La salut mental
Una bona salut mental depèn de la triada dormir, menjar i exercici físic. Aquest conjunt de conductes ens permet gaudir d’un comportament estable, constructiu i determinant en la presa de decisions. Les prendrem des del raciocini, amb un pensament crític i enfocat en el benestar a llarg termini i no mogut per la impulsivitat del moment. És una realitat que tots hem tingut un mal dia i moguts per les emocions hem pres decisions contraproduents en l’àmbit personal. Doncs imagina’t estar condicionat pel teu estat anímic en una negociació de molt de valor. En definitiva, aquesta triada és la que defineix la nostra salut mental, si és bona o dolenta i, posteriorment, es veu reflectida en la nostra interpretació de la realitat i interacció social. Perquè no es igual fer-ho amb mal de cap, de queixals o d’esquena que fer-ho en plena forma. Malauradament, el dolor és un condicionant enorme per gaudir del benestar; quan estem malalts o tenim algun os trencat és frustrant la sensació d’impotència conductual, ens veiem limitats per continuar amb la nostra rutina diària. Igualment, les paraules i els gestos dels altres no s’interpreten de la mateixa forma, ja que un somriure es por confondre amb una provocació i badallar amb la indiferència o l’avorriment.
Aleshores, una higiene correcta de la son ens permet descansar i així llevar-nos amb energia per afrontar i gaudir del dia següent. Una alimentació equilibrada ens aporta l’energia necessària per aprofitar el dia i, encara més, ens permet fer exercici físic una vegada hem complert amb les obligacions personals. De la mateixa manera, hi ha un quart factor: la postura corporal adquirida durant les interaccions socials i davant les situacions qüotidianes. Perquè no és igual caminar amb l’esquena alçada que encorbada, com tampoc ho és parlar amb algú mirant-li a la cara que evitant-la, mirant cap al terra. Això últim s’anomena la propiocepció i és un sentit més, igual que l’oïda, la vista, el tacte, l’olfacte i el gust. El nostre cervell es guia pels sis abans de donar una resposta i la propiocepció li diu com estem a nivell mental: si en estat d’alerta, de defensa, de tranquil·litat, de tristor, d’alegria, etc. És una informació que sumada als altres sentits influeix per complet en el nostre estat anímic i consegüentment en la nostra salut mental.
És a dir, ens el condiciona però, per sort, l’exercici físic és la clau perquè influeix directament sobre la son i la postura corporal i de manera indirecta, sobre l’alimentació. Dit breument: donant-li preferència a l’exercici físic ens obliguem a alimentar-nos de manera saludable i a dormir correctament o, si més no, un mínim d’hores seguides, per tenir una son reparadora. Desprès, indubtablement, si estem en forma, físicament tenim menys mals de cap, d’esquena, d’estomac, d’articulacions, etc. És a dir, que la salut mental és bidireccional, condiciona l’estat físic i també és condicionada per ell, és una retroalimentació en tota regla, mens sana in corpore sano.
En definitiva, és així de senzill d’entendre perquè l’alimentació pot alterar per complet el nostre estat anímic: el pot deprimir, excitar o adormir-lo. Per la seva banda, la falta de son tampoc es queda enrere perquè ens torna ansiosos, irritables i ens deixa sense energia per poder afrontar i gaudir del nostre dia a dia. Finalment, la postura corporal condiciona el sorgiment de les emocions i, fins i tot, pot determinar com sentir-nos.
Aleshores, com he escrit abans, l’exerci és la clau perquè influeix en la segregació d’algunes hormones i neurotransmisors i gràcies a les seves funcions estem més tranquils, relaxats, contents i dormint millor. També influirà en la postura corporal perquè ens evita les possibles lesions físiques i ens millora les que puguem tenir, a banda que mentalment estem més atents i predisposats a actuar, o sigui, que prendrem millors decisions. Valorarem les situacions amb la seva adequada intensitat i durada, no dramatitzarem per costum perquè entenem que no totes són tan dolentes com semblen en un principi. Es més, som capaços d’utilizar la negació i dir que no quan l’ocasió ho mereix sense pertorbar-nos mentalment. Paral·lelament, entenem les discussions com una eina per aconseguir els nostres objectius personals, només discutirem si ens aporta algun benefici, si no, farem servir la ironia, li donarem la raó a l’altra part perquè se senti millor. Per exemple, li podem dir: «Tens raó, ets el millor del equip, però, tot i així, nosaltres també som bons, potser no tant com tu, però ho som!».
Gràcies al pensament crític i a la coherència conductual podem interactuar socialment sent nosaltres mateixos, sense haver de mentir ni sentir-nos inferiors als altres. Simultàniament, estem reforçant la resiliència. La capacitat de sortir il·lesos dels conflictes o situacions desagradables i ens mantenim allunyats tant de les drogues legals com de les il·legals. Unes substàncies increïblement eficaces per a calmar l’ansietat, l’angoixa, la ira, la por, etc. Són capaces de canviar l’estat anímic en pocs segons des del seu consum; és introduir-les en el cos i transformar-nos per complet. Hi ha qui les fa servir per desinhibir-se, adormir-se, excitar-se o oblidar-se dels problemes. En definitiva, quan no tenim la capacitat de fer una bona gestió emocional, ens aferrem a qualsevol instrument extern per regular-les. En moltes ocasions es tradueix en la dependència emocional i es quan s’abusa de les substàncies nocives i/o s’entra continuament en relacions tòxiques. A banda d’això, és el principal factor en l’apropament a les drogues, la mala gestió de la ira, la ràbia, la tristor, la por, la melancolía, l’eufòria, la alegria... Totes aquestes emocions mal interpretades fan que molta gent comenci a fumar, beure alcohol, prendre massa sucre, abusi de la medicació psicotròpica o se’n vagi cap a les il·legals, com el cannabis, cocaïna, heroïna o les amfetamines, entre altres.