Un deure generacional
Potser molts de vosaltres em coneixeu per la meva faceta artística com a cantautora i directora de corals, i és precisament aquesta sensibilització musical la que m’entossudeix a voler fer molt més. Durant més de 10 anys he compartit anècdotes i inquietuds amb persones joves i grans. He pogut sentir de prop les seves inquietuds i fruit d’escoltar-los he detectat que una de les principals problemàtiques entorn els joves és mantenir-los il·lusionats amb les nostres tradicions.
Trobem que actualment els crida més l’atenció les experiències digitals que cantar a una coral o ballar a l’esbart. És en aquest punt en què entrem en joc els membres d’aquestes entitats enginyant activitats culturals, trobades socials o fins i tot jornades dedicades exclusivament als joves. Perquè puguin expressar-se experimentant activitats que en molts casos són centenàries.
Els temps han canviat i tenim una generació que està creixent entre telèfons mòbils i tauletes. Per transmetre les nostres tradicions haurem de fer mans i mànigues, sens dubte. Però tinc el convenciment que si ho aconseguim aquestes siguin eines d’ajuda i vincle entre diferents generacions.
És cert que és prioritari el seu futur, que tinguin una bona formació acadèmica i que puguin formar-se una opinió de forma autònoma respecte a tots els temes que els envolten. Però també és essencial tenir uns bons valors socials. Aquests els hem après tant de les nostres famílies com de voluntaris improvisats que s’han convertit en els millors professionals.
Considero que la meva generació té el deure de fer de pont entre el passat i el futur perquè generacionalment es troba al mig de les dues. És un paper essencial, de gran responsabilitat però molt satisfactori. Recordar les nostres arrels i transmetre-les als nostres fills per a un futur pròsper.
De manera recíproca, també és el moment de cuidar de qui ha vetllat tant per nosaltres. Sens dubte la sanitat és el tema que més ens preocupa actualment, sobretot venint d’una pandèmia que malauradament segueix entre nosaltres. Hem d’ajudar als nostres pares i avis, buscant la manera de facilitar el seu dia a dia, de no complicar l’esforç de tota una vida. Crec que hem de conviure la digitalització progressista que és inevitable, però que no pot anul·lar de la nit al dia tota una vida analògica.
Per aquest motiu formo part d’Acció. Perquè és un moviment polític que em permetrà aportar tot el que està en les meves mans per arribar a qui ho necessiti. Formo part d’Acció perquè soc d’aquelles persones que continuo creient que les coses poden canviar, que tot es pot millorar. I el que més m’agrada és que nosaltres no esperem a fer les coses, ens posem en marxa de seguida.
No hi ha temps a perdre perquè hi ha problemes que no poden esperar. Us convido a tots i a totes a venir a parlar amb nosaltres a les trobades que organitzem. Avui a les 19.30 hores us esperem al Bare Nostrum de Sant Julià de Lòria per escoltar-vos, dialogar i trobar solucions.
Perquè ens movem per al benestar social i perquè com va dir Albert Einstein: «Aquells que tenen el privilegi de saber, tenen l’obligació d’actuar».