Fabiola Sofia Masegosa Professora, investigadora i traductora

Diu la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial que «tothom té dret a ser atès i correspost en català». El cert sobre aquest fet per a mi és que fa 34 anys que soc a Andorra i la major part de les vegades, tant en centres comercials com en restaurants i hotels, em parlen en espanyol, de vegades inclús a l’hospital o a altres llocs oficials, tot i ser el català la llengua oficial i, encara que m’entristeixi dir-ho, no crec que aquesta situació canviï molt amb l’aplicació d’aquesta llei.

I per què penso això? Perquè malgrat que existeix una bona formació gratuïta i el programa Voluntaris per la llengua que funciona molt bé, existeixen diversos motius que fan que els treballadors no aprenguin el català. Un d’ells és el fet de ser treballadors temporers. En aquest cas, soc molt capaç d’entendre’ls, ja que encara que jo no vulgui justificar-los, perquè a mi m’agrada i estic motivada per aprendre qualsevol idioma o una altra matèria. El saber no ocupa lloc, diuen! Però s’ha de tenir en compte que gairebé ningú estaria molt motivat, per exemple, per venir uns mesos a treballar per la temporada d’esquí i utilitzar les hores que té lliures per aprendre el català.

Després hi ha un problema molt més greu i és que, encara que són molts els nouvinguts que es preocupen per aprendre el català, conec moltes persones que fa molts anys que són a Andorra i que no són capaces d’expressar-se en català, que com a màxim han aconseguit entendre-ho i, per suposat, molt menys d’atendre’t en català. I que quan li ho dius, et contesten: «Per què? Si tu ja m’has entès perfectament». És a dir, com saben que tots entenem bé l’espanyol, per què han d’utilitzar el català? Això sí que és molt defraudador! Necessitaríem tenir més personal que estigués decidit a valorar la llengua i la cultura del nostre país!

Però el problema més gran de tots, és que no hi ha personal capacitat que parli el català. Pitjor encara, està demostrat que no hi ha personal capacitat per poder treballar en alguns sectors de l’economia andorrana. Només cal veure l’atenció que presten al client en alguns restaurants! Fa pena! Doncs, imagineu-vos si els demanen que parlin català! Quin desastre! Sobretot si tenim en compte que hi ha molts hotels i comerços que es queixen de manca de personal i de no tenir quota per contractar els treballadors que vénen de fora. I crec que tots sabem que aquesta situació en l’actualitat serà molt difícil de canviar atesa la situació econòmica per la qual està passant tant el país, com tota Europa. En definitiva, aquesta llei necessitaria molta més implicació per part de tots i, especialment, de les autoritats perquè pugui servir en alguna mesura i mantenir o, fins i tot, augmentar l’ús de la nostra llengua.