L’esport i Andorra
Andorra té un vincle especial amb l’esport i els darrers anys ho està demostrant. L’any passat vam declarar l’esport com a Sector d’Interès Nacional, en un acte públic al Centre de Tecnificació d’Ordino. Això va suposar la rúbrica a tants anys de treball continuat, per l’activitat esportiva. Andorra sempre ha treballat per enfortir el teixit esportiu i diversificar-lo a altres àmbits. Totes aquestes accions són conseqüents per un sector que representa el 8% del PIB del país.
Pel que fa a l’organització d’esdeveniments esportius, no ens hem quedat enrere. Aquesta setmana hem gaudit del primer torneig Open del circuit femení de Tennis (WTA) en el qual han participat tenistes d’àmbit mundial. Un esdeveniment inèdit que fa créixer la llarga llista de competicions esportives que ha acollit el nostre Principat, com la Copa del món d’esquí, finals d’etapa del Tour de França o el mundial de BTT, per posar tres exemples.
A més a més, també estem vivint els millors moments de la història pel que fa als esportistes andorrans. Cada vegada més xalem de veure resultats històrics que trenquen esquemes i fan onejar la bandera andorrana el més alt possible.
Encara que per la nostra dimensió som un país petit, hem demostrat que som resilients fins a competir amb països que tenen cent vegades més població que nosaltres. En definitiva, hem d’agrair l’esforç de tots aquells esportistes que sacrifiquen molts anys de la seva vida per al reconeixement. També hem de valorar positivament la tasca que desenvolupen tots els formadors, entrenadors i tècnics que ajuden als nostres esportistes a excel·lir en les seves modalitats. No vull oblidar-me d’aquells agents invisibles que tenen acció directa en els nostres atletes com són els fisioterapeutes, readaptadors físics i psicòlegs esportius, entre molts altres. Un esforç diari que no es veu recompensat, però que cal destacar sempre.
Però això no s’atura en les modalitats esportives individuals. En els esports col·lectius som referents. Projectes amb pressupost menor que res tenen a veure amb els equips competidors, però que provoquen l’admiració dels aficionats. Uns equips que generen simpatia i proximitat. Tenim els casos més mediàtics de l’FC Andorra o el MoraBanc Andorra. El club degà del futbol andorrà, ha passat en tres anys de jugar a la cinquena divisió espanyola disputant els seus partits a Prada de Moles davant cent espectadors a omplir l’Estadi Nacional amb duels del futbol professional. Tota una fita aconseguida amb un estil de joc atractiu que, de mica en mica, va fidelitzant tots els ciutadans.
Però no ens quedem aquí, el BC Andorra fa molts anys que demostra la seva fortalesa competint amb els millors per tota Europa. Un club que ha sabut fer dels seus duels un espectacle d’animació amb bons professionals i sobretot, amb jugadors que es fan estimar per tota l’afició, però en especial pels més menuts de la base. En definitiva, gaudim d’aquest moment perquè és conseqüència de molts anys de treball. I sobretot, recordem que no importa la mida del país sinó la il·lusió que hi posem.