La nova Llei de creació i creixement d’empreses
El dia 29 de setembre de 2022, la nova Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d’empreses –més coneguda com Llei «Crea i creix»– va ser publicada al Boletín Oficial del Estado, ja que el 22 de setembre va concloure el tràmit parlamentari per a l’aprovació d’aquesta llei, que va entrar en vigor als 20 dies de la seva publicació al BOE, a excepció del capítol V que ho farà a partir del 10 de novembre de 2022, i de l’article 12, relatiu a la facturació electrònica entre empresaris i professionals, que produirà efectes per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d’euros a l’any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari. Per a la resta dels empresaris i professionals, aquest article produirà efectes als dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari. L’entrada en vigor de l’article 12 està supeditada a l’obtenció de l’exempció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al sistema comú de l’impost sobre el valor afegit. Els objectius principals de la Llei de Creació i Creixement d’Empreses són facilitar la creació d’empreses, reduir obstacles regulatoris, lluitar contra la morositat interempresarial i impulsar el creixement i expansió de les empreses, en particular de les pimes.
El motiu que va impulsar al Govern a presentar el Projecte de llei de creació i creixement d’empreses al desembre de 2021 va ser que el Consell de ministres va aprovar el 27 d’abril de 2021 el Pla de Recuperació, transformació i resiliència espanyol. Aquest pla està emmarcat dins dels plans nacionals que han elaborat els 27 Estats membres de la Unió Europea per acollir-se al Pla de Recuperació per Europa Next Generation EU, i va ser elaborat en compliment del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s’estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (Diari Oficial de la Unió Europea de 18.02.2021).
El Pla de Recuperació incorpora una important agenda d’inversions i reformes estructurals, que s’interrelacionen i retroalimenten per assolir quatre objectius transversals: avançar cap a una Espanya més verda, més digital, més cohesionada des del punt de vista social i territorial, i més igualitària.
El primer eix reforça la inversió pública i privada per reorientar el model productiu, impulsant la transició verda, la descarbornització, l’eficiència energètica, el desplegament de les energies renovables, l’electrificació de l’economia, el desenvolupament del emmagatzematge d’energia, l’economia circular, les solucions basades en la natura i la millora de la resiliència de tots els sectors econòmics.
El segon eix, en línea amb l’estratègia digital europea i l’Agenda España Digital 2025, fixa el full de ruta per accelerar una transició digital humanista a Espanya, a través d’inversions i reformes que potenciïn les infraestructures, competències i tecnologies necessàries per una economia i una societat digital. Atesa la seva naturalesa transversal, la transformació digital es desplegarà mitjançant el conjunt del Pla: des de l’agenda urbana a l’educació; des de l’agricultura al turisme; des de la industria a la mobilitat; des de la modernització de l’Administració pública fins la nova economia de les cures.
El tercer eix promociona la cohesió social i territorial d’Espanya, mitjançant el reforç de l’Estat del benestar, del sistema educatiu, l’impuls de l’ocupació de qualitat, un sistema fiscal just, i amb mesures específicament orientades a abordar el repte demogràfic i a brindar oportunitats a les pròximes generacions.
El quart eix se centra en la igualtat de gènere, especialment a través de mesures transversals orientades a elevar la taxa d’ocupació femenina, a millorar, enfortir i reorganitzar el sistema de cures de llarga durada, a elevar el potencial educatiu, la igualtat d’oportunitats i a reduir la bretxa salarial.
Aquests quatre eixos orienten les 10 polítiques palanca que determinen l’evolució futura del país: des de l’agenda urbana, la lluita contra la despoblació i el desenvolupament de l’agricultura, fins a la modernització i el reforç del sistema fiscal i de pensions, passant per la resiliència d’infraestructures i ecosistemes, la transició energètica, la modernització de l’Administració, del teixit industrial i de la pime, així com la recuperació del turisme, l’aposta per la ciència i el reforç del Sistema Nacional de Salut, l’impuls de l’educació i la formació professional continua, el desenvolupament de la nova economia de les cures, les noves polítiques públiques del mercat de treball o l’impuls de la indústria de la cultura i l’esport.
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència incorpora una sèrie de reformes i inversions de caràcter horitzontal, orientades a facilitar la creació d’empreses, el seu creixement i reestructuració, així com a seguir impulsant els importants processos d’augment de productivitat mitjançant la inversió productiva, internacionalització i la innovació. Així, s’aborden reformes normatives per millorar el clima de negocis i impulsar l’emprenedoria, incloent una nova Llei de creació, creixement i adaptació empresarial que elimini obstacles al creixement, redueixi la morositat, impulsi el desenvolupament dels mercats de capitals que permetin millorar l’accés al finançament empresarial, elimini traves administratives i millori el funcionament del mercat interior, la modernització de la justícia i la reforma del marc concursal per agilitzar els processos de reorganització d’empreses, i una Llei d’startups. A més, es reforçaran els instruments de coordinació amb les comunitats autònomes per a la millora regulatòria, per a la bona articulació del marc normatiu i la pràctica administrativa.
A més, acompanyant els canvis normatius, es reforçaran els instruments financers de suport a l’emprenedoria, mitjançant, entre d’altres, un nou fons NEXT TECH públic-privat de capital risc per recolzar el creixement de les startups en tecnologies disruptives a través de l’ICO, la reforma i l’augment de l’eficàcia mitjançant explotació de sinergies entre les diferents xarxes d’oficines existents, tant de l’Estat com autonòmiques i locals, per donar suport a les empreses sobre el terreny i la creació d’una Oficina Nacional d’Emprenedoria, un portal únic perquè els emprenedors accedeixin als instruments d’ajuda.
Una de les polítiques palanca més importants incloses al citat pla és la palanca V: «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora», perquè la que es preveu un ambiciós programa d’inversions i reformes estructurals mitjançant l’establiment d’un marc jurídic adequat que impulsi la creació d’empreses i fomenti el seu creixement a través de la millora regulatòria, l’eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, la reducció de la morositat comercial i el suport financer al creixement empresarial. Així doncs, en termes agregats, l’ocupació generada amb el pla podria superar els 800.000 llocs de treball al cabo del període d’execució del pla, que equivaldria a uns 12 llocs de treball per cada milió d’euros invertit. Les polítiques és intensives en creació d’ocupació són les relacionades amb la palanca V.
La Llei conté mesures adreçades a dotar de major agilitat i flexibilitat a les empreses en totes les fases del seu cicle vital, i assolir així millores en la productivitat i resiliència del teixit empresarial espanyol, especialment de les pimes. Així, es preveuen mesures per facilitat la creació d’empreses, millorar la regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, incorporar mesures per a la lluita contra la morositat comercial, facilitar l’accés al finançament mitjançant un règim jurídic de les plataformes de finançament participatiu i impulsor, i millorar la inversió col·lectiva i el capital risc.
L’article 1, Objecte de la Llei, estableix que aquesta llei té per objecte la millora del clima de negocis impulsant la creació i el creixement empresarial a través de l’adopció de mesures per agilitzar la creació d’empreses; la millora de la regulació i l’eliminació d’obstacles al desenvolupament d’activitats econòmiques; la reducció de la morositat comercial, i la millora de l’accés a finançament. D’aquí que les mesures de la Llei «Crea i creix» es poden classificar en quatre grups. En primer lloc, les mesures encaminades a facilitar la creació d’empreses; en segon lloc, les que pretenen afavorir el creixement de les empreses mitjançant la millora de la regulació i eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques; en tercer lloc, les que volen combatre la morositat interempresarial, i en quart lloc, les que faciliten l’accés al finançament.