantar; proclamant-ho.
Per mi, el més important de tot és poder celebrar la nit de Nadal i totes aquestes festes nadalenques al costat de les persones que més m’importen i que més estimo i amb les que em fan sentir molt més feliç.