Laura Nieto Advocada, Cases&Lacambra

Una plataforma construïda sobre tecnologia blockchain –descentralitzada– i intel·ligència artificial, on els usuaris decideixen sobre les seves dades, interactuen amb d’altres usuaris en entorns immersius tokenitzats, acorden el seu funcionament –similar al de les estructures DAO– i utilitzen criptomonedes en l’e-commerce.

Sembla un pel·lícula de ciència ficció o una obra d’Isaac Asimov, però no és res més que una manifestació de les possibilitats que ofereix el Web 3, que alguns consideren una veritable revolució d’internet.

Web3 –l’anomenada tercera generació d’internet– és una forma d’interacció de la world wide web construïda sobre cadenes de blocs descentralitzades i basada en la tokenització i la interoperatibilitat. La seva naturalesa descentralitzada permet, segons els seus defensors, una democratització d’internet, donant el control als usuaris. De fet, la intenció es tornar a la seva essència, és a dir, a l’inici d’internet.

Recordem que el Web 1.0 va néixer com una internet estàtica que utilitzava protocols oberts i només permetia la lectura de la informació. Després va evolucionar cap el Web 2.0, que introdueix la creació i la interacció dels usuaris, però amb una centralització total de les dades. Allò que busca el Web3 és reemplaçar les plataformes corporatives centralitzades –les BigTech– amb protocols oberts i xarxes descentralitzades i administrades pels propis usuaris, combinant, d’aquesta manera, els punts forts del Web 1.0 i del Web 2.0; però introduint a més de l’intercanvi d’informació, l’opció d’un intercanvi de valor –en forma d’actius digitals– i, per tant, permetre una monetització de les dades.

Es considera, així, que amb el Web3 es millora, a més de la pròpia experiència de l’usuari, la seguretat de tota l'arquitectura d'internet; per exemple, reduint el phising, distribuint el risc davant potencials bretxes de seguretat o evitant una caiguda generalitzada de la xarxa. A més, l’usuari operaria amb unes úniques credencials –wallet– que li permetria navegar i comunicar-se amb tercers sense una intermediació professional.

A data d’avui, existeixen alguns exemples de plataformes que utilitzen Web3, com navegadors –Brave–, emmagatzematge de dades –Filecoin–, videojocs play to earn, marketplace d’obres d’art, xarxes socials –Steemit–, o entreteniment –LivePeer–.

Però, l'auge del Web3 planteja inevitablement reptes i qüestions jurídiques associades, com la governança virtual, la privacitat de les dades, la protecció de la propietat intel·lectual, entre d’altres. Resulta necessària una regulació pròpia d’aquestes plataformes descentralitzades o s’ha d’optar per una posició neutral? Realment són descentralitzades? Es garanteixen els drets dels interessats d’acord amb la normativa en matèria de protecció de dades? Qui és el responsable del tractament de les dades personals? Estarà lliure de vulneracions en ciberseguretat, frau o estafes? Es una tecnologia sostenible? Quin és el règim de responsabilitat? Avançarà de la mateixa forma la indústria del sector assegurador per tal de donar resposta als potencials riscos que poden sorgir com a conseqüència dels diferents avenços tecnològics?

La gran majoria dels mortals anirem veient com a mers espectadors –i per què no amb un punt de fascinació acompanyat d’un bon bol de crispetes– com evoluciona aquest nou paradigma. Penseu que ja es parla del Web5 o web emocional. Es convertirà en una realitat generalment acceptada, es tracta simplement d’una estratègia de màrqueting o estem condemnats a una bombolla especulativa?