Natalia Mena

Ahir es va celebrar el divendres negre o Black Friday. Es coneix amb aquest nom el dia que s’inaugura la temporada de compres nadalenques amb significatives rebaixes en moltes botigues minoristes i grans magatzems. En els últims temps, aquesta festa originària dels Estats Units s’ha estès internacionalment de forma molt significativa, fins al punt de convertir-se en un costum que, any rere any, suma fervents adeptes que desitgen beneficiar-se costi el que costi dels preus d’enderroc de molts articles, tot i que probablement no els necessiten. I aquest és l’ambient voraginós en què estem immersos. El sistema capitalista necessita persones addictes al consum que tot i tenir moltes coses requereixin continuar adquirint-ne més; és a dir, aquells que controlen les estructures econòmiques no estan interessats en el benestar psicològic dels ciutadans ni en la seva realització personal, ben el contrari, el que ambicionen d’una manera quasi obscena és que el mercat segueixi en constant expansió i per tant que no deixin d’augmentar els dividends de les empreses, és la cobdícia d’amassar diners.

En una època en què l’ésser humà es regeix per la llei de l’Ets el que tens, no és d’estranyar que una festivitat com aquesta triomfi sense complexos. La cultura del tenir guanya per golejada a la del ser, i per tant, una vegada més assistim a l’exhibició dantesca del poder d’aquesta reeixida estratègia de màrqueting mundial, que aquest 2022 s’ha trobat amb una convidada incòmoda com és la inflació, però que malgrat tot continua donant els seus fruits. No obstant això, és evident que no tota la culpa és dels grans publicistes i firmes milionàries, que com el flautista d’Hamelín ens embruixen amb música encisadora i al qual, seguim com a ratolins sota els efectes del seu encanteri. Nosaltres, els consumidors, som els màxims responsables de la nostra conducta; en aquesta cal destacar que l’efecte dopamina té un gran protagonisme albergant un comportament compulsiu de consum desenfrenat desproveït de significat. Actualment, s’ha pervertit el funcionament d’aquesta hormona que resulta ser un mecanisme útil per a la inversió de petits sacrificis que aconsegueixen bons resultats, per esdevenir la gasolina d’una muntanya russa emocional que no para mai. Ben al contrari, es dirigeix a la més absoluta superficialitat a la vegada que ens té permanentment enganxats, ja que provoca una recompensa immediata que ens fa sentir genial momentàniament, però que un cop passat l’impacte ens deixa en un estat de buidor que no ens permet trobar l’equilibri. Per tant, actua com una droga de la qual és difícil prescindir, entre altres raons perquè suposa anar a contracorrent, el que exigeix un esforç addicional que no tothom està disposat a fer. Perquè ens fem una idea, en els països rics acumulem uns 10.000 objectes per individu. Increïble, oi? I, quants d’ells necessitem realment?

Davant aquest panorama, han sorgit algunes alternatives de caire més solidari com el Giving Tuesday, un moviment global que proposa dedicar un dimarts a tot el món a commemorar l’acció de donar, siguin aliments, diners, temps o objectes de segona mà; o el Green Friday, que va néixer el 2015 com una campanya ecològica mundial impulsada per representants de la Comissió Europea i les organitzacions Ecoedes, WWF i Ecoserveis. En aquest cas, el que es pretén no és tant desactivar les compres, sinó fomentar un consum sensat, així com sostenible. Altres postures més radicals defensen el dia sense compres. Es tracta d’una jornada de protesta que convida a tota la població a no consumir cap tipus de productes durant el Black Friday amb la finalitat de denunciar el present model de producció a la vegada que promoure altres paradigmes possibles. De fet, a Espanya, entitats com Greenpeace o Ecologistes en Acció són partidàries d’aquest moviment, que defineixen com una manera de donar visibilitat a les conseqüències que provoquen despeses irresponsables, i apostar per l’oportunitat d’un consum transformador. Arribats a aquest punt, som molts els que ens preguntem si té sentit el Black Friday en l’era de la sostenibilitat. En aquest sentit, són diverses les marques que estan treballant en fórmules per oferir als clients noves perspectives o possibilitats de gastar, ja que sobretot degut al canvi climàtic, s’ha produït un despertar que ens ha fet ser conscients que tenim un sol planeta i que els recursos són limitats, per la qual cosa és important cuidar-lo, protegir-lo alhora que esforçar-nos per reduir els residus que generem.

Personalment, sempre he pensat que tots els extrems són dolents i que s’ha d’intentar trobar el terme mitjà, encara que a vegades resulti complicat. Per això no m’agradaria demonitzar aquesta data que, d’altra banda, ajuda a fabricants i comerciants a mantenir els seus negocis. Crec que no està renyit poder aprofitar un bon descompte amb haver de renunciar a consumir de forma mesurada, assenyada i raonable. Potser el secret està en no caure en temptacions il·lògiques o capricis superflus, així com procurar apel·lar més a la nostra part racional que a l’emocional per tal de gaudir d’avantatges econòmics en allò que veritablement necessitem, adoptant una actitud intel·ligent i fugint de la impulsivitat o els excessos. Ja ho va dir Sant Agustí: «No és més feliç qui té més, sinó qui menys necessita». Potser seria bo començar a posar en pràctica aquesta filosofia. 

Sigui com sigui, estem on estem, les coses són com són, i els desitjos irrefrenables d’una societat que ha abandonat l’espiritualitat per llançar-se als braços de l’opulència, així com l’ostentació, són l’evidència que hem de continuar cercant l’equilibri de manera constant i obstinada si no volem quedar atrapats en el parany malaltís i fraudulent de transmutar-nos en titelles de les nostres pròpies contradiccions en un exercici d’hipocresia col·lectiva que ens abocarà a la bogeria silenciosa i el patiment de no entendre’ns a nosaltres mateixos ni l’univers que ens envolta.