La investigació en l’àmbit educatiu
Educar: «Ajudar a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals; Transmetre coneixements, actituds, valors o formes de cultura», en paraules del DIEC.
Educar, quina paraula tan senzilla formalment, només sis lletres –tres vocals i tres consonants– i tan transcendent. I també en l’àmbit del seu contingut, ja que constitueix l’acció que garanteix la continuïtat de l’ADN d’una societat, que es transmet de generació en generació.
Si Hannah Arendt va poder afirmar que la humanitat sí que progressava, pel fet que malgrat que l’ésser humà començava sempre de nou o des de zero i a cada naixement d’una persona no es tenia res adquirit, el progrés es trobava en les seves institucions, que eren les que actuaven de dipositàries i transmissores dels avenços adquirits. I, per tant, en la qualitat d’aquestes institucions radicava el grau de progrés assolit.
Tal com ens defineixen els diccionaris, educar ens remet a tres tipus de continguts, els cognitius, els intel·lectuals i els morals, que poden equiparar-se als tres àmbits clàssics del coneixement humà, el racional (o científic), l’humanista (o emocional) i el moral (o espiritual). I també a tres dimensions possibles de la persona, la individual, la social i la professional.
Certament, l’educació, com a efecte de l’acció d’educar, i com a institució encarregada de transmetre el coneixement humà, es troba ocupant una part central de qualsevol civilització. I si la comparem amb un ésser viu, li correspondria segurament l’aparell reproductiu.
La vida d’una societat depèn de la seva capacitat de transmissió dels tres tipus de coneixement possible que la constitueixen. Simplificant, tot i que avui en la nostra societat globalitzada, dels tres àmbits de coneixement dos es trobin en franca regressió, l’humanista i l’espiritual, per una raó del mercat global a on tot s’hi posa preu o rendiment econòmic, no per això deixen de tenir sentit i continuen sent del tot rellevants i necessaris per a assolir una societat de qualitat, és a dir equilibrada i sostenible.
Igualment, succeeix o es pot dir en relació amb les tres dimensions de l’educació, on la individual i la social s’han devaluat amb l’ajuda de la tecnologia i la mercantilització, que han substituït l’interès en la permanència dels valors humans per la instantaneïtat accelerada de les experiències del benestar encarnat en l’assoliment fugaç d’aquells.
Investigar doncs en l’àmbit educatiu és primordial, tot i que no ho pugui semblar. Si tot canvia i tot evoluciona ràpidament, també l’educació. Seguir-ne i entendre’n l’evolutiva traça en el món d’avui pot ser un bon plantejament.
Els 15ns Debats de Recerca de la Societat Andorrana de Ciències, el Ministeri d’Educació i l’Andorra Recerca + Innovació són una bona ocasió per a fer-ho. Els pròxims dies 14 (dilluns) i 15 (dimarts) de novembre, a la Sala d’Actes de MoraBanc a Andorra la Vella, entre les 18.00 i les 21.00 hores podrem assistir, als qui ho desitgin, a les següents intervencions.
Benvinguda, per Mireia Maestre i Cortadella; Presentació per Àngels Mach i Buch, Inauguració per Ester Vilarrubla i Escales; Coordinació per Alan Ward i Koeck; Conferència plenària. Reptes i paradoxes de l’educació al segle XXI: és l’educació el camí de la llibertat? per Martina Marquilló i Larruy; Les competències i el plurilingüisme a la formació inicial de mestres: una realitat nacional i internacional per Blanca Carrera i Gonzàlez; Oportunitats i reptes per cultivar capacitats d’autoregulació sostenible del consum. Lliçons apreses amb una escola andorrana de maternal i primera ensenyança per Aura Trifu; La lectura dialògica a l’aula. Com podem millorar les habilitats acadèmiques i psicosocials dels nostres estudiants des de l’ensenyament basat en l’evidència per Helena Prieto i Sanz; L’ensenyament i l’aprenentatge de competències de ciutadania democràtica a la segona ensenyança de l’Escola Andorrana per Salvador Sala i Carrasco; És possible la formació dual universitària transfronterera? Identificació d’opcions en el marc del projecte Poctefa LLL-Tranversalis per Josep Fortó i Areny i Betlem Sabrià i Bernadó, durant el primer dia.
I en el segon, Sumant en l’educació per a la sostenibilitat per Montserrat Brugulat i Ubach; La dinàmica de tecleig com a eina per identificar usuaris en entorns educatius per Aleix Dorca i Josa; Les sortides escolars com a oportunitat per aprendre ciències per Marta Fonolleda i Riberaygua; Factors de decisió didàctica en l’ensenyament de matemàtiques a la segona ensenyança d’Andorra per Rosa Pons i Duró; L’ensenyament-aprenentatge de la llengua francesa a finals de primera ensenyança a les escoles francesa i andorrana d’Escaldes: el rol dels errors en la millora de l’expressió oral per Presentació Tor i Porta; L’ús de les tecnologies mòbils a l’aula d’anglès de l’escola andorrana. Un cas d’èxit? per Ferran Costa i Marimon; Rol de la gamificació en l’aprenentatge de segones llengües per Nadia Azzouz i Boudadi; i La lingüística de la variació, eina pedagògica, al servei de l’ensenyament de les llengües. Aplicació al català d’Andorra per Lídia Rabassa i Areny.