Carles Bernardo Tresorer d'Acció

Setmanes enrere llegia l’article sobre emprenedoria juvenil del meu company de partit Benjamí Tutrice, en què destacava la manca de suport que hi ha per part de les institucions a l’emprenedoria local, actualment enfocada a aquells que volen externalitzar el seu producte de negoci deixant de banda aquells joves que volen emprendre desenvolupant-lo al nostre país. Aprofitant les seves reflexions vull situar el meu article en el context oposat.

Els joves que finalitzen la seva formació acadèmica i volen accedir al mercat laboral es troben en l’actualitat amb un context de dificultat. Només fent un recull de les ofertes publicades a mitjans de comunicació, podem apreciar com són una autèntica incògnita pel que fa als joves. Moltes ofertes s’han de desxifrar amb frases com «sou segons vàlua» com si no hi hagués el deure d’informar prèviament de la feina. Crec que no es pot jugar a la baixa amb la necessitat laboral. Aquest és un fet purament especulatiu de l’empresari que busca obtenir més marge si veu necessitat o nervis en l’altra part. Una altra que m’ha fet especialment gràcia és aquella que recalca la «jornada intensiva i dos dies de festa entre setmana», com si el descans fos una condició especial de contractació i no estigués garantit per la legislació. Per sort, hi ha excepcions a empreses que publiquen ofertes amb cara i ulls: un contracte fix, pla de carrera valorant la projecció, bon ambient de treball i certs beneficis socials vinculats al contracte.

És interessant trobar algun exemple on sembla que s’impliqui en els avantatges socials. Aquestes empreses estan catalogades com a socialment responsables. Són aquelles empreses que agafen compromisos socials, econòmics i mediambientals. Hi ha algunes empreses a Andorra que de forma pionera han establert la jornada laboral de quatre dies així com flexibilitat horària, possibilitat de teletreball i formacions subvencionades. Aquest hauria de ser el camí a seguir, especialment al sector privat. És necessari promoure la conciliació familiar, laboral i més en aquelles vacants que acaben en joves que tenen el primer contacte amb el món laboral. Hem de fer de l’excepció una tendència.

Actualment, és el que volen totes les persones a la recerca d’ocupació. Tant joves com adults, volen trobar una feina amb bones condicions i que l’excepció sigui una tendència. Parlant dels joves concretament, cal promoure més oportunitats en què puguin posar en pràctica tot el seu coneixement. Seria molt interessant que l’empresa més enllà de treure profit de la feina feta, li pugui oferir altres condicions que l’ajudin a créixer personalment i professionalment amb objectius compartits. Cal promoure una bona conciliació amb la resta dels seus propòsits de vida. El salari ja no és doncs l’únic element per escollir una feina sinó tot el conjunt de condicions i beneficis que pot aportar treballar en aquesta empresa. Per tant, si volem retenir el talent de casa nostra, no els podem deixar marxar.

Des d’Acció volem fer arribar aquesta necessitat al teixit empresarial d’Andorra perquè s’impliquin en la responsabilitat social i així poder millorar de forma directa la vida dels treballadors. Cal enfortir el teixit econòmic des de la responsabilitat social.