Ral•li de Nadal?
Per aquestes dates normalment se sol parlar del ral·li de Nadal. Vist el que s’ha vist aquest any, amb el mal comportament general dels mercats, semblaria que és el que tots estem esperant, per tal de tancar l’exercici amb un nivell de pèrdues menor als mercats tant de renda variable com de renda fixa.
Després d'un any molt marcat per les pressions inflacionistes i les polítiques monetàries restrictives a tot el món han estat els principals causants del mercat baixista que hem viscut aquest 2022. Amb les últimes dades conegudes sobre la inflació es podria esperar que haguem tocat màxims, la qual cosa no vol dir que a partir d'ara tornem a nivells del 2%, però sí que es mantingui aquest camí de desacceleració. Tot això provocat per les pujades de tipus d'interès que ja portem i que comencen a incidir en la demanda i, per tant, en els preus dels productes d'alimentació i energia. Les últimes dades d'inflació del mes d'octubre als EUA van ser molt positives, ja que a més de confirmar un altre mes que se segueix contenint, vam tenir una lectura, fins i tot, per sota de les expectatives del mercat situant-se al 7,7%. Tot això va propiciar que els mercats experimentessin unes fortes pujades, que avui fa que els índexs estiguin en màxims de tres mesos. De fet, aquest mes de novembre les rendibilitats que portem acumulades en un Euro Stoxx 50 són del +8%. I aquesta vegada, sense que serveixi de precedent, el comportament d'Europa és amb diferència superior als Estats Units amb un S&P 500 +3% molt inferior en relació. Cosa que no ens deixa de sorprendre ja que en els darrers temps la balança sempre s'havia decantat cap a la borsa americana.
A més, aquest comportament millor d'Europa ja no és només del mes en curs, sinó que, en acumulat de l'any, ens trobem amb un rendiment de l'Euro Stoxx 50 en tan sols del -8%, comparat amb un S&P 500 del -16% . Amb el que potser el ral·li de Nadal és més aviat ral·li d'Europa contra els Estats Units. Si analitzem una mica més el perquè d'aquest comportament tan dispar i ens centrem en el famós índex de referència FANG, compost per FACEBOOK+APPLE+AMAZON+NETFLIX+ALPHABET, que són membres de l'S&P 500, i que són les empreses que han estat liderant els índexs americans aquests darrers anys, veiem que han tingut molt mal comportament en aquest exercici amb una baixada des del principi de l'any del -36% per a aquest índex FANG. Que justament, és el doble que el de l'S&P 500 i, a més a més, en les recuperacions del mercat com l'actual mes en curs només s'han revaloritzat un 3 %. Amb la qual cosa podrien explicar el mal comportament de l'S&P500 ja que aquestes empreses representen un 20 % pel que fa a la ponderació de l'índex. D'altra banda, els bons anys 2020-2021 van tenir un efecte que va magnificar el comportament de l'índex S&P 500 en positiu, de manera que realment el mercat ha corregit o revertit els components del club FANG.
Un altre dels impactes que sí que veiem que estan propiciant les polítiques monetàries restrictives, són les víctimes que trobem a empreses molt endeutades i que estan patint fortes baixades en no aprofitar per reduir el seu endeutament en els anys de bonança quant a tipus baixos, o els famosos SPACS (la majoria eren vehicles l'únic actiu dels quals era una piscina de diners amb objectiu de comprar a altres empreses llistades, evitant així els tràmits i la regulació d'una sortida a borsa i com a teló de fons cotitzant amb prima contra el mercat. ) que actualment la majoria cotitzen a preus molt per sota. I què cal dir de les empreses que van florir a la calor de la pandèmia (Zoom, Peloton Interactive…) que també han fet un viatge d'anada i tornada. Per rematar, l'últim fiasco al món crypto de la mà del que va ser una de les plataformes FTX més grans. El denominador comú de totes elles és que van sorgir a l'hàbitat de polítiques ultraexpansives que vam tenir els últims 10 anys.
Un altre dels grans dubtes que seguim tenint és la Xina, tot i que els inversors aposten per una relaxació de les restriccions de la Covid-19 i amb estímuls a la seva economia, les últimes notícies que tenim des de Pequín amb nous casos de contagis, no auguren que estiguin en l'anhelada tornada a la normalitat al país asiàtic.
Pel que fa a polítiques monetàries, seguirem pendents de les dades que vagin sortint per veure si podem corroborar aquests pics d’inflació que comentàvem anteriorment. Ara mateix, seguim tenint la corba americana invertida, és a dir, els tipus d’interès a curt termini més alts que els tipus a llarg termini. Indubtablement, descomptant una recessió ja només ens queda poder pensar si al final com a resultat tendirem a un soft-landing, que seria el millor escenari per als mercats, o per contra un hard landing que seria la pitjor opció.
Respecte als mercats, veient en els nivells que estem, semblaria que estan més aviat pel primer escenari, tot i que a la borsa intentar endevinar tot el que ja hi ha en preu acostuma a ser una gesta gairebé impossible. El que sí sabem és que hi ha moltes empreses de sectors més cíclics que ja cotitzen amb grans descomptes, fins i tot si normalitzem els seus beneficis a períodes d’altres recessions.
La millor recepta per als propers mesos seria estar posicionats en un mix d’aquestes empreses de tall cíclic i de les de qualitat, és a dir, amb un nivell molt baix d’endeutament o nul. Amb capacitat de mantenir marges en aquest entorn de pressions de preus i poder ser líders en el seu sector amb barreres d’entrada a competidors. I ja, per demanar, que cotitzin a múltiples raonables ajustades pel seu potencial creixement de beneficis.
Sense tenir la bola de vidre, i pensant que l’ajust en els beneficis de les empreses falta per arribar, recordem que per al 2023 els analistes continuen descomptant uns creixements del +4% per a l’índex S&P 500. Penso que al llarg del proper any es reflectiran i es revisaran a la baixa entre un -10-15%, que seria el patró habitual en recessions. De manera que, de cara al fet que continuï el ral·li de Nadal, tot sembla clar per a aquest final d’any. Cal no perdre la il·lusió del Nadal i menys en temps de recessió.