El Nadal enyorat
«Tal dia com avui 70 anys enrere, qui ens havia de dir que arribaríem a terres estrangeres per fer-ne la nostra llar!».
Aquestes són algunes de les moltes paraules que he sentit a casa des de ben petita. Quantes anècdotes i experiències viscudes m’ha anat explicant la meva mare, com si de contes de Nadal es tractessin. És en dies com el d’avui, plujós, a prop del foc, escoltant de fons el Valira del Nord el qual també arrossega segles de vivències, quan ens envaeix l’enyorança de tot el viscut. Ara que s’apropen les festes nadalenques, us proposo un viatge en el temps per recordar aquells Nadals de llavors, tan entranyables i estimats.
Són temps de neu, de màgia als ulls dels més menuts, d’il·lusió per uns dies que ens allunyen dels problemes i ens evoquen als desitjos més grans. Hem de recuperar aquell caliu d’anys enrere. Pensem en la solidaritat que ens transmetien les nostres padrines i padrins en aquestes dates. Qui no recorda el pessebre vivent a Engordany. Tot envoltat de natura, amb la neu fins a la cintura, sense gairebé poder-se calçar unes fredes xiruques. Com deia la cançó, quantes hores passades amb els peus glaçats al gel.
Quina època tan diferent de la d’ara, però que malgrat les dificultats de la vida, tant la meva mare com tants altres ciutadans immigrants, van saber continuar endavant, fent front a totes les dificultats. Trobo a faltar la sensació de comunitat solidària típica de Nadal. La societat contemporània en la qual vivim està immersa en la voràgine de la immediatesa. Hem de fugir de les temptacions egoistes per ser més generosos que mai.
Andorra és un país fronterer, sí, però és una terra d’acollida, de muntanyes encisadores que ens envolten prenent-nos en braços, com una mare que abriga i protegeix els seus fills. Veïns, amics o fins i tot el més estrany, vivien en germanor com una gran família unida, compartint i ajudant-se els uns als altres amb el mínim detall més necessitat. Com corrien els petits de casa per aquells prats quan tot eren camps, per escalfar al foc un trosset de cansalada amb pa.
Un país que ha crescut dia a dia adaptant-se als temps canviants, però que mai ha deixat d’obrir fronteres per acollir a qui continua buscant un lloc on plantar les seves arrels. Un país que en moments difícils s’ha bolcat de ple donen la mà a tothom. Aquest és un fet que ens ha caracteritzat sempre, no el perdem mai!
Així doncs, recordant amb il·lusió el Nadal d’enguany i fent un salt a Nadal present, sempre estaré orgullosa d’aquesta terra andorrana, petita però d’esperit gran. Closa entre fronteres però plenament oberta al món. Ansiosa per descobrir un futur d’esperança, projectes i moltíssimes possibilitats que sens dubte estan per arribar!
Dedicat a la meva mare, Maria Crespo.