Estar sols o sentir-nos sols
És el significat que li donem a l’aïllament social o a la seva percepció perquè podem estar envoltats de més gent i sentir-nos sols, és a dir, és la interpretació que en fem de la situació. Per exemple, podem estar envoltats de més gent en la feina, el gimnàs, el bar, la parada de bus, de metro, passejant pel carrer i tot i així sentir-nos sols. És la diferència entre la part objectiva i la subjectiva, la primera és clara: significa que no hi ha més gent amb nosaltres i la segona és la seva interpretació i, malauradament, està condicionada per les nostres necessitats i mancances. Igualment, aquesta situació d’aïllament social pot ser voluntària o imposada, però, tot i així, segons el nostre grau d’independència emocional, serà interpretada de forma negativa o positiva, depenent de les emocions que li associem, si són de mancança o d’abundància. Si interpretem la solitud com d’avorriment, d’angoixa, de melancolia, de tristor o, en canvi, ho fem com disposar de més temps lliure, poder de decisió, llibertat, alegria... Així doncs, interpretada de manera positiva és sana mentalment perquè ens permet fer les coses que no hem pogut fer fins ara per qualsevol circumstància de la vida. Igualment, la gaudim encara més perquè som conscients que la solitud es pot acabar en qualsevol moment, és temporal i aleshores haurem de compartir el temps amb més gent. De la mateixa forma som conscients que la situació actual és una conseqüència directa de les nostres decisions, llavors, si ens arriba en algun moment aquest sentiment, l’entendrem i l’acceptarem com a forma del procés de canvi situacional. És el preu a pagar pels canvis d’hàbits i costums, hem d’aprendre a conviure amb ell fins que ens adaptem al nou estil de vida.
Però simultàniament, hem d’analitzar el conjunt d’idees i sensacions que van sorgint, com ens afecten i condicionen la vida perquè potser canviem d’idea i abandonem l’objectiu desitjat a causa que el sentiment de solitud no compensa tant com la recompensa obtinguda. Un exemple és l’estudiant que compagina la feina amb els estudis: moltes vegades ha de deixar de banda la seva vida social per poder dedicar-se plenament als estudis. La seva vida s’ha dividit en dos temps, el de treballar i el d’estudiar, deixant zero minuts a l’oci o al plaer. Una altra situació és quan ens separem de la parella sentimental; hem vist que ja no ens aporta les experiències que volem i decidim trencar la relació i de la mateixa manera funciona amb els amics. Veiem que ja no compartim les mateixes idees o maneres de veure la vida i ens allunyem d’ells. Per tant, la clau està tant en la decisió d’estar sols com en la percepció de la durada del temps.
Ara, per un altre costat, també pot ser interpretada com un desgast emocional, com una desgràcia perquè no saben conviure amb ella. Som incapaços d’estar amb nosaltres mateixos i de gaudir de les nostres pròpies decisions perquè estem acostumats a l’aprovació externa i, per tant, hem d’estar amb més gent per poder gaudir d’elles. Tot i haver sigut una decisió personal, estem vivint en la melancolia i amb malestar perquè som dependents dels altres i, conseqüentment, ho veiem més com una etapa interminable i decidim fer un pas enrere, no ens veiem capaços de continuar. Això significa intentar tornar amb l’exparella, a l’anterior feina, amb els amics que ja no ens aporten res o deixar els estudis a mitges. I és que la dependència emocional es desastrosa perquè va associada al consum de substàncies nocives i a envoltar-se de gent tòxica. Imagina’t que la teva parella sentimental et maltracta psicològicament, però que no et vegis capaç de viure sol/a, que no suportis la idea d’arribar a casa després de treballar i no veure ningú amb qui parlar i sopar.
Malauradament, no et separaràs i aguantaràs els menyspreus i una forma de fer-ho molt probable serà amb l’abús de l’alcohol, del tabac, dels medicaments psicotròpics o del cannabis, tot dependrà de l’accès que tinguis a aquestes substàncies. Segurament t’aniràs al bar a fer un beure i estar envoltat de gent que no t’aporta res, però, si més no, tindràs la ment tranquil·la. Dit d’una altra manera: voldràs solucions ràpides en comptes d’invertir temps en la independència emocional, en la capacitat de decidir estar amb algú per plaer i no per inclinació emocional. La qüestió és aprendre a estar bé amb nosaltres mateixos per així després escollir amb qui compartir el nostre temps. Escollirem els nostres vincles socials per la seva qualitat, no per la seva quantitat, preferirem tenir-ne menys però que siguin productius. Uns ens aportaran calma, pau, serenitat i uns altres ens aportaran, diversió, distracció i saviesa. Amb aquest repertori tan ample i divers tindrem una bona salut mental i serem capaços de gaudir de la soledat imposada i rarament tindrem el sentiment de soledat.
Ara, quan no l’entenem és quan es torna insuportable i es busquen les solucions ràpides per a evitar aquesta sensació d’angoixa, d’ansietat o melancolia i malauradament, la gran majoria de vegades aquestes solucions són l’entrada a l’infern. Són solucions basades en el no esforç, en buscar oblidar el problema i a banda del consum de substàncies nocives, també guien la conducta cap a les relacions socials tòxiques. Tot i que la persona és conscient que són perjudicials prefereix estar amb elles que sola, no suporta estar amb ella mateixa. No obstant tot això, una vegada sabem estar sols i gaudir del nostre temps, mai més permetem que entri qualsevol persona a la nostra vida, ens tornem més selectius. Aleshores, només començarem una relació sentimental si ens aporta el mateix o supera el nostre propi benestar, volem sumar, no restar. No li trobem sentit a estar amb algú per discutir o estar a disgust, preferim allunyar-nos d’ells i és que la soledat apreciada és addictiva perquè ens aporta plaer. Indubtablement, és l’afirmació a la tan coneguda frase: millor estar sols que mal acompanyats!