Àlex Fusté Economista en cap Andbank

Diuen que la paciència és un arbre d’arrel amarga, però de fruits dolços. Doncs bé. És sabut que hem tingut tota la paciència amb el mercat xinès, exposant en cert grau els mandats discrecionals a la renda variable i el deute d’aquest país. El resultat ha estat mixt per categories, i dolent en general (-33% per als actius de borsa locals, i revalorització del +2,52% per les posicions de deute).

Els informo que he anat perdent gradualment la paciència en aquest mercat, a mesura que els arguments que em van portar a la decisió de comprar s’han anat esfumant progressivament. En canvi, tinc ara abundants raons per desestimar qualsevol catalitzador favorable a aquest mercat. Permeteu-me que us resumeixi aquestes raons, així com les nostres intencions respecte a aquest mercat.

Raons que situen el balanç de riscos per aquest mercat a la baixa

1. Pandèmia: l’absurda política pandèmica està fent efecte, ja no només en l’activitat nacional, sinó en les finances públiques dels diversos governs locals, que afronten ara greus conflictes entre despeses i ingressos. Hem sabut que 60 governs locals han informat al govern central de possibles riscos operacionals immediats, entre els quals entenc es podria trobar la capacitat d’afrontar les seves obligacions financeres. Aquestes notícies no són gens atractives per a un inversor estranger, especialment enfocat al deute.

2. Ingressos: el turisme nacional es desploma (l’internacional forma ja part del record), fent que els ingressos per serveis turístics estiguin avui a un 44% del nivell normal prepandèmic. Una autèntica ruïna per a molts sectors. Portem esperant pacientment un canvi de rumb en la gestió pandèmica i una nova orientació cap al pragmatisme, inspirat en l’empirisme i l’evidència occidentals. No hem vist cap avenç en aquest sentit. Mentrestant, els casos positius de Covid es tornen a disparar a dia 8 d’octubre a diverses províncies, que previsiblement patiran un lockdown greu per un mes.

3. Política: el Congrés del PCC ha estat avançat al 16 d’octubre; un gest vist per alguns com la voluntat d’anunciar canvis importants per part del govern i enfocar-se a donar suport a l’economia com més aviat millor. Tot i això, ens assalten els dubtes sobre les possibilitats de veure canvis substancials, ja que ha estat l’ideòleg del partit, Wang Huning (responsable de molt del que avui veiem) l’encarregat de completar el nou programa de govern que serà anunciat el dia 16 als 370 membres del comitè central.

4. Autocràcia: d'altra banda, el president Xi ha dut a terme una sèrie important de condemnes d'alguns oficials (algunes a mort), per deslleialtat i corrupció; cosa que em fa pensar en un líder (reelegit) amb un poder incontestable i un lideratge prou fort com per no sentir la necessitat de ser flexible quant a les mesures adoptades fins avui, i encara menys reconèixer els errors en la gestió.

5. Mercat: el govern està mantenint una forta lluita contra les forces del mercat en matèria canviaria (en defensa de l’RMB), però està perdent. El PBOC fixa nivells cada cop més forts per al tipus de canvi, i Pequín adverteix els short Sellers amb tota mena d’amenaces, però la realitat és que no pot contenir el degoteig a la baixa de la moneda, i veu com s’esfumen les seves intencions que el món percebi el RMB com a una moneda forta.

6. Outflows: els fluxos de sortida als Hedge Funds que inverteixen al Greater China pateixen els seus registres més greus en 15 anys. Si el 2020 observàvem entrades netes per USD 9bn, ja no hi va haver pràcticament entrades el 2021, i el 2022 vam portar un registre de sortides per USD 4bn. Quelcom pitjor encara està passant al mercat de deute xinès, on les sortides netes acumulen la xifra inquietant de USD 98,8bn. És urgent canviar aquesta dinàmica per no quedar-se atrapat en aquest mercat, però el cert és que no veiem la manera com el govern podria controlar aquests fluxos.

7. La crisi REIT persisteix: el danyat sector del Real State a la Xina continua patint fortes sacsejades i dia d’avui sembla encara lluny de tocar fons. Les vendes de cases noves es desplomen un 37,7% anyal en aquesta important època festiva (amb un alarmant -64% a Pequín i un -48% a Xangai), només sostinguda per operacions en localitats de segon o tercer ordre. Els preus continuen caient.

8. Promeses insuficients: en suport al Real Estate, el planificador estatal va anunciar que «estava preparat per reiniciar tots els projectes aturats», així com prendre les «mesures necessàries per resoldre la suspensió en els pagaments de les hipoteques» per part de molts compradors. Anuncis, al meu parer, sense contingut concret. L'únic anunci concret ha estat la indicació de Pequín als bancs polítics per injectar CNY100bn (uns USD14bn) a les promotores, amb la finalitat de reprendre els projectes inacabats. Pensem que és una xifra insuficient atesa la magnitud del problema.

9. Aïllament: les relacions exteriors, lluny de millorar, es continuen deteriorant i situant la Xina en una posició d'aïllament. No només per l'absència total de vols que aterren des de l'exterior (s'han passat de 3.000 vols diaris a pràcticament zero). També perquè els EUA continuen anunciant mesures econòmiques contra la Xina. L’últim exemple ha estat l’anunci recent de la Casa Blanca per estendre les sancions de l’era Trump, tot posant un control a les exportacions de tecnologia nord-americana cap a la Xina. Es requerirà un permís d’exportació que es preveu molt difícil d’obtenir. Això deixa exposada la Xina a una nova escassetat de xips i ítems relacionats. Addicionalment, aquesta mateixa setmana, el regulador nord-americà ha posat 13 noves empreses xineses al seu black list.

10. Aliances regionals: el desig de la Xina d'integrar-se al Trans-Pacific Trade Pact ha xocat contra un mur molt difícil de superar, ja que alguns dels membres més influents (el Japó i Austràlia) es neguen a acceptar la seva incorporació a l'espai econòmic. Malàisia i el Vietnam, en canvi, afavoreixen la inclusió de la Xina; però veig molt difícil que això pugui arribar a bon port per als interessos de la Xina, sobretot quan primer s'ha de discutir la incorporació de UK (que previsiblement serà acceptada sense cap problema), cosa que suposarà un tercer membre que passarà a formar part dels que s'hi oposen a la inclusió de la Xina, esgrimint com a raó per a la seva negativa el inacceptable posicionament de la Xina sobre el conflicte a Ucraïna. Res no surt gratis en aquesta vida. Pequín ho està observant avui.

11. Lideratge tecnològic: el que fou indiscutible lideratge xinès en la industria dels vehicles elèctrics es podria estar esmicolant a marxes forçades. Les accions xineses d’aquest sector es van enfonsar, només divendres, més del 15%, fruit d’un pèssim informe d’ordres. El que suggereix un futur molt poc clar per a les inversions al sector.

12. Eludint sancions: Huawei estaria intentant eludir les sancions dels EUA, brindant suport a una empresa anomenada Pengxinwei Manufacturing, que recentment va ordenar equips americans als quals Huawei no té accés. L'empresa està dirigida per un ex executiu de Huawei i és a prop de la seu de Huawei a Shenzhen. Aquesta maniobra pot resultar agreujant per a Washington, i podria donar lloc a noves mesures que estrenyin, encara més, el setge a les empreses xineses. De moment, l'Oficina d'Indústria i Seguretat del Departament de Comerç dels EUA ja ha comunicat que «està al corrent de l'empresa Pengxinwei».

Estratègia d’Andbank sobre Xina

Esperarem al 16 d’octubre i valorarem minuciosament els anuncis del govern de Pequín en matèria de suport al mercat per evitar la continuïtat dels fluxos de sortida. Si no veiéssim un canvi substancial en l’àmbit de política contra el Covid, i en matèria de política monetària (amb rebaixes a totes les referències de tipus d’interès), procedirem a vendre les nostres posicions de renda variable i deute en aquest mercat, en virtut de tots els arguments exposats anteriorment.