El canvi social contra la violència de gènere
En l’enquesta mundial de Valors realitzada l’any 2018 a Andorra pel grup de sociologia de l’ARI, es destacava que un 92,7% de la població enquestada manifestava que era totalment injustificable la violència física d’un home cap a una dona. Paradoxalment, les estadístiques nacionals i mundials no apunten en la mateixa direcció. Segons Nacions Unides una de cada tres dones ha patit o experimentat alguna vegada al llarg de la seva vida violència física o sexual, sigui per part de la parella o una altra persona. La magnitud de les dades posen de manifest, un cop més, la greu vulneració dels drets humans. Vivim en una societat on, encara avui en dia, es continuen perpetuant les desigualtats de gènere i la màxima expressió d’aquesta és la violència envers les dones.
Un any més, celebrem l’efemèride del dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, una de les majors xacres que persisteixen en les nostres societats. Globalment, ens trobem que cada cop es reivindiquen més els drets de les dones i l’equitat de gènere, i mitjançant els moviments socials, es pretén provocar un canvi social en molts dels valors. No obstant això, sembla que hi hagi determinat retrocés social perquè les situacions de violència, sigui verbal o física, no fan més que incrementar-se.
Des dels governs i associacions del tercer sector es dediquen una sèrie de recursos per implementar mesures i accions que contribueixen a pal·liar aquest tipus d’actituds. Des de campanyes de sensibilització social dirigides a tota la ciutadania, passant per la posada a disposició de serveis d’atenció a les víctimes, serveis de seguiment psicològic, justícia gratuïta i pisos per acollir dones i famílies víctimes. També l’educació i la pedagogia a les aules són un recurs imprescindible. La via de l’educació és de les millors aliades que existeixen per poder trencar rols de gènere, trencar estigmes, educar en relacions basades en el respecte, l’autonomia, la llibertat d’elecció al marge dels rols sexistes i en valors d’igualtat des d’una mirada transversal en clau de gènere.
Amb tot i això, hi ha un altre aspecte que voldria comentar que crea un desavantatge molt gran en la lluita contra l’erradicació de la violència de gènere i la igualtat: és la proliferació de clixés i notícies falses al voltant de la violència envers les dones. D’una banda, les dades sobre la prevalença de violència masclista posen en relleu l’evidència que les víctimes de violència no es corresponen únicament a un perfil. En l’imaginari social, les dones sense estudis, d’edat avançada o immigrants són sovint identificades erròniament com el perfil tipus que pateix violència. Per altra banda, la propagació de falses creences, tot i les evidències i dades objectives, perpetua la percepció del fet que existeixen denúncies falses, que els casos de violència estan darrere de l’abús del consum de drogues o, inclús, que part de les agressions es donen en moments d’alt nivell d’estrès o de pèrdua de control.
Aquests mites contribueixen, malauradament, a encobrir la dimensió del problema i, per tant, cal imperativament que nosaltres com a ciutadans ens fem nostre el repte de desmitificar i trencar amb els estereotips per evitar l’estigmatització o culpabilització de les dones i, alhora, continuar guanyant camí cap a la igualtat de gènere.