Credit Suisse, el nou Lehman?
El primer dilluns d’aquest mes, el mercat suís va obrir amb una noticia força desoladora: les accions de Credit Suisse, una de les principals entitats de banca privada del món, es desplomaven quasi un 11%. El motiu? El Financial Times informava que alts executius del banc estaven en conversacions amb el seus principals clients per tranquil·litzar-los en mig de la creixent preocupació per la salut financera de la firma.
Aquesta caiguda va venir acompanyada d’una forta ampliació dels CDS (Credit Default Swap) situant-se en 350 pb i superant el pitjor nivell de Credit Suisse viscut durant la crisi financera del 2008. Sumat a això, les accions de la companyia encadenen una forta devaluació, perdent ja un 60% en lo que portem d’any i un 80% des dels nivells de 2018.
Però com un dels bancs més importants i vaixell insígnia del sistema bancari suís ha pogut arribar a una situació tan precària? Molts atribueixen l’origen dels mals als continus problemes de governança i a la cultura corporativa que incentivava el risc sense mesura per tal d’obtenir resultats. El que fora conseller delegat de l’entitat entre 2015 i principis de 2020, Tidane Thiam, va resumir la situació a meitat del seu mandat amb una premonició que no s’ha acabat complint: «El banc serà molt rendible un cop liquidi i deixi enrere operacions indesitjables que no hauríem d’haver realitzat».
L’any següent es va veure embolicat en un escàndol d’espionatge a un antic empleat per la qual cosa va haver de dimitir. Thomas Gottstein li va prendre el relleu a les albors de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 amb la missió d’estabilitzar el banc. Lluny d’aconseguir redreçar el rumb, en aquest lapse de quatre mesos tot va anar a pitjor malgrat els intents per reduir les seves grans posicions de risc. De sobte, a principis de 2021, Credit Suisse es va veure arrossegat per les fallides de Greensill i Archegos, dos grans clients de l’entitat que li generaven centenars de milions en comissions.
La caiguda de la gestora australiana Grensill Capital va provocar unes pèrdues directes de 1.600 milions d’euros per a Credit Suisse i un corralito de fons de clients valorat en 10.000 milions que s’estendran fins 2026 en diferents procediments judicials. Sense temps per respirar, la fallida del family office Archegos Capital Management, de Bill Hwang, va provocar una liquidació massiva de posicions en borsa valorada en 20.000 milions de dòlars, generant una pèrdua de 5.500 milions a Credit Suisse, que era un dels seus bancs de capçalera, i que va trigar més en reaccionar que la resta de creditors. La guerra d’Ucraïna i les sancions sobre Rússia s’han convertit en l’última plaga que també ha contagiat al banc des del març amb la sortida dels seus clients oligarques i la liquidació de les operacions russes.
Tots aquests escàndols, sumats al mal funcionament de la seva banca d’inversió, van portar a Credit Suisse a presentar unes pèrdues de 1.900 milions d’euros en el primer semestre de l’any, la qual cosa va comportar la dimissió de Thomas Gottstein, que va ser substituït per Ulrich Körner, anterior director de la gestora del banc i expert en processos de reestructuració.
El nou conseller delegat diu tenir un pla per superar anys d’escàndols. Segons les seves pròpies paraules, el banc pretén prendre «mesures per reforçar la franquícia de gestió de patrimonis, transformar el banc d’inversió en un negoci bancari lleuger en capital i més centrat en els mercats, avaluar les opcions estratègiques per al negoci de productes titulizats, el que inclou l’atracció de capital de tercers, així com reduir la base de costos absoluta per sota dels 15.800 milions d’euros a mig termini».
En aquesta línia, el banc està explorant la venda de la seva divisió de productes titulitzats, de la unitat de gestió patrimonial a l’Amèrica Llatina, excloent Brasil, i està considerant eliminar al voltant de 5.000 llocs de treball, aproximadament 1 de cada 10, com a part de la campanya de reducció de costos.
Per calmar les aigües, Koerner va enviar un memoràndum en el qual afirmava que el banc comptava amb una sòlida base de capital i una forta posició de liquiditat, fins i tot quan la cotització de les seves accions es desplomava. Un segon memoràndum, segons The Wall Street Journal, deia que Credit Suisse té un coixí de capital de quasi 100.000 milions de dòlars, amb actius líquids d’alta qualitat propers als 238.000 milions de dòlars comunicats a juny.
El mercat, tot i això, no està totalment convençut que l’entitat tingui suficient capital. Diversos analistes afirmen que el banc podria necessitar recaptar entre 4.000 i 6.000 milions d’euros més, tant per finançar qualsevol reestructuració que s’estigui portant a terme, com per a proporcionar coixins de seguretat contra les tensions de capital. Totes aquestes possibles línies d’actuació seran desvetllades en la presentació del nou pla estratègic previst pel proper 27 d’octubre.
Els inversors, mentrestant, realitzen analogies entre aquesta situació i la fallida del banc d’inversió nord-americà Lehamn Brothers al 2008. Per la nostra part, creiem que la comparativa dista molt de ser similar, ja que els nivells de solvència exigits a la banca europea (Basilea III) són molt superiors als que s’exigien abans de la crisi financera.
En segon lloc, a diferència de Lehman, Credit Suisse és un banc sistèmic pel país transalpí amb milers de petits estalviadors en el seu balanç. La seva caiguda provocaria un efecte en cadena que arrossegaria a la fallida a moltes altres empreses i particulars del país, i en un escenari així creiem que el Banc Central de Suïssa sortiria al seu rescat (la doctrina Too Big Too Fail), com ha fet en els últims anys, per exemple, el govern alemany amb el Deutsche Bank.
En qualsevol cas, aquest «cercle viciós» de venda d’actius, disminució de costos i possibles injeccions de capital són mesures que trigaran anys a donar els efectes desitjats, de manera que el banc continuarà envoltat en aquest núvol d’incerteses durant un llarg període de temps.