L’alimentació i les emocions negatives
L’acte de menjar i les emocions que sentim tenen un vincle molt estret, ja que cervell i estómac estan plenament connectats. Segurament, a tots ens ha passat alguna vegada que, davant d’una situació que ens ocasiona preocupació, no som capaços de menjar en sentir un nus a la boca de l’estómac. O tot el contrari: tot i arribar a ser conscients de no tenir gana real, sentim l’impuls de menjar en un intent de reduir aquesta incomoditat. I sobre aquest darrer aspecte és que parlarem en aquest article.
No sempre ens hem de referir a emocions negatives. Qui no ha guanyat una mica de pes dins la felicitat i la comoditat que implica una nova relació amorosa? Ara bé, si les emocions ens condicionen l’alimentació diàriament fins al punt de sentir que no tenim control davant les eleccions d’aliments ni de les quantitats que mengem, potser som menjadors emocionals. I en aquest cas, generalment ho relacionem sempre a emocions negatives com l’angoixa, l’estrès o el nerviosisme.
Davant una situació que ens genera incomoditat el nostre organisme buscarà constantment una via de fugida per a millorar el malestar provocat per les emocions negatives que està sentint en aquell moment. Tenim diverses eines efectives per a reduir els senyals d’alarma (de les quals parlaré una mica més endavant), però si aquestes eines requereixen un procés de generació de nous hàbits, implicació, organització del temps... Sovint les persones optaran pel camí més ràpid, aquell que ens pugui proveir d’una recompensa immediata i ens activi el click de la desconnexió sense esforç ni complicacions: les xarxes socials, un videojoc... I també el menjar! I no qualsevol menjar, sinó aquell que ens provoqui sensacions agradables al paladar: aliments untuosos, salats, cruixents, dolços... Cadascú tindrà les seves preferències. Això si, segurament mai seran les opcions més saludables (tant de bo poguéssim calmar la nostra angoixa amb una poma!).
Sovint, en un intent d’aplacar aquests impulsos pel menjar, ens posem un càstig a nosaltres mateixos: «Em posaré a dieta i deixaré de menjar tots aquests aliments que m’agraden, però que no soc capaç de controlar». Sense ser del tot conscients que, al moment en què el concepte de prohibició s’instaura dins el nostre dia a dia, ens genera més angoixa, estrès i incomoditat, potenciant les emocions negatives fins que arriba el dia que, una vegada més, tornem a perdre el control. Iniciem així un cercle de descontrol, una restricció que, si no hi posem fre, es pot allargar durant mesos i anys.
Quina solució tenim, aleshores, si ens trobem en aquesta situació? El primer serà saber discernir de la gana real i la gana emocional. La gana real o física s’incrementa al llarg del temps i no cedeix. L’estómac es queixa i fa sorolls, i el que és realment important és que qualsevol aliment et serveix per a satisfer-la. Al finalitzar, s’acaba la necessitat de menjar per unes hores. La gana emocional comença de cop, en forma d’impuls, inclús si fa poc temps que has menjat. Se sent un desig ansiós cap a un aliment o grup d’aliments específics com dolços, galetes, brioixeria, snacks fregits i similars, el qual provoca un picoteig que pot ser més o menys freqüent dins el dia a dia de la persona. Posteriorment, esdevé algunes vegades, la sensació de culpa.
Si hem detectat que som menjadors emocionals, ja podem passar a l’acció i, de la mà d’un o diversos professionals, poder atacar el problema d’arrel. Però per començar, voldria donar-vos algunes eines que podeu fer servir per a millorar aquests impulsos cap al menjar emocional:
–Realitzar exercici físic: un clàssic, però altament efectiu. De les millors maneres d’alliberar l’estrès i mantenir l’optimisme i l’energia a alts nivells. Això si, tria aquell que més t’agradi i no ho vegis com un sistema de compensació, sinó com un hàbit més dins l’estil de vida saludable que t’agradaria portar.
–Practicar sessions de meditació segons les necessitats de cadascú.
–Incloure el pensament mindfulness o el fet d’estar aquí i ara durant l’acte de menjar, per guanyar consciència dels sabors, textures i quantitats.
–Evitar passar gana durant el dia per a no provocar impulsos d’ansietat cap al menjar durant la tarda-nit.
–Beure prou aigua. Sembla estrany, però sovint el cos envia senyals confosos i ens costa interpretar si realment tenim set o gana.
–Posa’t-ho fàcil i no et compliquis la vida: petites fites; grans canvis!
I recorda que pots buscar ajuda si ho necessites.