Mare, pare: jo també tinc dret a la intimitat
Les xarxes socials formen part de la nostra vida. Les utilitzem no només per estar informats del que passa al món, sinó també per mantenir-nos en contacte amb amics i familiars, per conèixer gent nova, per expressar les nostres opinions… Sens dubte, la connexió digital està molt present en el nostre dia a dia i ens aporta nombrosos beneficis i comoditats, però no podem negar que també pot generar efectes nocius.
Una de les conseqüències negatives és la sobreexposició en la qual cada vegada més persones cauen, convertint la seva vida en una espècie de Gran Germà, penjant al seu feed el que fan al llarg del dia, fins al punt de narrar què estan fent cada instant en temps real. Tot plegat perquè els seus seguidors ho puguin veure i admirar a canvi d’un grapat de likes.
Deixant de banda les connotacions psicològiques d’aquestes pràctiques quan es duen a l’extrem (cerca de sentiment de pertinença, necessitat d’aprovació i reconeixement), una persona adulta té el dret a decidir quines parcel·les de la seva intimitat vol compartir amb el món. El problema ve quan això implica altres persones, especialment la canalla, que malauradament hi té poc a dir.
La publicació massiva d’informació personal de les nostres criatures a les xarxes rep un nom: sharenting. Aquesta paraula procedeix de la combinació de dos termes en anglès: share (compartir) i parenting (paternitat). Per tant, sharenting fa referència a l’ús d’internet, especialment les xarxes socials, per compartir imatges, vídeos i informació personal dels nostres fills.
Avui dia podem trobar milers de fotos de nens i nenes a xarxes socials com Instagram, Facebook o TikTok. Alguns menors tenen fins i tot els seus propis perfils a les xarxes, creades i administrades pels seus pares. Hi ha també nombrosos perfils de mares a Instagram conegudes com a instamamis que publiquen diàriament les anècdotes i moments quotidians dels seus fills. On queda la privadesa d’aquests nens? Els seus records, anècdotes, pensaments, entremaliadures… Tot el seu dia a dia és conegut i opinat per milers i milers de persones. Tot i que és una pràctica molt habitual, no podem obviar que comporta riscos.
Quan una mare o pare comparteix fotos o informació personal del seu fill a les xarxes no ho fa pensant que el pot estar perjudicant. En la majoria dels casos es fa des de l’afecte, l’admiració… Hi ha molt desconeixement dels perills, per això és bo estar informat sobre com configurar la privacitat dels nostres perfils i quines línies vermelles no s’haurien de creuar.
No oblidem que allò que compartim a internet deixa d’estar sota el nostre control. No som conscients de l’abast que pot arribar a tenir el que compartim, en quines mans cau, amb quina mirada s’interpreta, quines crítiques i opinions genera. Alguns perills que pot suposar aquesta pràctica:
–Falta de privacitat: en compartir imatges i informació dels menors els estem creant una empremta digital que afecta la seva privacitat i intimitat.
–Ciberassetjament: l’assetjament ha existit tota la vida, però amb l’ús d’internet els abusadors poden amagar-se darrere d’una pantalla i disposar de fotografies i informació per atacar a la víctima. Sovint el problema no és tant el contingut que exposem a internet, sinó la persona que l’interpreta i utilitza aquesta informació per fer mal, atacar, amenaçar, redistribuir, mofar-se… D’aquesta manera, en compartir certs moments dels nostres fills podem provocar, sense voler, que l’infant rebi algun tipus d’assetjament, arribant a afectar la seva reputació i perjudicant-lo tant en l’àmbit social com escolar.
–Pedofília: potser publiquem una innocent fotografia del nostre bebè nu banyant-se a la platja, però aquesta foto no es veu de manera innocent des de la mirada d’un pedòfil. Una imatge que per a nosaltres és entranyable pot tenir connotacions sexuals per a altres persones i utilitzar-se amb fins perversos. Un cop pujada, la imatge és pública i la poden descarregar, compartir i fer servir per a qui sap què.
Per prevenir aquests perills i poder gaudir de les avantatges que ens ofereixen les xarxes podem tenir en compte aquestes recomanacions:
–Abans de publicar, reflexiona: això que vull compartir pot afectar l’autoestima o l’autoconcepte del meu fill?
–Configura la privadesa de les xarxes per assegurar-te de quines dades estàs fent públiques.
–Desactiva la funció de geolocalització abans de compartir fotografies i vídeos de la canalla.
–Procura no mostrar la seva cara (fotos d’esquenes o perfil) o bé pots pixelar-les.
–Pregunta’t abans de compartir si la persona que ho rebrà és de confiança.
–No comparteixis imatges dels teus fills despullats o amb poca roba.
–Evita compartir informació personal que el pugui identificar: uniforme de l’escola, lloc on fa les extraescolars, nom i dades personals…
–Quan els nens tenen capacitat de decisió, els hauríem de consultar abans de publicar.
Procurem trobar l’equilibri entre el nostre dret a la llibertat d’expressió i el dret dels nostres fills i filles a la intimitat.