Què desitges?
Sé que a priori pot semblar una pregunta molt senzilla de contestar, però el sorprenent és que hi ha un percentatge elevadíssim de gent que no comunica amb claredat el que anhela. Per respondre a aquesta qüestió de manera objectiva és important conèixer com funciona el desig, com es genera en nosaltres, i com el produïm en els altres, perquè a través d’aquesta comprensió, podrem aconseguir un major èxit tant a nivell professional com en les nostres relacions personals i afectives. El filòsof francès René Girard, en la seva teoria mimètica, sosté que «l’home és un criatura que no sap desitjar, per la qual cosa tendeix a donar un cop d’ull al seu voltant per sortir de dubtes». Precisament moltes de les nostres aspiracions han estat prèviament assolides per altres individus; segurament ens encantaria que aquestes provinguessin del més profund de nosaltres mateixos, però el cert és que tot el que pensem, fem o desitgem es basa en un procés social; és a dir, que si ànsies quelcom, és perquè un altre ho té i tu no. El desig es produeix en el subconscient, per tant, no el controlem; està relacionat amb els nostres impulsos més bàsics, amb els nostres instints, de manera que es tracta d’un mecanisme que genera la força suficient per fer alguna cosa, sense aquest no sentiríem ganes de res.
Llavors, quins són els factors que activen aquestes il·lusions i sense les quals se’ns faria molt complicat tirar endavant el nostre dia a dia? Es podria dir que la nostra vida és gris, rutinària i monòtona i són les emocions les que donen color i sabor a l’existència; per això, a través de l’entreteniment busquem agitar-les, excitar-les, inclús mostrar-les, per fugir de la tediosa realitat, encara que sigui per un moment, i poder gaudir de sensacions vibrants que ens atrapin a la vegada que despertin el nostre interès atraient-nos amb una energia invisible, però que resulta absolutament captivadora, ja que ens fa sentir vius.
Un altre element activador dels nostres anhels és la capacitat d’estimular la imaginació, els somnis i l’esperança. Tots tenim fantasies, per tant, saber apropar-nos a aquests objectius, lluitar per ells i fer anar aquestes expectatives de forma optimista i positiva és quelcom magnètic que provoca simpatia entre els que ens envolten, ja que ningú vol envoltar-se de pessimisme o tristor. Aquestes són unes actituds que no encisen, al contrari, causen rebuig.
D’altra banda, el poder com a tal sempre sedueix, sigui el teu o el d’altres, per això està tan cobejat. No hi ha res que origini més desig que el poder, que pot ser de diversos tipus: econòmic, amb el qual pots comprar quasi tot el que vulguis; polític, amb el qual pots legislar influint en la vida de la societat; seductor, amb el qual pots conquerir qui et sembli, o de convenciment, que et pot servir per fer que altres facin el que tu proposis. És a dir, que aquesta facultat o posició ens dona cert avantatge; per aquest motiu hem d’aprendre a utilitzar els nostres poders. Si tenim alguna habilitat, hem de mostrar-la, és a dir, tenim la responsabilitat de desenvolupar al llarg de la nostra experiència vital coses que ens confereixin poder i triomf, fets o actes que ens atorguin reconeixement, el que farà que siguem mereixedors de certa confiança per part dels altres, i per suposat augmentarà la nostra autoestima.
L’exclusivitat és un altre fort bombardeig als nostres desitjos, és a dir, tenir accés a allò que molt poques persones han pogut disposar activa considerablement la nostra ambició, perquè es trasllada la imatge que és quelcom extraordinari i que per tant només ho pot gaudir algú molt especial. No obstant això, tot i que pugui semblar una paradoxa, el popular també arrasa entre les nostres aspiracions. La raó d’aquest fet és que és molt difícil anar contra corrent, són pocs els que s’atreveixen a atacar o criticar coses que agraden a tothom; és més fàcil deixar-nos influenciar pel col·lectiu.
Una altra eina molt potent per suscitar desig és l’expectativa. Es tracta d’una tàctica molt utilitzada en programes o series de televisió, el que fa que estiguem pendents fins el final per saber com acaba tot. Això es coneix com l’efecte Zeigarnik. El secret d’aquesta addicció és sempre el de prometre més en un temps futur i no entregar-ho tot des del començament; la informació s’ha de dosificar, si no, deixa de ser interessant. Aquesta practica també és aplicable a les relacions empresarials, socials o íntimes, ja que cert misteri genera alguna atenció, o inclús fascinació per la temptativa d’anar descobrint a poc a poc què pot succeir.
Com a publicista, he estudiat molt sobre com estimular el desig per captar l’atenció, despertar l’interès, induir a l’atracció, crear la necessitat, i finalment provocar l’acció de compra, procés que pot ser igualment executable a tots els àmbits de les nostres activitats quotidianes: negocis, lideratge empresarial, feina, amor, amistats, família..., inclús a les fites que vulguem realitzar, perquè saber desenvolupar l’engranatge del desig ens proporcionarà més possibilitats de sortir victoriosos respecte al que volem ser o tenir. D’altra banda, en moltes ocasions les coses que tant anhelem i per les quals tant ens esforcem no les necessitem realment, de manera que si som conscients de com opera la mecànica d’aquesta emoció sobre nosaltres, podrem deixar de ser tan influenciables. Per tant, l’important no és tant dominar les estratègies per encendre o apaivagar el desig, sinó saber veritablement què és el que volem i què és el que estem disposats a fer per aconseguir-ho; de manera que tenir clar mentalment quines són les nostres preferències és la clau d’entrada a què tots els nostres ideals es puguin materialitzar. El problema de la insatisfacció i la frustració de moltes persones radica justament en què no saben què volen, per això els costa molt assolir qualsevol meta. M’atreveixo a afirmar que els desitjos són el primer pas perquè succeeixi la màgia, per tant, ens hem d’assegurar que enfoquem la nostra ment conscient en allò que anhelem, no en el que temem. I ara, ja saps el que desitges?