L’endarreriment d’Andorra
A ulls del món, Andorra és un petit oasi de calma, natura, grans riqueses, potents empreses i algun youtuber despistat. «Un lloc d’oportunitats amb molt de potencial», com el somni americà per als europeus. No seré jo qui posi en dubte aquestes descripcions; seria injust per a un país que m’ha rebut amb els braços oberts i on des del primer dia he rebut l’afecte de la seva gent, i l’amabilitat i la transparència dels seus empresaris. Però Andorra té un endarreriment.
El Principat, que sens dubte és un país d’oportunitats, té un endarreriment en la transformació digital, que dista entre tres i cinc anys vista, per exemple, del de la capital catalana, Barcelona. Empreses milionàries amb webs que cauen a trossos. Empresaris que no s’acaben de creure que el que els expliques, que està succeint a escassos 200 quilòmetres, és el futur i tard o d’hora els tocarà aplicar-lo. En definitiva, és un renovar-se o morir que, encara que a poc a poc es va interioritzant entre aquells que s’ho han d’aplicar, continua sent poc, malament i tard.
El potencial d’Andorra és immens. És un país vàlid per a gairebé qualsevol mena de negoci, ja que, a causa de les seves excepcionals característiques, les dades de població tan diverses, la ubicació, la tecnologia i la potència econòmica, fan del Principat el laboratori perfecte pel teu negoci. I és que, en la meva curta però intensa experiència professional al país dels Pirineus, la frase «si funciona a Andorra, funciona a gairebé qualsevol lloc» ha arribat a les meves orelles més vegades de les que recordo.
Andorra creix, es construeixen torres gegants, la població continua augmentant, les lleis s’adapten als nous temps (malgrat que algunes continuen ancorades al segle passat), entre d’altres. Però si aquest creixement no està acompanyat d’una transformació digital de 360 graus, que abasti des dels arcaics tràmits d’immigració fins al simple fet de poder demanar una pizza mitjançant l’app de confiança, el model de país potser s’haurà de replantejar.
I és interessant aquest tema, ja que malgrat tenir la meva opinió estrictament personal, no soc ningú per opinar cap on ha de virar un país. Això és com quan l’amic que porta escrita la paraula ambició al front no para de proposar-te plans, idees de negoci, inversions... I un només pensa a complir el seu horari, arribar a casa, apagar el mòbil i gaudir dels seus familiars, amics, i els seus hobbies.
Aquest comportament és totalment lícit, i evidentment respectable sempre que tu no siguis algú que viu de la seva imatge, que es promociona, que es ven i que, a més, ho fa amb la finalitat de continuar creixent laboralment i econòmica. Doncs aquest amic que sembla que ho vol tot, que vol ser innovador, que vol guanyar molts diners, envoltar-se dels millors i estar sempre al cim sent un referent per a la resta, però després arriba a casa, s’asseu al sofà, es posa una pel·lícula i deixa els sacrificis que impliquen els seus desitjos per demà, aquest amic, és Andorra.
Un país consumit per la comoditat, pel pensament generalitzat que aquí es viu bé, i d’alguna manera, cadascú va fent els seus arranjaments i de mica en mica anirem apagant focs. Com en el cas de l’amic, és lícit i respectable, però alerta: aquesta actitud pot resultar perillosa a mitjà i llarg termini, perquè malgrat que Andorra sigui un oasi en molts sentits, la transformació digital és necessària. La gent es mou i el món avança a passos de gegant, i si el Principat no vol que li robin els seus somnis, ha de despertar, que ja és hora.
Desconec el model de país plantejat i els objectius que s’hauran marcat internament les institucions per millorar el que narro, però si Andorra vol ser líder, vol ser un hub tecnològic on empreses, vol creadors d’ocupació i gent capdavantera en la seva especialitat aportin el seu granet de sorra al país, ha de despertar i apostar cegament per tot el seu potencial.
Andorra té un endarreriment del qual potser, si no vens de fora no te n’adones, ja que vius en un conformisme i un acomodament del qual és molt complicat desprendre’s. Igual que quan estem massa anys en una mateixa empresa, acabem veient el que és quotidià com normal tot i que s’estigui fent malament. Amb això vull aclarir que les persones que venim de fora no som millors ni de bon tros. El know-how de com funciona el país i que només s’adquireix a força de renovar targetes de residència és un avantatge competitiu enorme, i és quelcom que només els anys residint al país et poden donar. Però sí que és cert que la frescor de noves idees, nous conceptes i noves tendències s’han d’acollir amb més afecte entre el teixit empresarial i social del Principat. Aquesta és l’única manera d’avançar cap a una imparable transformació digital, podent així tornar a aquest magnífic país almenys un 1% del que ens ha donat, ni més ni menys que una oportunitat per viure, créixer i ser en un entorn privilegiat.
Andorra té un endarreriment, però té tot el potencial per liderar la transformació d’aquesta nova era.