La Fira de Santa Llúcia
En aquesta ocasió us parlaré de les feres de Santa Llúcia de Sant Julià de Lòria i Encamp. Divendres a la tarda, vaig anar a la inauguració de la Fira de Santa Llúcia de Sant Julià de Lòria. La veritat és que feia força fred i encara estaven moltes parades tancades; tampoc hi havia molts assistents, suposo que per ser dia laborable. Jo em vaig comprar un petit Pare Noel que s’assembla a un caganer i que estava fet a mà per la mateixa senyora que els venia a la parada. A la plaça, hi havia parades amb adorns nadalencs (tions –alguns dels quals eren imants per a la nevera–, plantes de grèvol, etcètera), i també hi havia de dolços típics de Nadal elaborats amb xocolata, els típics bastons nadalencs de caramel... I, per descomptat, no faltava la parada de la Ratassia de la Carmeta, tot un clàssic ja a Andorra des de fa força temps. Tot just al centre de la plaça de la Germandat, hi havia una gran bola nadalenca oberta per situar-se a sota i fer-se fotos.
Com a novetat hi havia un Espai chill-out a càrrec dels joves de Ràdio Festa Major, amb música DJ en directe on servien copes i tapes fredes (fruits secs, bosses de patates fregides, fuet...) i, a més, es podia ballar. L’espai tenia un bon ambient i molt bona música, però com que feia molt fred, com ja he dit més amunt, jo vaig trobar a faltar que hi hagués hagut alguna cosa calenteta per tal de poder escalfar una mica el cos del fred: un brou o una xocolata calenta haguessin estat molt bé. Em vaig quedar fins al mateix moment que el mossèn Pepe Chisvert acompanyat per les autoritats comunals va beneir la Fira.
Pel que fa a la d’Encamp, vaig ser-hi diumenge al matí i estava força animada, amb les cançons nadalenques que estaven cantant com a animació a la plaça Sant Miquel sota el títol Cantem i ballem a l’hivern, les quals van impulsar alguns assistents a ballar entre els quals em trobava jo mateixa, que em vaig animar a formar part d’un trenet conformat per petits i adults.
Hi havia una dotzena de paradetes d’artesania (nines de punt, bijuteria, etcètera), de productes alimentaris (mel, dolços i pa) i d’altres productes i decoració tradicionals nadalencs. Per descomptat, nosaltres ens vam menjar dos pastissos de nates cadascun que estaven torradets, com ens agraden.
El que sí que he trobat a faltar a les dues Fires, ja que cada any acostumava a comprar algunes cosetes a Sant Julià, són figuretes i adorns per al Pessebre, cosa que indica que la tradició de l’arbre de Nadal va guanyant punts. Jo mantinc, com ho feia de petita i adolescent a casa dels meus pares amb els meus germans, totes dues, i espero poder continuar fent-ho durant molt de temps.
Ens veiem aquest diumenge vinent a l’Óssa d’Ordino.