La Fira de Canillo
Aquest diumenge passat vam anar, com cada any, a la tardor, a visitar la Fira de Canillo. El cert és que hi havia molt bon ambient al carrer i el dia estava molt assolellat de manera que la gent havia aprofitat per sortir i el passeig de la plaça Carlemany estava ple de gom a gom de visitants de totes des edats, tant d’adults, com dels més petits de casa. Es notaven les ganes de festa i de retrobar-se que després de la pandèmia té la gent! I és del més normal que sigui així!
Just al mig del passeig hi havia una xaranga actuant i animant la zona de la Fira d’artesania i alimentació. Hi havia gairebé una cinquantena de paradetes. En elles, es podia trobar, entre d’altres, algunes de les escoles; d’alimentació local: pastissos, embotits, formatges...; tèxtils o de bijuteria. També es feien castanyes al foc al mig del passeig. Jo em vaig menjar un rissóis de garrí, que m’agraden molt, i una nata portuguesa.
D’altra part, s’hi podia gaudir de tallers i artesans de diversos oficis, alguns procedents del teixit associatiu de Canillo i d’altres procedents de fora, com, per exemple, del vímet, de la llana, de la fusta, etc., que treballaven en directe davant dels visitants de la Fira. A més, suposo que com a continuació de la Fira de l’ostra que es va celebrar el dissabte, encara que a mi no m’agraden, es podien tastar ostres d’Arès gratuïtament.
Enguany, la Fira del Bestiar que va tenir lloc de les 09.00 a les 14.00 hores s’ubicava, en lloc d’en un pàrquing com acostumava a ser en altres edicions d’aquest esdeveniment ramader, en un lloc ideal, en plena naturalesa, en el Camping Plà. Allà, hi havia un munt de bestiar autòcton procedent de les explotacions ramaderes locals de la parròquia. Vam poder veure vaques; ovelles; aviram: conills, galls, faisans, un gall dindi i ànecs; cadells de gos acompanyats per la seva mare; cabres i cavalls. Com és habitual a la cita, a les 13.00 hores, es va procedir al lliurament de premis a les cases participants que van atansar el seu bestiar a la Fira. La veritat és que em va emocionar i em va fer molta gràcia veure com un nen molt petit rebia el premi d’una de les explotacions ramaderes. Gairebé ni tan sols podia amb la bossa!
Després vam anar a dinar a un bar portuguès, el Valipas, que els diumenges prepara sempre un plat típic portuguès. En aquest cas va ser una feijoada acompanyada d’arròs amb un bon vi negre que estava força bona i era molt abundant. I per acabar, amb les postres, em vaig prendre una copeta de Beirão. La veritat és que m’agrada molt el menjar portuguès i és ben segur que repetiré un altre dia amb un altre plat.