De generació i tradició
Com cada 27 d’octubre, i ja des de primera hora del matí, des del Consell General podíem veure els nostres ramaders transportant el bestiar fins a l’antiga plaça de braus. El gest tradicional que dona la benvinguda a la Fira del Bestiar, que aquest any celebrava la seva 43a edició.
El seu llarg recorregut l’ha convertida en la fira per excel·lència del país. La del bestiar és la fira de les trobades i dels retrobaments, la fira de les xerrades amb amics i coneguts, la fira per sentir orgull del nostre sector primari. Perquè són moments en què podem comprovar com els ramaders cuiden i mimen el seu bestiar i el posen en valor, davant la curiosa mirada de grans i petits.
Però també és la fira de les diferents generacions. Diferents generacions de ramaders i també diferents generacions de visitants.
El 27 d’octubre molts infants fan la tradicional sortida escolar a la fira, i són molts els que descobreixen –alguns per primera vegada–, el bestiar i la seva importància com a sector tradicional d’Andorra. Viuen moments que segur que no oblidaran a mesura que es facin grans, i que és una part de la nostra història. Per això, m’agradaria veure a molts més infants i adolescents d’arreu del país passejant i visitant el bestiar amb les seves respectives escoles.
També els padrins van ser-hi presents, i hi van passar bones estones, recordant bons i vells moments de la seva vida. No us negaré que era emocionant veure a padrins i infants, aquests segons asseguts a terra, xerrant i rient, intercanviant impressions sobre el que estaven veient. Els més petits es miraven els padrins amb admiració i respecte. La fira és també un espai per compartir aquests moments.
I, finalment, va ser especial veure com les noves generacions de ramaders, alguns d’ells molt joves, s’estan obrint camí en aquest sector. Anaven amunt i avall de l’antiga plaça de braus cuidant el bestiar i, quan s’apropava l’hora del concurs, estaven nerviosos per veure quan sortiria el nom de la seva explotació. Vam poder gaudir de moments molt bonics quan recollien emocionats, sota l’atenta i orgullosa mirada dels seus pares, alguns dels premis. El seu rostre reflectia una satisfacció plena!
Ens van traslladar a tots els presents l’emoció, l’orgull i la il·lusió amb la qual recollien els guardons, satisfets de la feina feta. Un premi que era fruit de l’esforç de les generacions anteriors, als quals ells admiren, i ara volen fer perdurar.
Això és la fira del bestiar!