Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Actualment, som totalment dependents de l’electricitat per funcionar i dos exemples molt simples són la cal·lefacció a casa i l’aigua potable, que sense l’electricitat no arriben a les nostres llars. Ja estem veient que això significa també la impossibiltat de dutxar-se, fer servir el lavabo, cuinar, etc. Vivim en l’era digital, però sense tenir cap altre alternativa, no tenim un pla B per mitigar les conseqüeències que puguin sorgir d’un tall elèctric no controlat (blackout). D’altra banda, la teoria del caos diu que un esdeveniment per molt petit que sigui pot provocar una reacció en cadena i alterar el futur de qualsevol persona o nació, tot i havent calculat les variables per evitar o aconseguir la situació desitjada. Doncs si ajuntem les dues conjuntures pot sortir una situació bastant caòtica i és exactament això el que vull explicar en aquest article: com un tall energètic durant la nit li trastorna per complet la vida a un home i en poc més de dos anys l’enfonsa en la misèria. 

Tot va començar un matí a les 10.00 hores, quan va signar la hipoteca del seu pis, es va endeutar per 280.000 euros, durant 25 anys amb el banc. Ara, l’error o problema sorgeix per culpa d’un tall energètic imprevist que va durar des de les 00.00 fins a les 09.00 hores. L’home en comptes de signar una hipoteca fixa al 3%, com tenia pensat en un primer moment, va signar una de variable d’un euribor en negatiu més un 0,5% de diferencial. La qüestió és que la persona responsable d’aprovar les hipoteques no es va presentar a l’oficina perquè es va adormir, perquè l’alarma del mòbil no va sonar. Quan es va anar a dormir va deixar el telèfon carregant-se però el tall energètic ho va imposibilitar, donant com a resultat que l’home es despertés a les 09.50 hores, en comptes de fer-ho a les 07.00 hores. Aleshores, quan el futur propietari estaba esperant per dur a terme la signatura, se li va acostar el company del responsable i revisant el contracte (hipoteca) li va proposar fer-ne un de variable perquè l’euribor estava en negatiu i era molt improbable que tornés a pujar en menys de 10 anys. Igualment, si ho fes, rarament superaria el 2% i era més econòmic que un de variable al 3%. 

Dit i fet, el futur hipotecat va signar el contracte perquè realment tampoc entenia la diferència entre ells i amb el sou de 2.500 euros mensuals que guanyava estava convençut que se’n podría fer càrrec. Malauradament, durant els 12 mesos següents l’euribor es va incrementar enormement i es va posicionar en el 4%. Sumant el diferencial es va quedar en un 4,5% anual i aquí és on van començar els mals de cap per a l’endeudat. Perquè no és el mateix pagar una quota mensual d’uns 1.050 euros que una d’uns 1.950 euros. 

L’home estava desesperat perquè la seva filla va aprovar la selectivitat i al setembre començava la universitat. El problema és que els 600 euros que costava la residència universitària ara eren per pagar una part del increment hipotecari i, és clar, vista la situació la filla no va poder matricular-se perquè tampoc hi havien  diners per a pagar la matrícula, que tenia un sobrecost de prop de 900 euros. 

Igualment, durant la mateixa nit, un altre incident econòmic li va passar al propietari d’un restaurant cèntric de la capital. Tenia un grup d’estrangers de 150 persones i quan estaven a punt de pagar la factura va arribar el tall elèctric i amb tan mala sort que el TPV va estar tota la tarda desendollat. És clar, estava descarregat i tampoc funcionaria perquè el terminal estava sense corrent elèctric. Com no hi havia llum, els cambrers van haver d’encendre espelmes que juntament amb la xemeneia donaven un mínim de claror. Fiquem-nos en la pell dels comensals: havien de marxar perquè entre altres raons havien de ser a l’aeroport a les 06.00 hores. Ells en cap moment es negaven a pagar, però el local no tenia com cobrar la factura perquè actualment, la majoria de nosaltres no portem més de 20 euros en efectiu a sobre, perquè tampoc ens fa falta, ja que ho paguem tot amb la targeta bancària. Per contra, el propietari tampoc podia deixar-los marxar sense pagar però, per sort, hi havia un caixer automàtic a pocs metres i van poder treure diners i liquidar la factura.

Però imaginem que el blackout dura 48 hores. Segurament, cap empresa podria subministrar-se electricitat per poder funcionar, ni aeroports, trens, semàfors, hospitals, serveis públics, etc. 

Ara, retornant als diners en efectiu, portem anys sentin que el futur passa per l’eliminació dels diners en efectiu i instaurant els digitals. Però davant un tall d’aquestes dimensions, com ho farem per pagar per bizum, bitcoins, transferències bancàries, internet, etc? A banda d’això, com ho farem per circular amb vehicles elèctrics? 

Explicat d’una manera més senzilla, estem començant la casa per la teulada. Primer hem d’aconseguir la independència energètica i després fer girar la societat al seu voltant i no al inrevés, fomentant el consum elèctric. Perquè encara que el telèfon mòbil no consumeixi molta energia, es més econòmic pagar en efectiu que no amb ell o amb la tarja bancària. D’igual manera, es fomenta la compra per internet, a crear empreses en línia, però en el moment que hi ha un tall energètic, tots perdem, consumidors i venedors. 

Tornem a la història del principi; durant aquella nit els forns de à no van poder treballar i l’endemà tota la societat es va trobar sense pa, amb la pèrdua econòmica que suposa per als supermercats, bars i restaurants. Per això mateix és tan important fer-se la pregunta de si estem preparats per viure una mancança elèctrica de forma continua. També si les empreses tenen generadors d’energia alterns i quant de temps són capaços d’aguantar. Són preguntes essencials per buscar la independència elèctrica, de tenir més fonts per a crear energia. En l’era digital no tenir accés a l’electricitat és com estar morts o, si més no, és com tenir amputades les extremitats, podem parlar i escoltar, però no moure’ns.