• És compatible mantenir l'equilibri de defensar uns principis sense transmetre una imatge negativa del passat

Agraeixo l' oportunitat que em brinda el Ministre d'ordenament Territorial i president del comitè local del PS a Canillo d'argumentar, sense rubor, les meves declaracions, en les que feia palesa la meva indignació pel fet que, des del meu punt de vista, segurament discutible ja que ve d'un «pretès» centrista-liberal, el MI Cap de Govern hagués realitzat unes manifestacions que no ajuden gens a crear una imatge positiva d'Andorra, i que «venen una imatge de país de pirates», que es la fórmula que vaig emprar efectivament.

El terme de «pirates», que sembla centrar l'atenció de l'apreciat Sr. Bàrcia, el vaig fer servir perquè en alguns comentaris s'havia fet al·lusió i comparació amb localitzacions del Pacífic on històricament havien proliferat aquests entranyables personatges de pel·lícula dels dissabtes a la tarda, com així ho va interpretar amb rapidesa i agilitat el propi Ferran Goya en un breu comentari de peu de pàgina aparegut el mateix dia en el mateix rotatiu, i el cito: «Bartumeu va parlar de les Illes Caiman, un país que a l'època de Pintat estava al costat d'Andorra a la llista negra de l'OCDE». Les comparacions sempre son odioses, segons la dita, i en aquest cas, personalment, penso que encara ho son més. I permetin-me la petulància d'afirmar que ho dic amb coneixement de causa.

Però, detalls d'estil al marge, el quid de la qüestió és que crec que un cap de Govern, sigui quin sigui i del color polític que sigui, quan surt a expressar-se a l'exterior hauria de centrar-se en explicar en clau constructiva i positiva el seu projecte per al país, oblidant referències despectives efectuades a partir del que no és més que un clar reflex d'opositor permanent (al qual, en clau interna, ja hi estem acostumats, i fins i tot es podria arribar a entendre parcialment).

Com fa en el seu escrit el senyor ministre, també em limitaré a citar alguns dels extractes de la recent conferència dictada a Esade, que vindran a exemplificar el que deia:

Quina necessitat hi ha en la introducció d'una conferència pronunciada Esade d'arrencar dient:

«Estamos encauzando una profunda reforma de normas y situaciones que, hasta hace bien poco, habían definido el perfil de mi país. Un perfil que partía de excepcionalidades y, a menudo, –permítanme decirlo así– nos acercaba a la caricatura.».

Quina necessitat hi ha d'estendre's, en ple mig de la conferència llegida a Esade, en les consideracions següents:

«Por eso, lo debo de decir así de claro, no podemos admitir las razones de los que están contra todo porque tienen miedo de todo. De todo lo que pueda representar un cambio en su acostumbrada tranquilidad. En mi país, durante años, las decisiones se tomaban siempre –si se tomaban– con el firme propósito de no tocar ningún privilegio, ni estropear ninguna renta de situación, basada en las excepcionalidades.»

Als «pretesos centristes-liberals» que han donat suport a les reformes realitzades en les normes d'intercanvi d'informació a demanda en l'àmbit fiscal, introduint-hi elements clau com les clàusules que vinculen el seu contingut a l'acceptació del principi de negociació de convenis de no doble imposició, els agradaria més que un cap de Govern expliqués en clau positiva l'adaptació d'Andorra a l'evolució que s'ha viscut en aquest àmbit a nivell global.

Als «pretesos centristes-liberals» que han ajudat a que els textos de les reformes fiscals prosperessin i fossin significativament millorats mitjançant més d'un centenar d'esmenes també ens agradaria que un cap de Govern anés pel món explicant les reformes sense necessitat d'aquests tipus de referències que, més enllà de jutjar-les poc ajustades a la realitat, resulten despectives vers la imatge que es transmet del país.

Posats a dir el que m'agradaria, preferiria també que quan el CdG es «desplacés a donar confiança i atreure inversors», i fos preguntat sobre la situació del sector financer, no utilitzés expressions com: «A mi em preocupen més els treballadors de la banca que, amb tots els respectes que em mereixen, els accionistes de la banca». Curiosa manera d'atreure inversors i generar confiança certament... Singular forma de demostrar «esperit emprenedor». Se'm permetrà opinar que, per a qualsevol esperit que es vulgui emprenedor en l'era moderna, és millor pensar en l'alineament dels interessos d'accionistes i treballadors que en la seva confrontació.

També preferiria que el CdG, en una resposta a la platea en la que afirma encertadament que cal «reforzar y continuar la actividad financiera», no hi afegís malauradament «desde la normalidad, que no haga que cada vez que salga el nombre de Andorra salten alarmas en ministerios y organismos supervisores». I després parlem de caricatura!

També preferiria, finalment, que quan el CdG fos preguntat per possibles inversors provinents de Xina no arrenqués amb fórmules com : «en tiempos políticos anteriores en Andorra, cuando no habia voluntad de consolidar una estrecha relación con Europa (...)»

Penso que és perfectament compatible mantenir l'equilibri de defensar amb convicció uns principis i unes línies d'actuació sense haver de transmetre una imatge negativa del passat. Fins i tot, podem discutir que la referida imatge s'ajusti a la realitat, o no, però aquesta no és la qüestió ara. La qüestió és que no crec que hagi de ser la figura d'un cap de Govern en representació del seu país a l'estranger qui generi aquesta polèmica.

I posats a il·lustrar el tema, i perquè vegi el senyor ministre que no soc víctima ni de sectarisme, ni de fòbies, ni de manies, ni d' apriorismes més o menys esbiaixats, afegiré sense rubor, també en aquest cas, que hauria preferit que el CdG hagués fet la mateixa conferència que va fer amb anterioritat al Forum Europa a Madrid, on va explicitar la seva visió de país, que podríem discutir un altre dia, especialment pel que fa al concepte de «normalitat» esmentat i pel que fa també a alguna de les respostes on fa referència a les illes del Pacífic, però on, encertadament, no va incloure cap reflexió de l'estil de les que es van destil·lar en la conferència llegida a Esade, i que he reproduït abans.

No sé si hauran estat la proximitat geogràfica o la previsible proximitat d'eleccions els fets que hagin pogut motivar la temptació d'enviar algun missatge en clau interna; un missatge que, en qualsevol cas, no encaixa, al meu humil parer, en el marc d'una comunicació destinada al públic de la conferència ja esmentada. O potser va ser un mal dia, que el pot tenir tothom.

Membre del Partit Reformista.

Per a més informació consulti l'edició en paper.