Els Sants Innocents
Encara que aquest dia se celebri amb bromes i rialles, la veritat és que està relacionat amb una història bíblica que no té res de divertida. Segons ens diu l’evangeli de Sant Mateu, el rei Herodes va demanar als Reis Mags d’Orient que portessin al nen Jesús quan el trobessin. En realitat, allò que el monarca desitjava era matar-lo perquè tenia por que el fill de Déu i, per tant, rei dels jueus, li robés el seu poder.
Però aquests van desatendre les seves ordres i Herodes que va optar per aplicar una dràstica mesura: acabar amb tots els nens menors de dos anys del seu regne, ja que algun hauria de ser el fill de Déu i així mantindria assegurat el seu tron. Tots aquests nens assassinats pels soldats d’Herodes són els Sants Innocents.
Més tard, a l’Edat Mitjana, el drama es va tornar en comèdia en coincidir en la mateixa data amb la Festa dels Bojos, una celebració pagana en què la gent es disfressava, cantava, ballava i menjava. Totes dues tradicions van acabar fusionant-se i la data de l’aniversari d’un infanticidi va acabar esdevenint un dia de diversió. Una cosa que, per descomptat, agrada molt als més petits de casa.
Hi ha alguns pobles d’Espanya que celebren aquesta data amb festes molt peculiars. Aquest seria el cas d’Ibi, a Alacant, del que ja us he parlat alguna vegada. El matí del 28 de desembre, dos grups, solters per una banda i casats per l’altra, intenten aconseguir el bastó de comandament de l’ajuntament, per a la qual cosa, es llencen entre ells ous i farina, a més de llençar petards, per tal de guanyar el bàndol contrari. Els vencedors imposen les seves lleis fins al final del dia, que consisteixen en diverses prohibicions com ara la de caminar per les voreres. Així, van pels carrers muntant gresca i cobrant multes als ciutadans o els propietaris dels negocis per donar-los després a la beneficència.
A Tremp, Lleida, se celebra L’aixecada del ninot. Durant tot el dia, un ninot gegant fet de fusta i paper, anomenat Llufa Gegant, es penja del campanar. A la tarda, després d’una cercavila per tota la localitat, els més petits s’ajunten i canten perquè el ninot es despengi. Per acabar, se li cala foc i s’acomiaden de les bromes permeses fins a l’any següent.
Burgos, Múrcia i Palència també tenen el seu propi festeig humorístic dels Sants Innocents. Es diu El Obispillo, perquè aquell dia, el nen que fa més temps que canta al cor es disfressa de Sant Nicolau de Bari (el patró de la infància) i recorre els carrers de la corresponent localitat a lloms d’un ruc i acompanyat per una comitiva. A més, durant aquesta jornada s’erigeix en portaveu dels nens, i a la missa d’aquell dia pronuncia les peticions dels infants de la localitat. També a Múrcia, concretament a Nogalte, celebren rifes, misses i cants per aconseguir donatius destinats a fer bones obres.
Des del segle XVII, a la Comunitat Valenciana, al poble de Jalance, els veïns es permeten perdre el cap per un dia i celebren la Festa dels bojos, que consisteix que els joves es vesteixin i es pintin les cares de manera absurda i aconsegueixin el control de la localitat. Els acompanyen els bojos veterans, que tenen experiència en embolicar-la pels carrers amb música, balls i descontrol. Quan arriba la nit, comença el popular Ball dels bojos en què, com és de suposar, el seny no fa acte d’aparició. A més, es recapten fons destinats a algun acte caritatiu.
Els dements també surten a Fuente Carreteros, situat a Còrdova. Allí té lloc La dansa dels bojos i la de l’ós, una tradició que també es remunta molts anys enrere, al segle XVIII. La coreografia està interpretada pels bojos i acaba amb el flagell simbòlic a una persona vestida d’ós per allunyar la mala sort. La festa està declarada Interès Turístic Nacional.
Finalment, a Fraga, localitat d’Osca, el 28 de desembre es lliura una batalla entre les dues penyes del poble en què barallen llançant-se ous crus.