Què menjarem en el futur?
Cada dia som més conscients de la crisis climàtica que estem vivint. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle o el ràpid creixement demogràfic són algunes de les principals causes. Actualment, viure de manera sostenible en el nostre planeta és un dels grans reptes d’aquest segle i la forma en com produïm i consumim els aliments hi té molt a veure.
I és que el sistema alimentari actual està arribant a uns límits insostenibles. Perquè tinguem una referència: l’agricultura i la ramaderia contaminen més que tots els mitjans de transport junts i no només això, sinó que també i contribueixen a un major esgotament dels recursos naturals.
Ara bé, no tots els aliments produïts tenen el mateix impacte ambiental. A l’hora de valorar-ho és té en compte tot els procés de producció fins que ens arriba a taula passant per diverses fases com l’envasat, transport, comercialització, l’energia invertida per preparar-lo a casa i el seu posterior malbaratament. I en totes els casos són els aliments d’origen animal els que tenen un major impacte, fent especial menció a la carn, per l’elevat percentatge de gasos d’efecte hivernacle que s’alliberen i per ser dels més ineficients en quant a recursos, per exemple, en el cas de l’aigua. Per produir un quilo de llegums es necessiten 1.250 litres d’aigua, mentre que per produir un quilo d’altres fonts de proteïnes, com el pollastre, el xai o la vedella, es necessiten 4.325, 5.520 i 13.000 litres, respectivament.
En general la població fa un major consum d’aliments d’origen animal que vegetal, per tant, és clar que cal invertir les tendències, ja que no només ens ho agrairà la nostra salut, sinó també la del nostre planeta. I això no vol dir que ara tots ens tornem vegans, però sí que hem de canviar cap a un menor consum de carn. I així mateix ho acredita la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació).
A més a més, una altra dada per reflexionar és que del total de menjar que produïm a l’any a escala mundial, una tercera part es llença, que traduït en xifres seria equivalent a 1.300 milions de tones d’aliments no consumits a l’any, que alhora podrien donar de menjar a 2.000 milions de persones. Tot i això, tampoc quedaria erradicada la fam al món. És a dir, que hem d’anar cap a un sistema més sostenible, que no contamini, que no acabi amb tots els recursos, amb menys producció càrnica, però que sigui capaç d’abastir un gran nombre de població que cada cop creix més.
Davant el gran interès per desenvolupar formes més eficients de producció i alternatives proteiques, principal macronutrient de la carn, i on la ciència avança a passos vertiginosos, ja fa temps que s’està treballant amb el que anomenem els nous aliments o Novel Foods, com la carn de laboratori (a Singapur ja és comercialitza), la llet cultivada i d’altres proteïnes procedents d’insectes i fongs, que segons l’estudi difós per la revista Nature podrien arribar a reduir l’impacte ambiental de les dietes en un 80%.
I no tan sols això, sinó que amb l’ajut de la nanotecnologia, i en vista a reduir el malbaratament alimentari, disposar d’envasos que amb data de consum preferent que se’ns canviïn de color només quan l’aliment ja no sigui apte pel consum o envasos amb funció antimicrobiana que allarguin encara més la vida útil de l’aliment.
Ara bé, estem preparats per tot aquesta innovació? Semblaria ser que des de el punt de vista nutricional, els insectes tenen un alt contingut proteic, fins i tot més que la carn i els ous, de molt bona qualitat, i amb un perfil lipídic beneficiós per a la salut . Però per nosaltres, a diferencia d’altres països, l’acceptació cultural d’aquests invertebrats és una gran barrera; difícilment la majoria començarem menjant-los com a tal. Potser sí que podríem provar els subproductes que se’n deriven, com la farina d’insectes, que ja s’utilitza ,per exemple, per elaborar barretes proteiques per a esportistes.
Amb la carn de laboratori tenim els defensors que ho veuen com l’única solució i els que tenen dubtes si realment serà segura i complirà amb els paràmetres nutricionals que es requereixen. Potser l’èxit estaria en la coexistència de la carn in vitro i la carn tradicional que no sigui produïda a gran escala i que respecti el benestar animal? I tota aquesta tecnologia, a quin preu ho haurem de pagar? Tot té un cost que pot fer encarir el producte final, sumant-hi així una barrera més per la seva acceptació.
Queden encara moltes incògnites per aclarir, però semblaria ser que els Novel Foods han vingut per quedar-se. Menestrant, apostem per poder continuar menjant pomes de Lleida i nostra vedella d’Andorra.