El turisme que Andorra no necessita
En ple mes de desembre, crec que ja podem donar per iniciada la temporada, una temporada que des de tots els sectors s’espera amb ganes. Els hotels estan entusiasmats per allotjar hostes que venen a la cerca de fred, esport i shopping, els restaurants es vesteixen amb les seves millors gales i quadren torns per poder albergar turistes entre tants sopars d’empresa que, com em va dir un amic fa uns dies, «sembla que hi ha més sopars d’empresa que empreses» i les botigues busquen penjar aquest esperat cartell de sold out. En definitiva, els centenars de negocis que hi ha a Andorra busquen treure el rendiment òptim en una temporada que s’espera normal, que no és poc veient d’on venim, temporades de limitacions i mascaretes.
Tot i això, des d’un punt de vista empresarial i, per què no, comptable, em pregunto si és aquest el turisme que Andorra necessita. Andorra és un país que viu del turisme i que tots hem participat en aquesta fita d’una manera o altra, ja sigui venint de cap de setmana a les nostres antigues vides o animant amics i familiars que ens vinguin a visitar. I seria agosarat i incert prescindir de la principal font d’ingressos del país, però potser sí que es podria plantejar si el turisme que necessita el país per nodrir-se econòmicament, per agafar múscul empresarial, per créixer i posteriorment per reinventar-se reinvertint en infraestructures i d’altres, és el turisme que actualment tenim.
Pel que he llegit, escoltat i vist, antigament Andorra era un país on el canvi impositiu era de tal magnitud que fer-se 300 quilòmetres per carreteres revirades era profitós fins i tot per pujar a comprar sucre. La frontera estava plena de turistes que omplien els seus cotxes de provisions aprofitant els baixos preus, els productes diferencials que no trobaven a les seves ciutats i tot això sota una idea generalitzada que pujar a Andorra de compres sortia a compte. Avui dia, amb la globalització, les marques, els preus, els descomptes i els tripijocs per aconseguir-ho tot més barat, ha fet que Andorra perdi la seva posició i la seva idea generalitzada de país barat on anar de compres. És cert, que els impostos juguen un paper fonamental en productes molt concrets, com bicicletes d’alt rendiment, material informàtic molt específic i, en definitiva, productes d’un alt valor afegit que de ser trobats a Andorra (no parlarem de l’estoc del principat, que fa riure ), sí que pot ser profitosa la seva compra reduint així entre un 10% i 30% el preu de mitjana.
Malgrat això, aquest turisme, igual que la seva oferta, és molt específic i limitat i malgrat que sigui el que més ens interessa com a país, és molt difícil atraure’l a curt termini. La veritat és que amb l’inici de la temporada ens trobem amb un turisme (que no critico perquè jo també he estat part d’ell), però que no fa tant bé com podria. Un passeja per l’avinguda Mertitxell i persones carregades amb grans compres i felices d’haver trobat la ganga de la vida brillen per la seva absència. Ens trobem amb un turista que compra de manera residual, una colònia i algun conjunt d’Inditex, si això, perquè és època nadalenca i cal fer regals. A nivell de restauració i d’hostalatge, busquen el més barat, ràpid i fàcil, cosa que no suposi un esforç més, del que ja requereix pujar a Andorra, allotjar-se, esquiar, menjar i alguna despesa derivada.
Andorra no es pot permetre gaire temps més un turisme que col·lapsi el trànsit, ompli els pàrquings i que vingui amb la mentalitat de deixar-se el mínim de diners en unes mini vacances low cost i la primera raó d’això, és que Andorra ja no és low cost. Ho estem patint les persones que residim al país, veient com la gasolina ha pujat estratosfèricament, la cistella de la compra igual i del tema del lloguer millor no parlem.
Si Andorra vol continuar amb el model de país pel qual està apostant, també s’ha de replantejar el seu turisme. El país necessita un turisme de qualitat més que de quantitat, que el turista vingui a Andorra a gaudir i que el país respongui com el turista de qualitat demanda, no amb una gestió del trànsit inexistent, amb un servei de restauració i hoteler col·lapsat i amb una atenció general de cara al públic que sol ser nefasta. Un turisme de qualitat aportaria grans beneficis, potser menys volum, però segur que més facturació i més benefici i això, al capdavall, és el que des del punt de vista empresarial i de negoci ens importa a tots.