El criptohivern
Ja ho diu el proverbi: «Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar». Si bé la setmana passada eren les tecnològiques les que anunciaven acomiadaments massius i una caiguda estrepitosa del seu valor, ara li ha tocat el torn a les criptomonedes. Sembla que ningú està fora de perill d’aquest infern mundà en el qual l’avarícia, la cobdícia i l’ambició campen sense complexes en una societat que només aspira a fer fortuna de manera fàcil i ràpida. No hi ha res de dolent en voler ser ric, de fet, segur que és un somni desitjat per la immensa majoria de la humanitat, el problema sorgeix en com un fa aquesta riquesa; i per mostra, FTX, la plataforma de compravenda de criptoactius valorada fa tan sols 11 mesos en 32.000 milions d’euros que ara es dirigeix a la ruïna. La primera alerta va arribar a l’agost passat per part de la Corporació Federal de Segurs de dipòsits, un regulador nord-americà que va advertir que la companyia enganyava els seus usuaris en dir que els seus estalvis estaven protegits pel Govern; un altre aspecte que va generar preocupació en el mercat és que el percentatge descomunal del valor de l’empresa responia a una inversió emesa per ella mateixa; a més, semblaria ser que Sam Bankman-Fried, fundador de l’organització, hauria desviat capital d’inversors a FTX per finançar activitats de la firma Alameda Research, destinant més de la meitat dels fons dipositats a préstecs, a imatge i semblança d’un dipòsit bancari tradicional, però no regulats ni coberts per un fons de garantia de dipòsits.
La conseqüència d’aquests obscurs i poc ètics comportaments ha estat una venda massiva de les inversions, així com una davallada de més del 90% del valor de la moneda FTT, que es troba entre les 30 criptomonedes més populars. Com no podia ser d’una altra manera, aquesta crisi està afectant a la resta de criptoactius: Solana, FIDA, RAY i MAPS s’han deixat gairebé la meitat del seu valor a inicis de setmana. Bitcoin i etherum, els dos actius més coneguts del sector, també han estat fortament envestits per l’alarma que s’ha generat, arribant a perdre fins a l’11%, i molts analistes preveuen que encara no han tocat fons, de manera que poden seguir decaient. Els stablecoins, una alternativa que busca associar el valor de la seva moneda a béns materials com l’or, tampoc han aconseguit resistir millor el pànic dels mercats. L’ensorrament d’FTX està sent una vergonya difícil de justificar, inclús per als defensors més acèrrims de les divises virtuals, que veuen inacceptable la situació en què es troba el que era el tercer Exchange més gran del món. De fet, eren moltes les senyals existents respecte als riscos i la volatilitat del fenomen criptó, però el que està passant té un impacte en quelcom més complicat de recuperar, que és la confiança. Per ara, tot indica que es tracta d’un nou minicrash que se suma a la patacada de Celsius i a la fallida de Terra/Luna, episodis que han desestabilitzat un negoci que anava a l’alça en els últims anys, i que actualment pateix un ennegriment reputacional que ja veurem fins on arriba. Molts experts asseguren que la situació present s’hauria pogut evitar si aquesta indústria hagués estat sota la supervisió dels reguladors, ja que els actius digitals manquen de control, tot i que la seva expansió, així com el seu fort desenvolupament en els darrers temps, ha portat a diferents governs a accelerar la posta en marxa de regulacions específiques. Per exemple, el Parlament Europeu votarà previsiblement el proper mes de febrer el text definitiu de la Llei MICA, normativa que pretén fiscalitzar aquest àmbit i que té com a objectius fonamentals que s’estableixi la creació d’un registre de les Exchange que operen a Europa, les quals hauran de tenir una llicència per oferir els seus serveis en aquest territori. Al mateix temps, obligarà a aquestes societats a crear una base de dades dels usuaris que entrin a les seves plataformes. Són molts els que pensen que aquesta legislació pot ser positiva, perquè advocarà per una major transparència i fomentarà proves que les reserves estan garantides i segregades dels dipòsits dels inversors. No obstant això, no es pot obviar que l’univers criptó no està aïllat de tots els problemes que viu la macroeconomia en aquests moments i que l’han erosionat considerablement com han estat els canvis en la política monetària dels recents mesos, sobretot la pujada dels tipus d’interès.
Davant d’aquest escenari, la tecnologia blockchain, que prometia una transformació de l’economia basada en la descentralització, tampoc ha quedat al marge d’aquest enfonsament, ja que la seva visibilitat i èxit s’ha acabat associant a les criptomonedes, per la qual cosa, amb el descens d’aquestes, no només del seu valor, sinó també de la seva credibilitat, i on el seu paper està sent qüestionat a causa dels robatoris incommensurables així com a les pràctiques que voregen la il·legalitat, s’està menyspreant alhora que desprestigiant aquesta tecnologia. Tot això ha provocat de rebot que el terme quedi corromput i contaminat per sempre.
Ara per ara, en el context econòmic que tenim i amb la confiança destrossada s’obren les portes a què es produeixi un efecte cascada d’aquestes companyies que posi en greus dificultats la supervivència de l’esfera criptó. Caldrà esperar a veure quina és l’evolució dels esdeveniments, com aborden les adversitats i quina és la seva capacitat de recuperació. Segurament el temps ho acabi posant tot en el seu lloc, però el mal tràngol no els hi treu ningú.
Com sempre, tots els impulsors de dites iniciatives prometien que aquesta conversió seria la panacea, i que qualsevol es podria fer milionari sent un petit inversor, amb l’atractiu d’estar al marge de la intervenció governamental. Doncs, bé, la crua realitat demostra una vegada més que les mentides tenen les cames molt curtes, i que els diners fàcils i ràpids no se solen fer de forma legitima i honesta, a no ser que et toqui la loteria. Per tant, res de nou sota el sol, els lladres de guant blanc són igual de lladres per molt que cotitzin en borsa, tan sols tenen més glamour, però si us plau, les coses pel seu nom.