Tots manipulats!
La manipulació és inevitable, perquè és un mitjà per aconseguir els nostres objectius personals. Aleshores, tots manipulem d’una manera o d’una altra. Un nadó, quan plora, està buscant l’atenció dels seus pares perquè satisfacin les seves necessitats. Succeeix igual amb els pares tòxics quan obliguen els fills a seguir un camí en concret, a estudiar una carrera o aprendre un ofici determinat. Són pares que es veuen projectats en els seus fills per satisfer alguna mancança emocional, acadèmica o professional. Pensen: «si jo no he pogut ser això, tu ho seràs per mi». De la mateixa manera, si no posen límits al nadó que plora per aconseguir els seus objectius, pot tornar-se un fill tòxic i acabarà manipulant-los emocionalment perquè no haurà après altres formes de fer-ho, i malauradament, serà un adolescent frustrat i enfadat amb el món.
Però igualment, una forma d’explicar la manipulació és a través del condicionament clàssic. Aquest mètode es basa a associar un estímul neutre a una resposta, com per exemple la gana o la set, i d’aquesta manera, en quant veiem la imatge o sentim el soroll condicionat, sentim unes ganes irrefrenables de consumir el producte. Anem passejant pel carrer, i de sobte, veiem la imatge d’una hamburguesa o beguda anunciada en els mitjans de comunicació, i sense saber per què, entrem al local més proper a buscar la mercaderia anunciada. És inevitable, i a més a més, li hem associat el benestar. Hem associat dita mercaderia amb un moment plaent, i instantàniament, ens sorgeix l’emoció d’alegria. La publicitat és una eina abismal en aquest sentit, ens crea necessitats inexistents o potencia les que ja tenim, com la de protecció, d’estatus social o les d’oci. Aleshores, amb l’ajuda del neuromàrqueting, li és encara més fàcil manipular-nos. Aquesta segona eina s’encarrega de fer-ho a través dels sentits, de l’oïda, del tacte, de la vista, l’olor i del gust. Ens genera la sensació de plaer o malestar, i conseqüentment, sorgeix una emoció positiva o negativa.
Tres exemples bastant clars són l’aigua embotellada, els perfums i els cotxes. I és que, finalment, la funció de la publicitat, a banda de crear la necessitat, és que també influeix en l’autopercepció que sentim. El producte venut produeix una sensació d’augment d’estatus social, i al mateix temps, ens augmenta la seguretat subjectiva; això últim s’anomena el preu de sentir-se segurs. Per això mateix és tan important conèixer les necessitats, mancances i neguits de la població que es vol manipular, perquè a una societat esportiva i que li agrada anar en bici a tot arreu serà molt difícil vendre-li un cotxe; però en canvi, si aconseguim associar el vehicle amb un estatus social en concret, elegància i poder adquisitiu, incentivarem a la població que viu d’aparences a comprar-lo. Li estarem dient que amb el nostre cotxe serà algú important, elegant i els altres el veuran com algú interessant.
Per la seva banda, si volem vendre aigua embotellada, li hem d’afegir sensacions i emocions agradables perquè tots som conscients de la seva importància, si no bevem morim, però és clar, aquesta és la funció de l’aigua, hidratar-nos igual que la del menjar és alimentar-nos. Llavors, si volem destacar li hem d’associar sensacions plaents com per exemple, la de llibertat i la d’energia, que només estar cansats ens vingui a la ment la marca anunciada. Referent a la llibertat, es tracta de poder anar a córrer o passejar sense que l’ampolla ens faci nosa.
Després, si volem vendre cremes hidratants o perfums, hem de transmetre un missatge de rejoveniment o antienvelliment, i pel costat dels perfums, hem de crear la sensació de conquistadors, que amb l’aroma que desprendrem l’altra persona caurà rodona als nostres peus. Aquesta és la base de la manipulació, obtenir el poder, el control de la situació. I un altre exemple molt comú és quan una part de la societat critica a la que no vol tenir fills. Es diuen frases com: sent dona has de ser mare, és la teva funció biològica; o sent home, és d’egoista no dedicar el teu temps a la cura d’infants. Després, per un altre costat, també diuen: quan siguis gran tindran cura de tu, o ser pares és una experiència meravellosa. És a dir, estan utilitzant informació dual, per un costat una negativa, i per l’altre, una positiva. Qualsevol manipulació ho fa. Es tracta de crear por i alegria amb la finalitat d’imposar el nostre propi criteri. Per un costat, la informació negativa ens pot treure el benestar, com pot ser la feina, els diners i la salut, i per l’altre, l’alegria ens pot donar feina, diners i mantenir-nos sans. Així doncs, les dues maneres d’aconseguir-ho són la directa i la indirecta, la primera és imposant-se obertament, però en contrapartida, l’altra part es pot revelar i encarar-se.
En canvi, la indirecta triga més a fer efecte, però la part contrària ho interpreta com que ha tingut opció d’elecció i s’ha decantat per la nostra perquè és la més viable o favorable, evitant així qualsevol conflicte. Un exemple molt clar és el coronavirus. La majoria dels ciutadans estem vacunats, encara que no tots hem tingut la mateixa motivació per a fer-ho. Aquesta resposta majoritària a la injecció ha sigut obtinguda de forma indirecta perquè en cap moment ens han obligat, però tot i això, ho estàvem d’alguna forma. La pressió grupal era abismal, venia dels governs, dels mitjans de comunicació i del conjunt social per complet, d’amics, família i companys de feina. Per una banda, ens ficaven la por al cos dient-nos que si no ens vacunàvem, podríem matar als nostres pares i avis, i per l’altra, ens limitaven la interacció social. No podíem anar al bar, restaurant, gimnàs, perruqueria, viatjar, etcètera. És a dir, ens quedàvem aïllats socialment, i la pèrdua de llibertat de moviment és una font de trastorns mentals. Amb això vull dir que hi ha qui s’ha vacunat per poder circular lliurement, qui ho ha fet per no escoltar més les represàlies socials i qui confia plenament en la vacuna o per solidaritat social.